Taules rodones, masterclass, market, djsets, foodtrucks… Amb el ja tradicional menú de qualsevol esdeveniment cool, el Districte Cultural de l’Hospitalet celebrava el passat divendres la segona edició de la festa CREA, una jornada per mostrar el teixit creatiu que “conviu i treballa” en el marc d’aquesta iniciativa impulsada per l’Ajuntament de la segona ciutat, en termes demogràfics, de Catalunya. Més de 500 agents, segons el regidor de Cultura, David Quirós, integren ja un espai dedicat a l’art, la gestió cultural i el coneixement que va entrar en funcionament el 2015 i amb el qual el govern socialista de Núria Marín assegura que vol apostar per les indústries culturals com a eina per transformar el municipi i revitalitzar-ne l’economia. Tanmateix, no tothom a l’Hospitalet comparteix la visió consistorial sobre els beneficis del projecte. Mentre una gran part del veïnat viu d’esquena al que passa en aquest singular districte, alguns col·lectius denuncien la seva inutilitat per donar resposta a les necessitats culturals reals de la població i alerten, fins i tot, dels possibles efectes gentrificadors que pot comportar.
“Estan intentant vendre una nova imatge de l’Hospitalet que és la que ells fabriquen i volen que la gent consumeixi per treure’s l’estigma de ciutat dormitori, però per nosaltres aquesta és la pitjor manera de fer-ho”, explica Víctor Gómez després de recordar com l’alcaldessa va anar a una trobada de districtes culturals a Nova York a presentar el projecte abans que estigués definit i sense que la població en sabés pràcticament res. “Nosaltres creiem que si l’Hospitalet canvia, ha de ser perquè el canviï la gent i no per una campanya de màrqueting’. Gómez és membre del col·lectiu Akelharre, format per veïnes procedents de diferents activismes i que des de fa tres anys impulsa alternatives per transformar el municipi. La qüestió de la marca de ciutat és indestriable del projecte –”El districte cultural de l’Hospitalet, el nou Brooklyn de Barcelona?” portava per títol el discurs novaiorquès de l’alcaldessa–, però per a alguns col·lectius hi ha altres factors en el rerefons que tenen a veure amb qüestions menys etèries que el branding.
Augment del valor del sòl
El regidor David Quirós assegura que la motivació d’aquesta iniciativa és apropar la cultura a tots els públics i col·lectius locals, “perquè hi participin no només com a espectadors, sinó també com a creadors”, però algunes activistes de la ciutat en critiquen el que consideren una concepció de la cultura com a indústria i no com a motor de canvi. Per a LaFundició, una cooperativa que aposta per generar cultura de forma col·lectiva i arrelada al territori, el Districte ha estat sempre un projecte econòmic. “El dubte el pots tenir sobre si està encaminat a reactivar el teixit empresarial local o solament a construir més i a vendre més trossos de ciutat’, explica un dels socis fundadors, Francisco Rubio, que es decanta per qualificar el projecte d’eina per reactivar el sector immobiliari. Qui encara ho té més clar és Gómez, que hi veu un cas evident “d’impuls a una operació especulativa mitjançant la instal·lació d’actors econòmics en una zona industrial amb poca activitat”, en referència a l’àrea de 25 hectàrees al barri de Sant Josep on té lloc l’actuació.
l’alcaldessa va anar a una trobada de districtes culturals a Nova York a presentar el projecte, segons el col·lectiu veïnal Akelharre, abans que estigués definit i sense que la població en sabés pràcticament res
Manuel Domínguez, director del Centre d’Estudis de l’Hospitalet, tot i considerar que el Districte és fonamentalment una operació de promoció econòmica i de substitució d’activitats obsoletes, admet que “hi ha gent a l’Ajuntament que se n’ha cregut la vessant cultural i ho està intentant de debò”. Aquest autor de diverses publicacions d’història del municipi baixllobregatenc veu amb bons ulls la idea d’atraure activitats econòmiques com aquesta en una zona on la indústria ha desaparegut, però lamenta que no se’n tinguin en compte els possibles efectes perversos. “La creació del Districte ve acompanyada d’un pla urbanístic que implica la requalificació de terrenys, fet que genera unes plusvàlues i crea el risc que es facilitin edificacions que mai se sap a què poden acabar destinant-se, a més de posar en perill el patrimoni”, adverteix.
El component urbanístic ha estat essencial, de fet, en la conceptualització d’aquest espai, tal com es recull en el Document Inicial de Conformació i com es va exposar a la ciutadania, segons recorden Rubio i Gómez. “Actualment, els mateixos responsables diuen que va ser una errada presentar-lo així”, explica el soci de LaFundició. El màxim responsable de la Regidoria de Cultura, que és la que s’encarrega de gestionar un projecte que, com a estratègic de ciutat, depèn de la primera Tinència d’Alcaldia, el desvincula d’interessos urbanístics i, en canvi, assenyala un altre tipus de beneficis econòmics. Quirós assegura que negocis tradicionals de l’entorn que passaven per una situació difícil s’han replantejat el tancament en convertir-se en proveïdors de matèries primeres d’alguns dels artistes del nou espai.
Pel que fa a avantatges per al conjunt de la ciutat, quan l’Ajuntament va presentar el projecte va defensar la distribució de riquesa a tots els barris gràcies a la recaptació d’impostos de les noves empreses però, a hores d’ara, hi ha qui es mostra escèptic respecte al veritable impacte d’això. Tant Rubio com Gómez sospiten que els plans del govern de Núria Marín per obtenir més beneficis del singular espai estan més aviat encaminats a convertir-lo en un espai d’oci dirigit als professionals que assisteixen als congressos de la Fira de Barcelona. “El seu projecte de ciutat per a l’Hospitalet es basa a servir els dèficits de Barcelona i en proveir-la de mà d’obra”, conclou l’activista d’Alkelharre.
Baix impacte i escasses mesures preventives
La gentrificació fa temps que s’obre pas en aquest municipi físicament enganxat a la capital catalana, i les referències al fenomen són inevitables quan es parla d’intervencions urbanes com aquesta. Per a Gómez, “si l’operació surt com l’Ajuntament vol, acabarà significant l’expulsió de les veïnes que viuen ara a la zona”. El soci de LaFundició Francisco Rubio es mostra més prudent, però reconeix que “tot i que el Districte Cultural encara no té prou massa crítica perquè s’observi una transformació, sí que se sent el rum-rum i, al barri de Santa Eulàlia, ja hi ha promocions immobiliàries adreçades a persones amb un poder adquisitiu que no es correspon amb el mitjà de l’Hospitalet”. Per a Domínguez, encara que el nou espai pugui contribuir a la gentrificació, de moment, assegura que no té un impacte al municipi com el del turisme. El regidor Quirós afirma, en canvi, que aquest tipus de projectes no canvien la realitat d’una ciutat en tan poc temps. A més, explica que s’estan prenent mesures per evitar els moviments especulatius, com “parlar amb els propietaris de locals per advertir-los que, si posen lloguers alts, s’arrisquen a no trobar qui els ocupi” i que de moment estan satisfetes amb la resposta. Pel que fa a la protecció de l’habitatge, considera que el govern local no té marge d’actuació: ‘la gentrificació és un risc que correm tots, però nosaltres no tenim la possibilitat de posar-hi fre; els ajuntaments no podem legislar i estem indefensos”.
Des d’Akelharre i la cooperativa LaFundició, subratllen que el Districte no dóna resposta a les necessitats culturals de l’Hospitalet i que es tracta d’un model basat en la competència i en precaritzar el món de la creació
Algunes de les crítiques més greus al Districte Cultural tenen a veure amb la seva manca de connexió amb l’entorn i amb els artistes i agents culturals locals. “La generosa partida pressupostària d’aquest projecte s’ha dedicat bàsicament a portar gent de fora, mentre que als creadors de la ciutat se’ls ha fet molt poc cas per part de l’Ajuntament”, assegura Gómez. Tanmateix, Quirós respon a les crítiques al·legant que s’ha posat l’èmfasi en intentar vincular la gent de la cultura local amb la que arriba de fora i que la festa CREA va precisament en aquesta línia de confluir.
Des d’Akelharre i LaFundició, subratllen que el Districte no dóna resposta a les necessitats culturals de l’Hospitalet i que es tracta d’un model basat en la competència i en precaritzar el món de la creació. Segons Rubio, l’espai s’adreça a unes professionals i a una població que no són els de la ciutat i “s’intenta vendre que proporcionarà accés al que consideren una cultura de qualitat, quan en realitat el que hauria de fer l’ajuntament és promoure que les comunitats que viuen a l’Hospitalet puguin desenvolupar les seves pràctiques culturals’. A més, acusa el nou equip de Cultura d’estar molt capficat a fer arribar el Districte a la gent de la ciutat, però des d’una ‘clau colonitzadora, segons la qual la cultura és el que fan els artistes i la responsabilitat de l’Estat és garantir que la ciutadania accedeixi a aquestes produccions’. Gómez, per la seva banda, afirma que Akelharre voldria un Districte cultural que fos un referent com a espai autogestionat i de l’economia solidària, i subratlla que la cultura popular de l’Hospitalet és molt rica, però ‘se l’ha capturat històricament, mitjançant subvencions, per articular bona part de l’hegemonia cultural del PSC a l’Ajuntament’. Per a Domínguez, malgrat la idea de portar la indústria cultural a la ciutat no sigui dolenta, les activitats que s’estan fent, diu, no tenen impacte en la població ni en els seus creadors. ‘Hi ha una cosa que és el Districte Cultural i una altra que és la cultura dels districtes i, ara per ara, no tenen vasos comunicants’, conclou l’historiador.
