El que és indubtable és que, quant a escriptura, Eva Baltasar no defrauda. Hi ha qui lloa la història de Mamut, la seva darrera novel·la, però hi ha qui la troba fluixa. L’obra que tanca el tríptic que va encetar Permagel i que va continuar Boulder la torna a protagonitzar una dona. Una dona arcaica atrapada en la vida moderna, diu la contraportada. Una dona de ciutat que acaba habitant un mas aïllat. Una dona que vol ser mare i a qui això l’obliga a relacionar-se amb homes.
Els personatges de Baltasar, una vegada més, incomoden, i també, una vegada més, la maternitat ocupa un espai central a la novel·la, malgrat que l’autora assegura que no tenia intenció de fer-ne un tríptic, tot i el seu interès. A Mamut, és el desig el que la fa tirar endavant, sempre navegant entre la dualitat poble-ciutat. Abandona la feina de recollir històries de vida que es perden en Excels i marxa a l’altre extrem, mentre se sent com un mamut: extingit i punt de mira dels caçadors.
Amb aquesta novel·la cauen etiquetes i rols i la protagonista emprèn un viatge per desaprendre les seves antigues formes i adquirir-ne de més viscerals. Igual que el personatge, el llenguatge també es despulla d’ornaments i és senzill, simple i auster
Com un mamut, resistent i dominant del seu territori, la protagonista s’adapta a un hàbitat desconegut, a la solitud de viure a pagès, entre bèsties “que t’alimenten o t’amenacen”. Aprèn a viure sense intermediaris i aprèn a relacionar-se amb un pastor, el seu veí, mentre s’allibera dels ulls dels altres i evidencia que ho fa perquè necessita un mascle de la seva espècie per prenyar-se. Tot i que deixar la ciutat per anar a un entorn rural és una història que pot interpel·lar moltes persones, hi ha situacions inversemblants per a qui hagi viscut en un entorn rural, fet que resta credibilitat al personatge, o el trasllada a l’estat assilvestrat que busca l’autora.
Amb aquesta novel·la cauen etiquetes i rols i la protagonista emprèn un viatge per desaprendre les seves antigues formes i adquirir-ne de més viscerals. Igual que el personatge, el llenguatge també es despulla d’ornaments i és senzill, simple i auster. Tot i això, s’endevina la petjada dels deu poemaris de l’autora i l’exigència de la poeta per buscar un resultat estètic a través de les paraules. Mamut tanca un tríptic glacial i geològic que es diferencia de les dues anteriors novel·les per la rellevància que té el paisatge i perquè és la més breu i depurada estilísticament. El que algú ha interpretat com un fenomen literari, d’altres hi veuen una estratègia de màrqueting.
