Va ser un dels barris obrers i industrials més importants del país, però ara està ocupat per gratacels d’oficines, hotels de luxe i cafeteries de brunch. Guies turístiques i mitjans de comunicació el defineixen com una zona cool i fins i tot el New York Times l’ha col·locat en desena posició de la llista dels millors destins internacionals. Més enllà dels impactes socioeconòmics, el procés de gentrificació que pateix el barri barceloní del Poblenou també fa retrocedir el català.
Un informe elaborat per Plataforma per la Llengua que s’ha presentat avui dijous 28 de maig pren aquest territori com a cas paradigmàtic de les conseqüències que té la gentrificació en la vitalitat de la llengua catalana. El descens del nombre de catalanoparlants –apunta l’entitat– “s’inscriu dins els canvis demogràfics que ha experimentat la ciutat en les darreres dues dècades”.
El percentatge de parlants habituals de llengües diferents del català i del castellà a Sant Martí ha augmentat d’un 1,7% al 10,2% en els darrers deu anys
Les dades de l’enquesta de serveis municipals de Barcelona apunten a una davallada significativa del nombre de parlants habituals de català al conjunt del districte de Sant Martí, on està situat el Poblenou (no hi ha dades per barris). En els darrers vint anys, aquest percentatge ha disminuït d’un 45% fins a un 31,8%, lleugerament per sobre del global de la ciutat.
Només per darrere de Gràcia, el barri marítim és el que presenta un percentatge més elevat de residents nascudes en països més rics, el 6,58%. La població d’Austràlia i Nova Zelanda (165%) i l’Amèrica del Nord (144%) són les què han experimentat més creixement, en els darrers deu anys. I de fet, el percentatge de parlants habituals de llengües diferents del català i del castellà a Sant Martí ha augmentat d’un 1,7% al 10,2% (equivalent a un augment relatiu d’aproximadament el 500%) en aquest període.
El canvi en la composició veïnal ha accentuat alhora la pressió immobiliària en un barri on ja viuen 12.000 dels 85.000 expats empadronats a la ciutat, segons l’Ajuntament. L’informe assenyala que, entre el 2014 i el 2025, el preu del lloguer ha patit un encariment del 70,5%, el mercat ha quedat cooptat pel lloguer de temporada i té un dels percentatges més elevats d’habitatges turístics de la ciutat.
L’anglès i el castellà guanyen pes en els comerços
L’estudi de Plataforma per la Llengua analitza l’impacte de la gentrificació en els comerços, a partir de dues enquestes públiques de l’OferCat (Generalitat de Catalunya) i una anàlisi pròpia dels 67 comerços de la rambla del Poblenou.
La Plataforma per la Llengua planteja implantar clàusules lingüístiques en llicències comercials i protegir el comerç de proximitat lingüísticament responsable, entre altres propostes
Les conclusions són que l’anglès ha guanyat pes en la retolació dels establiments. Si el 2012 apareixia al 6% dels rètols, el 2026 ja és la llengua utilitzada en el 22% dels casos (en aquest percentatge només s’inclou un comerç amb rètols en italià). L’evolució “s’alinea amb l’increment de la pressió turística al barri, als nous models comercials sorgits i l’arribada de nouvinguts o bé anglòfons, o bé moguts per inèrcies de globalització que perceben l’anglès com a llengua franca”.
De la mateixa manera, el català s’utilitza cada cop menys com a llengua de salutació als comerços. El 2012 protagonitzava una de cada tres interaccions i en l’actualitat ho fa en una de cada cinc, mentre guanya pes el castellà. També pateix una davallada el català com a llengua de disponibilitat, és a dir, amb què es respon després d’una interacció en català. En aquest cas, ha passat de representar el 69% d’interaccions al 48%. L’informe subratlla que aquest indicador és especialment significatiu, “ja que reflecteix competències lingüístiques reals del personal i no només presència simbòlica”.
Propostes extrapolables
Amb un ull posat a les experiències i iniciatives al País Basc, Irlanda o Gal·les, la Plataforma per la Llengua també presenta un conjunt de propostes orientades a les administracions públiques per reforçar el català.
Entre elles, planteja implantar clàusules lingüístiques en llicències comercials o establir una política lingüística vinculada al districte tecnològic 22@ i a noves activitats econòmiques. Alhora, també proposa protegir el comerç de proximitat lingüísticament responsable i augmentar l’oferta pública de cursos de català al Poblenou, entre altres.
