Amaidaly Martínez Flores és una dona indígena del poble Chontal d’Oaxaca i forma part del Congrés Nacional Indígena de Mèxic. Juntament amb Oscar Espino Vázquez, del poble Nahua de Veracruz, i l’advocada Guadalupe Moshan, del Centre de Drets Humans Fray Bartolomé de las Casas, estan de gira pel nostre continent. L’objectiu és articular-se amb la que anomenen “l’Europa de baix”, en un segon viatge que dona continuïtat al desembarcament que l’esquadró 421 de l’exèrcit zapatista de Chiapas va protagonitzar el juny del 2021. En aquella ocasió, la Gira per la Vida va iniciar-se a Galícia i va recórrer més de 20 països. Aquest cop, la delegació ha passat per França, Holanda, Bèlgica, Suïssa i recentment ha estat a Catalunya.
Passegem amb Martínez Flores pels espais de gestió comunitària de Can Batlló, al barri de Sants de Barcelona, i conversem a la sala de reunions de la nau d’infraestructures. Ella és de les formiguetes que fan feina comunitària local, continua. Sobretot, en formacions i tallers per donar a conèixer els drets de les dones indígenes i la violència sobre el cos-territori. Per això, conversem de patriarcat, de l’increment de la violència per part del crim organitzat a Mèxic i del valor de fer una gira amb parada a ciutats com Barcelona.
Com explicaries què és el Congrés Nacional Indígena a una persona que no el conegui?
És un espai de diàleg, reflexió i unitat on ens reunim desenes de pobles dels diferents estats de Mèxic. Concretament, dels 68 pobles originaris de Mèxic, aproximadament 45 integrem el CNI. El CNI va sorgir el 12 d’octubre de 1996 responent a una crida dels pobles zapatistes a tots els pobles originaris de Mèxic. Es van reunir per dialogar i donar-li continuïtat i seguiment als acords de San Andrés. Ens trobem per parlar de les problemàtiques dels diferents territoris, com els megaprojectes extractivistes que busquen instal·lar-se als nostres territoris. Ens ajuntem per denunciar, fer visible la nostra lluita, la nostra resistència i compartir el nostre patiment.
Per què esteu de gira pel que anomeneu l’“Europa de baix”?
“Busquem informar sobre l’empremta d’empreses europees i de capital europeu en els megaprojectes que causen destrucció i mort a casa nostra”
En primer lloc, per un profund agraïment cap a la solidaritat mostrada des de fa dècades des d’Europa amb els companys zapatistes i el CNI. La delegació que va venir fa dos anys va detectar que a Europa es coneixia molt sobre els pobles zapatistes, però no es coneixia tant la realitat dels 68 pobles originaris de Mèxic, que també pateixen els cops dels megaprojectes i també estan lluitant i resistint en la defensa del territori. Amb aquesta gira que vam iniciar el 6 de setembre i que hem acabat el 28 d’octubre busquem denunciar i informar sobre la situació que enfrontem els pobles i l’empremta d’empreses europees i capital europeu en aquests projectes. Busquem que l’Europa de baix ens ajudi a denunciar aquestes empreses que causen destrucció i mort a casa nostra.
S’està vivint un increment de la violència derivada del negoci del narcotràfic a estats com Chiapas i Oaxaca? Com esteu vivint aquesta realitat els pobles originaris?
Sí, ha incrementat la violència de manera exponencial i també és un dels temes dels quals hem estat parlant en aquesta gira. El que observem és que existeix una forta relació entre l’Estat, el crim organitzat i les empreses: és una aliança, treballen junts per aconseguir que el seu capital continuï creixent. El crim organitzat ja està pràcticament a tots els territoris dels pobles originaris, de vegades ataca de maneres molt directes amb amenaces, mort i desaparicions de companyes defensores de territori i això ha generat terror i por a les comunitats. Aquesta violència contínua també fa que sigui més difícil la unitat i l’organització dels pobles. De vegades es fa difícil continuar. Veure les atrocitats que fan aquests grups i que el govern no pugui garantir la seguretat de la societat és greu. Ja tenim bases militars o de la guàrdia nacional dins dels nostres territoris, però alhora hi operen grups del crim organitzat amb total llibertat, és il·lògic. És il·lògic pensar tot i la presència de militars, continuï sense haver-hi control de la delinqüència i el crim.
Això fa pensar en una complicitat entre les forces de l’Estat i el crim organitzat.
“És molt important tenir aquest vincle amb col·lectius i organitzacions de l’Europa insubmisa, que s’ha solidaritzat i que ara coneix una mica més la realitat que vivim els pobles originaris de Mèxic”
Sí, absolutament. El crim organitzat ha atacat comunitats i ha aconseguit que n’hi hagi que es veuen obligades a treballar de manera forçada per a ell. Hi ha casos de desplaçament forçat col·lectiu. Hi ha molt de patiment de les comunitats. És il·lògic que el govern no pugui fer més davant de tot això.
Algunes comunitats han creat autodefenses armades per fer front a aquesta violència organitzada. Què heu decidit fer les diferents comunitats indígenes del CNI?
Ha estat molt difícil. Els pobles estan resistint. Estan organitzats en assemblees, tenen les seves pròpies mesures de seguretat, la seva pròpia guàrdia comunitària i algunes han decidit fer ús de les armes com a eina de protecció. Però és aleshores quan pot passar que els grups del crim organitzat capturin aquestes guàrdies i deixin de defensar el territori, es vegin obligades a treballar pels interessos d’un dels grups i juguin a enfrontar-se amb altres grups criminals El que estem fent principalment és continuar treballant la terra, cultivant, organitzades. Hem de continuar connectades, ens hem de continuar trobant, unides, perquè això ens ajuda a treure pes. Només pel fet d’escoltar-nos i, si cal, plorar juntes, ja estem construint solidaritat i ja estem transformant la ràbia. A pesar de l’increment de la violència, continuem fent història, continuem rescatant l’espiritualitat de la terra. Nosaltres som el territori. Els pobles originaris portem 531 anys resistint i una forma de resistir és denunciar la connexió que tenen el crim organitzat, l’estat i les empreses.
Empreses que en gran part són europees?
Si, europees. Per això creiem que és molt important tenir aquest vincle amb col·lectius i organitzacions de l’Europa insubmisa, que s’ha solidaritzat i que ara coneix una mica més la realitat que vivim els pobles originaris de Mèxic. El que ens han comunicat diversos col·lectius és que la seva manera d’aportar serà amb investigacions de les empreses que actuen als nostres territoris amb megaprojectes per, així, atacar-los i desemmascarar-los des d’aquí. Perquè el capital que tenen l’han guanyat a base de dolor, patiment i mort dels nostres pobles.
A part del capital de les empreses espanyoles i europees, també està a aquesta banda de l’oceà Atlàntic la major part dels beneficis d’un negoci com el narcotràfic. Com demostrar les responsabilitats que té Europa en la violència creada pel narcotràfic?
“El mal que es fa en atacar el territori genera un desequilibri al planeta. Hem de construir un model diferent del sistema capitalista i patriarcal a través del nostre cos. Estem aprenent i desaprenent moltes coses, perquè pot ser que portem el sistema dins”
Sí, sempre s’ha mencionat el narcotràfic com a responsable de la violència. I les màfies no estan només a Mèxic o Amèrica Llatina. Estan a Europa. I no només treballen amb narcotràfic, també amb tràfic de persones. És un mercat que està en augment.
Tota aquesta violència és fruit també d’un sistema patriarcal. De quina manera afecta les dones?
A les comunitats abans, i fins ara en alguns espais, les dones no tenien garantit el dret a la participació política. No tenien accés a la terra i vivien múltiples violències. Si bé això s’ha transformat, a poc a poc, ara ens trobem que quan entren els megaprojectes i es donen els desplaçaments forçats, moltes vegades són les dones les que es queden enrere als territoris espoliats. O quan es donen assassinats de defensors del territori, sovint són homes, i les dones queden solen amb els fills. Arran d’això, hem decidit involucrar-nos a defensar el territori i els nostres drets. Hem estat excloses massa temps. Ara, estem organitzades per tenir una participació constant en les nostres assemblees, estar informades i prendre decisions. No només defensem un tros de terra. Defensem la vida, l’aigua, l’aire, les muntanyes, el sol. El mal que es fa en atacar el territori genera un desequilibri al planeta. Hem de construir un model diferent del sistema capitalista i patriarcal a través del nostre cos. Estem aprenent i desaprenent moltes coses, perquè pot ser que portem el sistema dins. Estem treballant per treure’ns-el de dins, junts i juntes.
Tenim un repte comú a tot el món: l’emergència climàtica. Els pobles originaris sovint sou exemple a seguir o inspiració a l’hora de combatre aquesta devastació que la mateixa humanitat s’ha imposat en un futur pròxim. Quins són els passos a seguir?
És imprescindible treballar de manera col·lectiva, des de la diversitat: infants, gent gran, adultes, dones, homes, totes juntes. En aquesta gira ens hem trobat amb molta gent diversa i moltes lluiten per la justícia climàtica. Hem de veure amb què ens connectem, què tenim en comú: el canvi climàtic el tenim totes a sobre. La defensa del territori implica moltes realitats: quan defensem els boscos allà, defensem la vida d’aquí. Lluitem pel mateix, hem de caminar juntes. És important tenir una xarxa de comunicació permanent, entre el Congrés Nacional Indígena i l’Europa de baix, i totes les que lluiten; totes aquelles que volem transformar i reconstruir aquest món. Al final, totes les nostres lluites són per millorar la nostra vida. Lluitem per una vida digna i una vida lliure. Si no estem organitzades i connectades, tindrem greus problemes. Un dels grans obstacles que veiem aquí és que viviu en societats molt individualistes. Sabem que us costa organitzar-vos, que no teniu temps, que us costa treballar de manera col·lectiva, així que admirem el vostre esforç per buscar crear comunitat. Sabem que és difícil.
