A partir de les 9 h del matí d’avui, dimecres 11 de maig, els torns d’accés a l’estació de Rodalies de Passeig de Gràcia (Barcelona) han estat precintats i han quedat oberts. L’acció l’ha dut a terme Batec, una xarxa que segons les seves impulsores “treballa autònomament i ha crescut només en una setmana de campanya”. Antònia Maria Dols, com a portaveu, ha assegurat davant dels mitjans de comunicació que tenien la dada d’una vintena d’estacions arreu de Catalunya on s’havia reproduït l’acció, però que probablement la xifra acabaria sent més elevada. “El nostre objectiu per avui era que la gent pogués accedir al transport públic sense pagar”, ha assegurat la jove, qui ha fet una crida a entitats, organitzacions i sindicats a què “a partir del dia 25 de maig ens tornem a unir en una altra convocatòria a favor del transport públic”. A més de Barcelona, altres municipis on s’han obert les portes de les estacions han estat Calella, Girona, Cervera, Castellbisbal, Tàrrega o Granollers, tal com han mostrat durant el matí a través de vídeos publicats a les seves xarxes socials.
Batec es defineix com “una xarxa organitzada” de joves que “ens hem conegut compartint espais polítics, mobilitzacions, assemblees, en xerrades, a les universitats o als caus i als esplais”
Batec es defineix com “una xarxa organitzada” de joves que “ens hem conegut compartint espais polítics, mobilitzacions, assemblees, en xerrades, a les universitats o als caus i als esplais”, segons expliquen a les seves xarxes. Des de l’organització reclamen una major inversió en el transport públic com una eina eficaç de combat del canvi climàtic i denuncien l’abandonament de Renfe a Catalunya. “Des de l’any 2008 l’Estat espanyol ha executat menys del 14% de les inversions d’Adif i Renfe a Catalunya. Retards i avaries diàries patrocinades pels diferents governs espanyols que reiteradament han incomplert els acords amb Catalunya”, detallen al seu web. A més, ho contrasten amb la inversió que s’ha fet a territoris com Madrid: “La inversió per català és de 250 euros mentre que la inversió per madrileny és de 907”. Segons les dades amb les quals treballen, mentre que a Catalunya només s’ha portat a terme un 24% de la inversió promesa, a Madrid aquest percentatge s’enfila fins al 153%.
És per tots aquests motius que el passat 4 de maig Batec es presentava públicament, amb una acció a l’estació de rodalia d’Arc de Triomf de Barcelona. Sota el lema “Si Madrid no paga, no paguem”, 150 persones van entrar sense pagar el bitllet després de bloquejar les portes automàtiques dels accessos, en una acció que volia servir de preludi de la campanya que s’inicia aquest dimecres 11 de maig. “Fa anys que diversos organismes internacionals alerten que per reduir les emissions i fer front al canvi climàtic la inversió en transport públic és fonamental. L’Estat espanyol és a la cua d’Europa en despesa pública en infraestructures de transport”, conclouen.
Un AVE paràsit
Els trens de rodalia i regionals de l’operador públic estatal han sigut els grans oblidats per una administració que només ha tingut ulls per les llargues distàncies, tal com explicàvem en aquest reportatge dedicat al greuge d’inversions en rodalia respecte a l’alta velocitat. Del 1990 al 2008, dels pressupostos estatals només es van destinar 3.679 milions a les línies de proximitat: quinze cops menys que a la despesa en alta velocitat. Cal tenir en compte, a més, que només un 10 % de les usuàries fan servir trens d’alta velocitat. A sobre, el repartiment territorial ha estat molt desigual, tal com denuncien des de Batec, perquè gairebé la meitat, un 48 %, s’ha invertit a la xarxa de Rodalies de Madrid. A la de Catalunya li ha correspost un 16 %, un percentatge similar al de Cadis. Totes aquestes dades apareixen recollides en un estudi que va fer públic l’any 2020 l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef), una oficina pública que té la missió de fiscalitzar la viabilitat de les inversions de l’administració.
Del 1990 al 2008, dels pressupostos estatals només es van destinar 3.679 milions a les línies de proximitat: quinze cops menys que a la despesa en alta velocitat
A Catalunya, dels 4.300 milions previstos en el Pla Rodalies 2008-2015 només se’n va executar un 14 %. D’aquesta quantitat, el 60 % es va gastar en el nou accés a l’aeroport del Prat. El 2014 es va batre un mínim històric, amb 34 milions. El març de 2017, en plena “operación diálogo”, Mariano Rajoy va prometre 4.000 milions per millorar el servei, però des d’aquell any només se n’han invertit 264. Cal tenir en compte que Catalunya presenta una peculiaritat: és l’únic territori de l’Estat espanyol on la titularitat del servei de Rodalies correspon al govern autonòmic i no a l’administració central, des del traspàs del 2010 (al qual, un parell d’anys més tard, s’hi van afegir els serveis regionals del territori). Això, però, no s’ha traduït en una millora del servei, amb una xarxa que continua marcada per la saturació, les incidències i els retards.
La capacitat del govern autonòmic és limitada per l’absència d’un contracte programa entre l’administració i els operadors ferroviaris. Això, sumat al fet que el dèficit tarifari (la partida pressupostària que ara es destina a eixugar la despesa que no es cobreix amb la venda de bitllets) continua a càrrec del Ministeri espanyol d’Hisenda, fa que tant Renfe com Adif, de facto, continuïn supeditades a l’administració de l’estat. El govern català té la potestat de canviar l’operador dels trens, encara que fins ara no ho ha fet, però ja ha anunciat que encarregarà a Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) que operi els nous trens de la línia Barcelona-Aeroport del Prat i també l’R12, que uneix Barcelona amb Lleida per Manresa, a partir del 2024.
