El ministre d’Agricultura va explicar, el dia 7 d’abril, que s’utilitzarà els joves d’entre 18 i 21 anys que migren sols per a la recollida de fruita de forma temporal, perquè la situació ho requereix. Anem per parts.
Els joves que migren sols, d’aquesta franja d’edat, estan en situació regular i encara molts sota la tutela de la Generalitat amb l’objectiu que trobin una feina i es puguin independitzar i volar sols. Fins aquí tot encaixa: per una banda, joves que busquen feina i per l’altra, un estat que n’ofereix.
De cop i volta, els que fins fa res eren un problema, ara seran aplaudits a les 20 h perquè es posaran a treballar perquè tots tinguem fruita i verdura a taula
La realitat és que, els joves, per poder accedir a una feina necessiten una autorització de treball perquè ara mateix només disposen d’una autorització de residència que no autoritza treballar. Per accedir a aquesta autorització de treball necessiten un contracte de treball d’un any de durada, a jornada completa i salari segons conveni. Són requisits difícils d’aconseguir, tant en el context actual com en contextos anteriors.
De cop i volta, els que fins fa res eren un problema, ara seran aplaudits a les 20 h perquè es posaran a treballar perquè tots tinguem fruita i verdura a taula.
La utilització Kleenex d’aquests joves és molt cínica perquè, fins el dia d’avui, no han tingut cap formació en relació amb la feina que han de fer. Per cert, la feina que ningú vol fer. I em pregunto si se’ls farà una formació bàsica prèvia, de prevenció laboral, de prevenció al contagi de la COVID-19, etc. Se’ls facilitaran EPIS que els protegeixin de possibles contagis?
Si als hospitals, els professionals sanitaris, que tenen contacte diari i estret amb el virus, no disposen d’EPIS, és evident que aquests joves aniran amb draps i bufandes a la cara a recollir pomes
Hi ha preguntes que són fàcils de contestar. Si als hospitals, els professionals sanitaris, que tenen contacte diari i estret amb el virus, no disposen d’EPIS, és evident que aquests joves aniran amb draps i bufandes a la cara a recollir pomes.
I també hi ha un altre aspecte greu que s’ha de saber. Se’ls autoritzarà a treballar només pel temps de la durada del contracte de treball, és a dir, a l’acabar la relació laboral, tornaran a estar en la mateixa situació d’abans: sense autorització de treball. Seran els nostres herois durant unes setmanes, treure’m imatges que demostren la valentia i el compromís d’aquests joves amb la nostra societat i, just després, els traurem la capa i els convertirem un altra vegada en MENAS; aquells que ens destorben a les estacions de busos i trens.
Què en pensen els joves, d’aquesta mesura? Aquests dies he estat rebent moltes trucades de joves que conec i de molts més que no conec amb milers de dubtes barrejats d’il·lusions. “Karim, de debò que podrem treballar? Què haurem de fer? On treballarem? Estarem bé? No ens contagiarem? I què ens recomanes? Anem a treballar o no?”
Seran els nostres herois durant unes setmanes, treure’m imatges que demostren la seva valentia i el seu compromís i, just després, els traurem la capa i els convertirem un altra vegada en MENAS
Ells no saben la lletra petita ni tampoc els interessa. Molts no volen treballar només per diners, també volen ajudar. Algun m’ha dit que si aquest menjar que recollirà és per a gent que ho necessita, no cal ni que li paguin. Pobres il·lusos. No saben que aniran a fer una feina que no vol fer ningú, i menys de la seva edat. Tampoc saben que és un dels sectors més precaritzats que hi ha actualment al mercat laboral.
Passa sovint que quan donem a la gent que no té res una misèria, per ells és la gran cosa. I aquesta és la proposta del Govern de progrés, una mesura utilitarista dels nostres joves que és inadmissible, cínica i poc rigorosa, que torna a posar els diners davant de les persones.
Han trigat molt a fer un confinament correcte perquè prevalia l’economia sobre les persones i ho estem pagant amb moltes vides. I ara tornen a fer el mateix però amb la diferència que exposen els més vulnerables. Al cap i a la fi, són MENAS.
La regularització de totes les persones que estan en situació d’irregularitat documental és una condició sine qua non per guanyar la lluita contra la pandèmia
Aquest govern, que es defineix com a progressista i valent, i que es va postular per a millorar les condicions de vida de tota la població, ha de fer honor a això. El que ha de fer és regularitzar totes les persones sense papers immediatament i no aquestes mesures gens rigoroses, per no dir matusseres.
La regularització de totes les persones que estan en situació d’irregularitat documental és una condició sine qua non per guanyar la lluita contra la pandèmia.
Derrotar el virus entre totes i tots només serà possible en igualtat de condicions i garantia de drets.
