Sovint, quan s’apropa el final de curs, algú em pregunta si no penso que l’alumnat té massa vacances. Aquesta pregunta és bastant recurrent, i sovint ve acompanyada d’altres com si els horaris de les escoles no haurien d’estar adaptats als laborals, si els continguts estan molt allunyats de les necessitats laborals futures de noies i nois o si l’escola obligatòria hauria d’allargar-se fins als divuit anys. Però hi ha una pregunta més important: quina voldríem que fos la funció de l’escola? Tant si us dediqueu a la docència com si no, tant si teniu canalla com si no, feu-vos aquesta pregunta, perquè del sistema educatiu en depèn el futur de la nostra societat.
Actualment a l’Estat espanyol sembla que hi ha dues tendències oficials respecte a aquesta qüestió. Una és que el sistema educatiu ha de tenir la funció de donar la màxima formació possible a les noves generacions, una visió de l’educació molt reclamada per les empreses que s’aplica en part als Estats Units i especialment al Japó. La canalla i el jovent han de ser competitius, fruits d’una societat competitiva en canvi constant. En queda exclosa tota persona que no sigui capaç de competir, adaptar-se constantment als canvis i seguir competint, i es prea l’individu per sobre del col·lectiu.
Les vacances es converteixen en altres formes de formació: estades a l’estranger, colònies on aprenen llengües o enginyeria, o un reforç per millorar la seva capacitat acadèmica. L’horari escolar és curt, per deixar temps a activitats extraescolars que ampliïn el currículum de la persona abans de sortir al món laboral. Competició. L’escola és el tatami on s’entrenen les generacions que competiran a la vida real d’aquí a un parell de dècades.
La segona tendència, que també posa l’escola al servei de l’economia, dona a l’escola la funció de crear persones acrítiques amb un mínim de formació, centrades a consumir i treballar. També procura allargar les hores d’escola, amb extraescolars o colònies d’estiu, amb una funció: que la cura de la mainada no separi els progenitors de les seves tasques laborals.
Ambdues tenen, a més, l’objectiu de mantenir la societat sense canvis, i uns forts efectes perniciosos: insatisfacció i depressió, assetjament, suïcidi juvenil, addiccions, malalties mentals… Un seguit de símptomes que indiquen que la societat està malalta. Doneu una ullada al vostre voltant i veureu aquests símptomes.
Jo prefereixo una altra funció social per al sistema educatiu: millorar la societat que el crea formant persones amb esperit crític, humanes i amb capacitat de millora, on canviem la competitivitat pel suport mutu. L’escola no és un entorn protegit on la mainada s’entrena per a un món hostil. O pitjor, on és simplement aparcada. L’escola ha de formar part activa de la societat, de la vida del poble o el barri. Allò que aprenem a l’aula ho posem en pràctica a casa i al carrer. I a l’inrevés: l’escola reforça el paper de les famílies amb l’ajut de la resta de la societat. La seva funció és la formació de les persones, en els àmbits psicològic, social i també acadèmic.
Pensem en la societat com una escola immensa on aprenem a l’aula, a la feina, al cau, al carrer o a la botiga. I, és clar, a casa. Una escola on les persones adultes duen a terme, en major o menor mesura, la docència, implicant el cos docent, les famílies i la resta del poble o barri. Joves i xicalla aprenen a estimar la seva gent formant part de la societat i ajudant a millorar-la constantment. L’objectiu: fer una societat millor on les nostres filles i fills es puguin desenvolupar plenament com a persones, una societat cada cop més desenvolupada i humana.
I les vacances? Són necessàries per a tothom, fins i tot per a les empreses, que sempre tindran millors professionals si les persones podem gaudir d’unes setmanes de vacances amb la nostra gent, ajudant a millorar la nostra societat. Canviem la societat per millorar l’escola. I canviem l’escola per millorar la societat.
I bé, quina voldríeu que fos la funció de l’escola? Al setembre m’ho expliqueu, perquè aquesta assignatura la tenim suspesa.
