És juliol i estem tots mirant com el curs s’acaba. En molts pobles i barris els casals populars estan a mig gas, la gent no vol estar tancada en un espai, són dies i caps de setmana d’anar a la platja o a la muntanya o de quedar en terrasses. En molts casals i ateneus el curs va acabar en alguna festa per Sant Joan o estan a punt de celebrar darrers actes d’estiu. I justament per això vinc hui a reivindicar aquests nostres espais.
Aquests llocs que arreu dels Països Catalans sobreviuen gràcies a l’empenta i el treball de centenars de voluntaris que s’autoorganitzen. Treballadors i treballadores incansables per la cultura, per la cultura popular, per fer dels seus pobles i barris llocs més amables. Gent que igual organitza una exposició que un cinefòrum que un debat sobre la situació de la llengua o recollida d’ajuda a afectats per la dana.
Els casals i ateneus apropen la cultura als barris i als pobles i aposten per una cultura autocentrada i en català
Els casals i ateneus dels Països Catalans ens ajuden a arrelar, a formar part d’una comunitat, a sentir-nos útils. Ajuden els veïns i veïnes a demanar els papers per a la regularització, fan cursets de llengua, ajuden a aturar desnonaments. Els casals i ateneus són motors de canvis quotidians, reclamen canvis de noms de carrers, miren de donar veu a grups de música emergents, presenten llibres amb els seus autors i autores. Els casals i ateneus apropen la cultura als barris i als pobles i aposten per una cultura autocentrada i en català.
És per tot açò per què cal reivindicar constantment aquests espais perquè sense ells molts de nosaltres no haguérem trobat el nostre lloc, no ens haguérem format socialment i políticament. Sense els ateneus no seríem com som. Som perquè van ser, però també volem mirar al futur amb ells i elles, perquè cada vegada que obre un nou casal, obre una nova finestra.
Cal reivindicar constantment aquests espais perquè sense ells molts de nosaltres no ens haguérem format socialment i políticament
Ara que molts casals i ateneus estan tancant el curs us anime a anar-hi, a participar dels darrers actes que facen, a conéixer-los i mirar de tornar en setembre. Donar suport econòmic fent-vos socis o sòcies, donar suport emocional acudint a les seues activitats, proposant actes, participant dels seus projectes.
En un món on ens diuen que podem fer poc per canviar el nostre entorn ens cal més que mai apostar per aquests llocs i veure com sí que podem fer petits canvis i, sobretot, veure com podem formar part d’una comunitat. Perquè el canvi més important de tots és tindre esperança i treballar amb els nostres veïns i veïnes i això gràcies als nostres espais encara ho podem fer.
