La guerra, els conflictes polítics, els desastres naturals, la falta d’oportunitats i l’extrema pobresa són les principals causes que porten a les persones a prendre la decisió de migrar. Mentre que l’atenció està centrada en les migracions Sud-Nord, en els darrers anys ens trobem que s’estan produint grans migracions internes als països del Sud. Moltes migracions són degudes a la falta d’oportunitats laborals i la precarització dels mitjans de vida sostenibles a les zones rurals, que porten a les persones a emprendre un viatge cap a zones urbanes on trobar una feina a les indústries globals de la manufactura. Aquest camí no és gens fàcil, i moltes d’elles acaben sent víctimes de treball forçós i vivint en condicions semblants a l’esclavitud, atrapades en la pobresa i la discriminació.
Una de les indústries que actualment empra un gran nombre de persones migrades és la indústria del tèxtil. A l’Índia un gran nombre de treballadores de les fàbriques tèxtils són joves, aproximadament de vint anys, que són portades dels estats del nord i l’est del país cap a les fàbriques de les ciutats industrialitzades com Bangalore, ciutat on es calcula que actualment les treballadores migrades representen el 30% de la mà d’obra. L’estudi Treball sense Llibertat. Treballadores migrades a la indústria tèxtil de Bangalore posa de relleu com aquesta nova tendència moltes vegades va acompanyada d’unes condicions laborals i de vida molt precàries. La Campanya Roba Neta fa anys que denuncia les indignes condicions de les treballadores de la confecció, en la seva majoria dones, que treballen jornades excessives, sense seguretat laboral, per un salari de misèria, sense llibertat sindical i en un entorn d’assetjament físic i sexual constant. L’informe revela que la situació de les dones migrades és encara pitjor que la de les locals.
La majoria de dones migrades que treballen a la indústria tèxtil provenen de famílies pobres que, buscant una oportunitat laboral, s’inscriuen en centres de costura per rebre formació
La majoria de dones migrades que treballen a la indústria tèxtil provenen de famílies pobres que, buscant una oportunitat laboral, s’inscriuen en centres de costura per rebre formació. Al cap d’un parell de mesos són captades per intermediaris que els prometen una feina i unes condicions de treball que no són reals. Quan arriben a les fàbriques, a centenars de quilòmetres de casa seva, es troben aïllades, amb la meitat dels salaris promesos, fent jornades maratonianes i amb moltes dificultats per comunicar-se perquè no entenen la llengua. A més, arran de la creació d’albergs al costat de les fàbriques i controlats per aquestes, els casos relacionats amb la restricció de la llibertat de moviment, l’explotació de les treballadores i d’esclavitud moderna en les cadenes de subministrament de les marques de roba occidentals no ha deixat de créixer.
Segons l’informe, cinc indicadors de treball forçat estan presents a la indústria tèxtil de Bangalore, concretament, l’abús de la vulnerabilitat, l’engany, la restricció de moviment, l’aïllament i la intimidació i amenaces. Lluny de les promeses d’una vida digna per a elles i les seves famílies, les dones migrades es troben treballant jornades abusives per un salari que no és suficient per cobrir les seves necessitats bàsiques i per sortir de la pobresa.
Segons l’informe, cinc indicadors de treball forçat estan presents a la indústria tèxtil de Bangalore, concretament, l’abús de la vulnerabilitat, l’engany, la restricció de moviment, l’aïllament i la intimidació i amenaces
Fa anys que som testimonis de com les migracions són mediàticament criminalitzades i narrades des del discurs de la por i la inseguretat. Un discurs que pretén normalitzar les vulneracions contínues de drets humans i que explica com a fets inevitables i llunyans les morts al Mediterrani o les devolucions en calent a la frontera amb Marroc. Un discurs que pretén ocultar, per tots els mitjans, els vincles existents entre la lògica mercantil i els efectes de les empreses amb les causes que porten a una persona a prendre la decisió de migrar.
Mentre les veus de la crisi econòmica s’han anat apagant a poc a poc, les conseqüències no només hi són presents sinó que han empitjorat i en alguns casos normalitzat la precarietat global. A la vegada, l’amenaça d’una nova crisi del sistema ens augura l’esclavatge globalitzat pel consum i els mercats. És necessari per això trencar amb l’actual sistema i impulsar transformacions estructurals i polítiques al servei de les persones que promoguin relacions justes i equitatives i on el benefici econòmic deixi d’estar al centre.
