Tant a la Declaració de París (1995) com a l’informe “La filosofia, una escola de llibertat” (2007), la UNESCO fa palès el paper formatiu fonamental de la filosofia en les societats democràtiques i manifesta que “el seu ensenyament s’ha de mantenir o ampliar on ja existeix, implementar on encara no existeix i ser anomenat explícitament amb la paraula filosofia”. Alhora, també assenyala que “la filosofia ha de ser impartida per professors qualificats i instruïts específicament a aquest efecte i no estar supeditada a cap consideració econòmica, tècnica, religiosa, política o ideològica”.
Certament, la importància de la reflexió ètica i filosòfica en l’educació, inclosa la seva introducció en edats ben primerenques, és quelcom àmpliament avalat des d’àmbits com la psicologia, la pedagogia o la mateixa investigació filosòfica i la filosofia per a infants. Això no obstant, des de fa molt de temps, en el nostre sistema educatiu, l’educació filosòfica es troba en un constant i perillós vaivé.
La filosofia en el currículum actual
Atenint-nos a les modificacions curriculars més recents pel que fa a les matèries de filosofia, fou memorable la polseguera aixecada per l’aprovació el 2013 de la Llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (LOMQE), impulsada per l’exministre José Ignacio Wert i vigent encara avui.
Pel que fa al batxillerat, la història de la filosofia de segon curs se situà amb aquella norma fora del cos de les matèries denominades troncals, i va deixar de ser obligatòria i comuna. Malgrat això, a Catalunya s’ha mantingut com a obligatòria i comuna a totes les modalitats de batxillerat mitjançant la seva incorporació al bloc d’assignatures de lliure configuració autonòmica. Filosofia i ciutadania de primer curs no patí canvis amb la LOMQE.
La reflexió ètica i filosòfica a l’escola fins ara ha estat en bona part subjecta a l’educació religiosa, i això n’ha dificultat la universalització
Tot i això, des del curs 2017-2018 es dóna una situació insòlita: que història de la filosofia és l’única matèria comuna no avaluable en la fase general de les proves d’accés a la universitat (PAU), una decisió que el Consell Interuniversitari Català (CIC) comunicà als centres de secundària pocs dies abans de començar el curs mitjançant una carta en la qual assegurava, d’aquesta manera, “avançar cap a unes proves més competencials” i “augmentar la rellevància de la filosofia en l’accés a la universitat”.
Quant a l’ESO, la llei estatal ordenà per a tota l’etapa la matèria de valors socials i cívics com a alternativa a religió i filosofia com a optativa al quart curs. En el cas de Catalunya, de manera semblant, el Decret 187/2015 d’ordenació de l’ESO estableix la matèria de cultura i valors ètics –que segons el currículum “vertebra continguts alhora procedents de l’ètica, la filosofia i la història de la cultura”, tot i que no sempre la imparteixen especialistes en filosofia– com a alternativa a religió i filosofia com a optativa a quart d’ESO, d’oferta obligada a tots els centres de tres línies o més per curs.
Respecte a l’etapa d’educació primària, la LOMQE establí la matèria de valors socials i culturals com a alternativa a religió. I de manera semblant, amb el Decret 119/2015 d’ordenació dels ensenyaments de l’educació primària, a Catalunya es disposa de l’àmbit d’educació en valors, dins el qual hi ha l’àrea de valors socials i cívics –“que ha de permetre a l’alumnat respondre i actuar davant situacions de la vida quotidiana des d’una perspectiva de caràcter ètic”, segons l’enunciat del decret– com a alternativa a l’àrea de cultura religiosa.
Garantir una bona formació del professorat
Un dels principals reclams per part de diversos grups i associacions en defensa de l’educació filosòfica, formats sobretot per professorat especialitzat, té a veure amb la lluita per mantenir i augmentar el nombre d’hores al currículum, una demanda que ve de lluny.
En aquest context, el projecte de llei orgànica fet públic pel govern espanyol el passat març, la Llei orgànica de modificació de la LOE (LOMLOE), també anomenada llei Celaá, proposa establir de nou història de la filosofia com a matèria obligatòria i comuna. També la matèria de valors ètics i cívics –amb “especial atenció a la reflexió ètica”– com a comuna i obligatòria al tercer cicle d’educació primària i en un dels cursos de l’ESO.
Com a reacció, diverses associacions d’arreu de l’Estat espanyol han elaborat el “Manifest en defensa de la reflexió ètica i filosòfica a les aules”. En aquest pronunciament, alerten que el projecte de llei, com que no inclou obertament una matèria d’ètica filosòfica obligatòria a quart d’ESO, obvia la proposició no de llei aprovada el 2018 per la Comissió d’Educació del Congrés en què es demanà al govern el restabliment del caràcter obligatori i comú del cicle de filosofia de tres cursos (quart d’ESO, primer i segon de batxillerat), que la LOMQE gairebé va anorrear. Alhora, el manifest recorda que la reflexió ètica i filosòfica ha de ser present a tots els cursos de l’educació formal com una àrea específica, amb hores assignades i professorat preparat per abordar la tasca.
La reflexió ètica i filosòfica a l’escola fins ara ha estat en bona part subjecta a l’educació religiosa, i això n’ha dificultat la universalització. Però a banda de la manca de voluntat política per transformar aquesta situació i eixamplar al màxim el lloc de la filosofia al currículum, el cert és que els graus universitaris que donen accés al magisteri tampoc no garanteixen una formació específica perquè les mestres puguin fer filosofia amb infants. En conseqüència, malgrat que els cursos de formació a mestres impartits pel Grup per la Innovació i la Recerca de l’Ensenyament de la Filosofia (GrupIREF) a Catalunya són àmpliament reconeguts pel Departament d’Educació, només els claustres d’escoles que ho demanen al departament i alguns docents a títol individual reben la formació adequada per fer filosofia a l’escola.
Crítica, creació, cura i respecte
Malgrat que l’aspecte més visible de la lluita per l’educació filosòfica sovint ha estat la defensa del manteniment, l’ampliació i la implementació de la càrrega lectiva, existeix un eix de lluita paral·lel que té a veure amb plantejar nous models de docència. Precisament amb aquesta vocació es constituí ara fa un any el Grup d’Innovació Docent de Didàctica de la Filosofia (DIDFILO) a la Universitat de Barcelona.
La feina que es fa des del moviment Philosophy for Children, desenvolupat per Matthew Lipman i Ann Sharp durant els anys seixanta als Estats Units, i la proposta en català Filosofia 3/18, promoguda per GrupIREF des de 1987, és molt valuosa per al Grup DIDFILO, indica la seva coordinadora, Sara Silvestre, “ja que des d’aquests plantejaments s’aposta fermament per una altra manera de fer i ensenyar la filosofia, sobretot a partir de la pràctica del diàleg filosòfic a l’aula”. Aquest corrent parteix dels interessos i les preguntes del mateix alumnat, entén el grup classe com una comunitat de recerca i el paper del professorat com el de guia i acompanyant del procés de pensament, quelcom ben diferent de la clàssica lliçó magistral.
Lligada a Filosofia 3/18, una altra línia d’innovació docent proposada des del Grup DIDFILO és la inclusió de la perspectiva de gènere en la formació del professorat de filosofia. “A banda de les dimensions crítica i creativa, Ann Sharp posà especial èmfasi en la dimensió curosa del pensament. I això està estretament connectat amb el pensament feminista”, explica Silvestre. En aquest sentit, creu que la inclusió de la perspectiva de gènere és necessària també per a l’aprenentatge de l’alumnat, ja que “reflexionar plegades implica que l’alumnat assimili certes habilitats que tenen a veure amb l’actitud ètica de cura i respecte cap als altres”.
Per al Grup DIDFILO, allò que s’ensenya i la manera com s’ensenya han d’anar de la mà. Per això també es fixa en quines autores, obres i teories han quedat relegades als marges del que la historiografia ha considerat el cànon oficial a estudiar, ja que la tria dels continguts ha de permetre a l’alumnat pensar per si mateix, connectant allò que s’estudia amb la seva vida quotidiana. Per a la coordinadora del grup, “ens hem dedicat durant generacions a ensenyar què va pensar Plató, per exemple. I és molt interessant. Però el més urgent en aquests moments seria vincular què va pensar l’autor amb l’auge actual de l’extrema dreta. Mentre no sapiguem fer aquest pas, hem d’ensenyar l’alumnat a analitzar i pensar la seva realitat, i potser després introduir fidelment què va pensar Plató”.
“Al capdavall, es fa necessari reivindicar no només tenir unes hores pròpiament de filosofia sinó també que la reflexió ètica sigui transversal en la resta de matèries. Penso que la reflexió ètica és molt pobra si no es busca una formació també política”, refereix, en aquest sentit, Silvestre. “Perquè és una de les coses que més falta fa en la nostra societat: saber analitzar el nostre entorn i actuar políticament. Separar les dues parts d’una branca que en el pensament filosòfic sempre han anat de bracet, l’ètica i la política, i no saber fer reflexió política dins les assignatures d’ètica em semblaria molt trist”, emfatitza.
