Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Trump dóna llum verda a Turquia per envair Rojava

Els Estats Units informen que es retiren del nord-est de Síria per no obstaculitzar una imminent operació turca. Les Forces Democràtiques del Nord de Síria anuncien que es defensaran d'una possible agressió

Manifestació a Kobane el passat dimarts per protestar contra la possible invasió turca / Hawar News

El 18 de setembre, el president turc Recep Tayyip Erdoğan es referia a l’acord de patrulles conjuntes amb els EUA al nord-est de Síria –que havia d’estabilitzar la regió– afirmant que “si no obtenim resultats en quinze dies, posarem els nostres propis plans en acció”. 19 dies després, el president dels Estats Units Donald Trump informava que retirava les tropes estatunidenques “per no interferir en una imminent operació turca llargament planejada”. Un precedent similar a aquesta possible operació és la que es va realitzar al cantó d’Afrin fa més d’un any, causant milers de desplaçats i greus vulneracions dels drets humans.

D’altra banda, Trump culpava les principals potències europees de no repatriar els combatents d’Estat Islàmic procedents de l’Estat francès o Alemanya –que actualment es troben captius per l’Administració Democràtica del Nord de Síria– i en deixava Turquia al càrrec.

El Comandament General de les SDF ha manifestat que “malgrat els esforços per evitar qualsevol escalada militar amb Turquia i el nostre compromís amb el mecanisme de seguretat, les forces nord-americanes no han complert les seves obligacions”

Les respostes no s’han fet esperar i mentre que milers de persones s’han manifestat a ciutats com Sere Kaniye, Tel Abyad o Kobane, el Comandament General de les Forces Democràtiques de Síria (SDF, en les seves sigles en anglès, una aliança militar de milícies kurdes, àrabs, assíries, armènies, turcmanes i circassianes) ha manifestat que “malgrat els esforços per evitar qualsevol escalada militar amb Turquia i el nostre compromís amb el mecanisme de seguretat, les forces nord-americanes no han complert les seves obligacions”. També ha afirmat que “una operació militar turca al nord-est de Síria tindrà un impacte negatiu significatiu en la nostra guerra contra l’ISIS i destruirà l’estabilitat que s’ha aconseguit en els darrers anys”, deixant clar que no dubtaran a defensar-se de qualsevol atac, motiu pel qual fan una crida a les diferents ètnies del nord de Síria (principalment àrabs, kurds i assiris) a unir-se per defensar-se d’una possible agressió turca.

Per la seva banda, Amjed Osman, portaveu del Consell Democràtic de Síria –òrgan polític de les SDF–, qualifica les amenaces d’Erdogan de “molt greus”, i afegeix que “Turquia ha declarat que envairà el nord-est de Síria, la qual cosa significa que la crisi siriana continuarà. No hi ha una voluntat internacional seriosa per acabar amb la crisi de Síria. D’aquí van sorgir totes les operacions d’ISIS arreu del món, ara es beneficiarà de la situació i tornarà a ser una amenaça”. Al seu torn, des de Rojava Information Center han informat que la facció jihadista Ahrar al-Sharqiya estaria traslladant-se des d’Afrin a sòl turc en una suposada preparació per assaltar la ciutat de Tel Abyad.


Acords fracassats amb un aliat tàctic

El 7 d’agost de 2019, els Estats Units i Turquia havien arribat a un acord per tal de crear una buffer zone (zona tampó o zona segura) que estabilitzés la situació. Segons Rojava Information Center, aquesta zona de seguretat havia de ser una franja que s’endinsava cinc quilòmetres en l’Administració Autònoma del Nord-est de Síria, amb zones puntuals on arribaria fins als catorze quilòmetres. L’acord incloïa diversos punts com ara que els Estats Units i Turquia patrullarien conjuntament aquesta zona, mentre que les forces de defensa kurdes YPG i YPJ acceptaven retirar-se d’aquesta zona i ser reemplaçades per consells locals de les Forces Democràtiques de Síria. Malgrat això, Turquia té plans d’expulsar als kurds i les SDF d’aquesta àrea i substituir la població del territori per dos milions de refugiades d’origen sirià, que actualment està en sòl turc després d’abandonar el país aquests darrers anys pel conflicte bèl·lic.

Acció de protesta aquesta setmana a Sere Kaniye-Ras Al Ain

Tal com informen fonts sobre el terreny, la relació continuada de les SDF amb la coalició internacional liderada pels EUA és motiu de debat recurrent a la zona. Els principals actors del nord-est de Síria han afirmat en diverses ocasions que es tractava d’una aliança tàctica i no política. Tenen clar que els Estats Units actuen en interès propi –tal com ha quedat pal·lès amb els darrers esdeveniments– per expandir la seva influència a la regió, en competència amb Rússia i l’Iran. Les SDF afirmen que tan sols poden comptar amb elles mateixes per defensar-se, tal com va quedar clar a l’ofensiva contra Afrin.


Resposta internacionalista

Des del mes d’agost s’ha llençat la campanya Rise Up 4 Rojava, un clam internacional per denunciar la immunitat de l’estat turc tot i la seva amenaça d’envair del Nord-est de Síria. A Barcelona, el passat 6 de setembre la Plataforma Azadi va convocar una concentració davant de la multinacional Indra Sistemas, important proveïdora de material bèl·lic i de seguretat de l’exèrcit turc, tal com explicàvem a la Directa 428.

La relació de socis preferents entre l’Estat Espanyol i Turquia no és nova, ja que durant el període comprès entre 2002 i 2008, Turquia va esdevenir el tercer importador d’armes espanyoles, per darrere de Tailàndia i els Estats Units

Indra produeix sistemes de vol d’avions i helicòpters de combat, sistemes de comunicació de carros blindats i vaixells de guerra, així com el guiatge dels míssils que disparen aquests vehicles. En total, el 22% de les activitats d’aquesta multinacional estan relacionades amb la defensa i el sector militar. Aquest material s’exporta a països com Turquia, Aràbia Saudita, Egipte o Qatar, entre d’altres. Però la relació de socis preferents entre l’Estat Espanyol i Turquia no és nova, ja que durant el període comprès entre 2002 i 2008, Turquia va esdevenir el tercer importador d’armes espanyoles, per darrere de Tailàndia i els Estats Units.

També dins la campanya Rise Up 4 Rojava, el 14 de setembre es va ocupar la botiga del Futbol Club Barcelona al Passeig de Gràcia de Barcelona per denunciar que el patrocinador de l’equip, Beko, forma part del grup empresarial KOÇ, un dels principals fabricants d’armes de Turquia. Finalment, Azadi ha anunciat que convocarà una concentració a les set de la tarda als Jardinets de Gràcia de la capital catalana el dia que Turquia envaeixi Rojava.

Articles relacionats