Aquest diumenge, 19 d’abril, la localitat nord-catalana de Prada de Conflent acollirà la primera etapa del Correllengua Agermanat. Serà l’inici d’un seguit d’accions que es bifurcaran de manera simultània en dos itineraris, un que recorrerà la part occidental de Catalunya i l’altre que resseguirà la part oriental, unint simbòlicament la Catalunya Nord, Catalunya, el País Valencià i les Illes, fins a culminar el 5 de maig a la ciutat sarda de l’Alguer.
Antídot contra el retrocés
Durant disset etapes que cobriran 1.500 quilòmetres, el Correllengua Agermanat vol reviscolar el compromís social amb la llengua catalana en un context especialment advers per a la seva normalització. Així ho reflectia l’Enquesta d’usos lingüístics que el Departament de Política Lingüística i l’Idescat van publicar l’octubre passat, de la qual es desprèn que només un 25% de la població de l’Àrea Metropolitana de Barcelona parla habitualment català, al torn que a les Terres de l’Ebre, la Catalunya Central, Ponent i el Pirineu, el percentatge amb prou feines supera el 50%. La situació encara és més preocupant al País Valencià, a les Illes i a la resta de terres de parla catalana, on si bé la transmissió generacional es manté entorn d’un 70%, la davallada arriba a xifres alarmants.
Amb els índexs actuals i l’escassa presència en els espais de socialització, des de la sociolingüística alerten que el català podria veure’s abocat a un inevitable procés d’extinció
Si a això hi afegim la recent sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que obliga els centres d’ensenyament de Catalunya a aplicar un 25% de classes en castellà i els diferents decrets dels governs valencià i balear per minoritzar-ne la difusió, el panorama fa augurar el pitjor dels pronòstics, ja que d’acord amb els sociolingüistes, amb els índexs actuals i l’escassa presència en els espais de socialització, el català podria veure’s abocat a un inevitable procés d’extinció.
Enfront d’aquest escenari, els impulsors del Correllengua Agermanat busquen remoure consciències i, mitjançant centenars d’activitats lúdiques i esportives, situar de nou el català com aquell vehicle de cohesió que “superi les fronteres administratives entre els diferents territoris”. En aquests termes s’expressaven els organitzadors el dia de la presentació: “cada relleu simbolitzarà el compromís compartit de mantenir viva la llengua i fer-la present en tots els àmbits de la vida quotidiana”.
Retorn al carrer
Correllengua Agermanat sorgeix de l’ànim de recuperar l’esperit amb què el 1995 va néixer el Correllengua, una proposta inèdita que, emulant la Korrika, la coneguda cursa de relleus que cada dos anys transita pels territoris bascos sota l’impuls d’AEK (la xarxa d’acadèmies d’èuscar), va començar a Mallorca davant la necessitat d’actuar a favor del català.
A partir de 1996, va ser la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana, la CAL, qui en va assumir l’organització i, des d’aleshores, dinamitza la majoria d’actes al Principat i a la Catalunya Nord; en canvi, a les comarques valencianes, la coordinació va a càrrec d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV), mentre que a les Illes, s’alterna amb l’Acampallengua, el cap de setmana de debats i concerts que impulsa Joves de Mallorca per la Llengua.
Mitjançant el Correllengua Agermanat, l’activitat aspira a seguir l’exemple de la Korrika, amb la diferència que, en lloc d’un lekuko (pal, en català), utilitzarà com a símbol la flama
Així, mitjançant el Correllengua Agermanat, l’activitat aspira a seguir l’exemple de la Korrika, amb la diferència que, en lloc d’un lekuko (pal, en català), utilitzarà com a símbol la flama, una torxa que passarà de mà a mà acompanyada, al seu pas pels municipis, de gent amb bicicleta o corrent darrere d’ella. En paral·lel, la CAL mantindrà el seu habitual Correllengua, que cada any aprofita per retre homenatge a algun escriptor, artista o activista que s’ha significat per la seva contribució i defensa de la llengua i la cultura catalanes.
Si l’any passat va ser-ho l’escriptora Mercè Rodoreda, en la present edició la persona triada és l’escriptor i periodista Josep Maria Espinàs, de qui enguany fa tres anys de la seva mort. Entorn de la figura d’Espinàs, del qual la CAL subratlla la “petja que ha deixat en la literatura i en el moviment de la Nova cançó”, es realitzaran un centenar d’actes, que inclouran des de cercaviles, recitals, fins a taules rodones, programes de ràdio, àpats i demostracions de cultura popular.
Propostes per a un nou cicle
L’acte inaugural del Correllengua tindrà lloc els dies 8 i 9 de maig a Esplugues de Llobregat, per finalitzar, com en les passades edicions, a la ciutat de Perpinyà el primer cap de setmana de novembre, on coincidint amb la commemoració del Tractat dels Pirineus, es reivindicarà la catalanitat de les terres del Rosselló i, davant l’ofensiva dels estats espanyol i francès, la necessitat de preservar la unitat i el caràcter dialectal de la llengua.
Enguany la plataforma Sant Jordi per la Llengua ha convocat una manifestació el 23 d’abril al centre de Barcelona, però també a Girona, Reus, Tortosa, Manresa i Igualada
D’aquesta manera és com la flama pel català torna a agafar embranzida. No sols amb el Correllengua Agermanat, que de la mà de la cançó “Amb el cor’, apel·la a combatre els obstacles que pateix la llengua en l’àmbit educatiu i l’espai públic.
També en aquest nou cicle, cal destacar el Correllengua Universitari, que diverses entitats van organitzar entre els passats 23 i 26 de febrer a set universitats públiques del país; la campanya ‘Mantinc el Català’ o la manifestació que la plataforma Sant Jordi per la Llengua ha convocat el 23 d’abril al centre de Barcelona, però enguany també a Girona, Reus, Tortosa, Manresa i Igualada. Propostes aparegudes des d’amplis sectors de la ciutadania que, després d’anys de letargia, reprenen la lluita contra el retrocés del català i l’augment de la discriminació lingüística.
