Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

Desocupant els manicomis

“El judici d’un psiquiatre pot condemnar un home sense la necessitat d’un judici”. L’abordatge crític de Giorgio Antonucci, metge i psicoanalista, qüestiona de soca-rel una pràctica psiquiàtrica que va combatre a partir dels anys 60. Publicat a Itàlia el 1989, El prejuicio psiquiátrico és un ariet demolidor fet de paraules càlides, substrat humanista i, per damunt de tot, d’una contundència bastida amb l’experiència de recuperar i alliberar persones recloses en manicomis del nord del país.

Antonucci confronta la psiquiatria com a eina repressora funcional al poder. Sense vocació de psiquiatre, treballaria i dirigiria pavellons manicomials, alguns fins a desmantellar-los, per obrir-ne les portes, prohibir-hi tota coerció (coma insulínic, electroxocs, contencions) i alliberar-ne persones lligades durant anys. La seva mirada explica el patiment i la recuperació a través del context i l’entorn i subratlla la reclusió de persones pobres, analfabetes i poc productives en un model d’explotació capitalista.

Nombrosos textos d’època obren finestres secundàries dins el llibre. Un conjunt d’historials clínics mostren, entrada rere entrada, l’extracció, la degradació i l’anul·lació manicomial. Fragments de revistes mostren les denúncies d’obreres en conèixer-ne les condicions intramurs. Textos de psiquiatres biologicistes el porten a desmuntar la consistència epistemològica des del títol del primer capítol: “La psiquiatria no és una ciència”. S’hi assenyala el biaix de gènere al diagnòstic d’histèria.

Company de Franco Basaglia a Gorizia, Antonucci critica el “reformisme antipsiquiàtric” d’altres professionals i el paper ambivalent del Partit Comunista. La seva aposta per la no-psiquiatria demana la desaparició de la disciplina i dels diagnòstics. Descriu els psicofàrmacs com una camisa de força química i, davant el patiment i l’assenyalament individual, aposta per la dimensió col·lectiva de la transformació social. Amb pròleg de Thomas Szasz i epíleg fet d’entrevistes (la darrera de 2015), El prejuicio psiquiátrico fa de pont en el temps i convida a emmirallar debats d’ahir amb pràctiques i reivindicacions d’avui.

Article publicat al número 480 publicación número 480 de la Directa

LLIBRE

'El prejuicio psiquiátrico'
Giorgio Antonucci
Katakrak
2018
272 pàgines

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU
Error, no Advert ID set! Check your syntax!