En una ubicació remota dels Estats Units, envoltat per una tanca metàl·lica i vigilat per un ferri control policial, s’estén el Centre de Detenció del Sud de Florida. El megacomplex situat enmig dels aiguamolls tropicals d’Everglades i impulsat pel govern regional i l’administració de Donald Trump va entrar en funcionament el juliol del 2025 i es va construir en una antiga base aèria. Amb una capacitat per a 3.000 persones s’espera que en pugui arribar a allotjar 5.000. El governador de Florida, Ron DeSantis, el va definir com una “solució integral” per deportar de forma massiva persones migrades, tal com el president dels Estats Units va dir que faria en una entrevista a la revista Times, en què va prometre expulsar entre 15 i 20 milions de persones.
Aquest camp de concentració, que popularment es coneix com a “Alligator Alcatraz”, és un dels centres gestionats pel Departament de Seguretat Nacional (DHS) –en aquest cas juntament amb el govern de Florida– que s’han posat en marxa d’ençà que Trump va arribar a la Casa Blanca. Un dels anomenats “tent camps” (camps de tendes) on els agents del Servei de Control d’Immigració i Duanes (ICE) envien a les persones migrades o a les sol·licitants d’asil que arresten i que després deporten. Ha estat el mateix DHS qui ha fet servir el sobrenom sorneguer per la ubicació del camp en una zona plena de caimans (alligators en anglès). Tanmateix, la realitat que s’amaga rere les tanques d’aquest centre de detenció no dona peu a les bromes.
Amnistia Internacional, en un informe publicat el desembre passat, denunciava que les condicions de vida són infrahumanes. El document titulat Tortures i desaparicions forçades a l’estat del sol, explica que les persones detingudes arbitràriament estan recloses en grans tendes on caben fins a vuit gàbies, i en cada una d’aquestes gàbies s’hi amunteguen fins a 32 persones. Així mateix, afirma el document, hi ha vàters desbordats amb excrements que arriben fins a zones on hi ha persones dormint, l’accés a les dutxes és limitat, no hi ha mesures de protecció contra els insectes, les llums estan enceses les 24 hores, els aliments i l’aigua són de mala qualitat i tenen cucs, i hi ha manca de privacitat.
Amnistia afirma que, segons el relat de les persones que han passat per aquests centres, “fora de la cel·la sempre van amb grillons” i són sotmeses a “tractes equivalents a tortura, com castigar-les ficant-les en la caixa, una estructura similar a una gàbia de dos per dos peus [menys de mig metre quadrat], a vegades durant hores, exposades als elements sense aigua i amb els peus lligats a terra”.
Amnistia Internacional denuncia que al centre de Florida les persones retingudes són sotmeses a “tractes equivalents a tortura, com castigar-les ficant-les en la caixa”, una estructura similar a una gàbia menys de mig metre quadrat
Aquest centre, però, no és ni de bon tros l’únic d’aquesta mena als Estats Units. Actualment, el Departament de Seguretat Nacional té una vintena de centres improvisats en descampats o naus industrials amb capacitats que van de les 1.000 a les 5.000 persones –tot i que se n’estan projectant amb un aforament de fins a 10.000–, que s’estenen en paral·lel als centres d’internament ja existents i ubicats en edificis que gestionen empreses privades com CoreCivic o Geo Group.
És el cas del Camp East Montana, a la base militar de Fort Bliss, a prop de la ciutat fronterera d’El Paso, que és el més gran del país. Malgrat que va entrar en funcionament el 17 d’agost de l’any passat, com a mínim tres persones ja hi han mort. Alhora ha estat batejat com l’Alligator Alcatraz de Texas per unes condicions de vida infrahumanes. Segons l’organització New Mexico Immigrant Law Center, al centre s’hi ha comès tota mena de vexacions. Un adolescent detingut identificat amb el pseudònim de Samuel, per exemple, va explicar als seus advocats que va ser colpejat pels oficials amb tanta força que va patir lesions a tot el cos i va perdre la consciència. En Samuel relata que en caure a terra de la pallissa, se li va trencar una dent. Després un oficial li va retorçar els testicles mentre un altre li estirava l’orella amb els dits i un altre es reia d’ell per tenir la dent picada.
A més de les condicions de vida, hi ha altres elements comuns en els grans camps de concentració estatunidencs d’ICE. Per una banda, es troben a prop de les fronteres del país. Això, és lògic, perquè així és més fàcil la deportació massiva i perquè les detencions sense ordre judicial que duen a terme els agents d’ICE són tècnicament legals dins un radi de 160 quilòmetres de qualsevol frontera o costa del país. Per l’altra banda, els centres es troben en indrets aïllats, en els quals hi ha una natura hostil que fa de barrera per a qualsevol que vulgui escapar. En el cas del Camp East Montana és el desert de Chihuahuan i en el cas del Centre de Detenció del Sud de Florida els aiguamolls d’Everglades. No són excepció, ja que un altre dels grans centres del país, el Centre de Processament d’Immigració de Califòrnia City, es troba al desert de Mojave. Així mateix, tots aquests centres tenen molt poc temps de vida i aprofiten sovint instal·lacions de seguretat o d’ús militar que no s’utilitzaven.
Un ‘Amazon’ per a persones
Els centres de Florida, El Paso o Califòrnia són els més coneguts per la seva dimensió. De totes maneres, la xarxa de centres de detenció d’ICE arriba als 220 equipaments i pot allotjar unes 73.000 persones, inclosos infants. Tanmateix, alguns centres com el de Florida, tal com denuncia Amnistia, no donen informació sobre quantes persones hi ha registrades, per tant, aquesta xifra podria ser més elevada.
La xarxa de centres de detenció d’ICE arriba als 220 equipaments i pot allotjar unes 73.000 persones, però s’espera que en el futur hi hagi 400 centres amb capacitat per gairebé 100.000 persones
Sigui com sigui, el cert és que els plans d’ICE passen per ampliar aquesta infraestructura. En un document del 12 de febrer, l’organisme afirmava que té “l’objectiu d’implementar un nou model de detenció a finals de 2026” amb la compra d’“instal·lacions no tradicionals construïdes específicament per donar suport a les necessitats de l’ICE”. “El nou model està dissenyat per augmentar estratègicament la capacitat en 92.600 llits”, diu el document que afegeix que es contractaran “12.000 nous agents de l’ordre” per gestionar 400 centres en total. Tot això tindrà un cost de 38.000 milions de dòlars dels 45.000 dels quals disposa l’agència.
Alhora, el document indica que els nous centres de menor dimensió acolliran entre 1.000 i 1.500 persones durant un temps que oscil·larà entre els tres i els set dies, mentre que les instal·lacions més grans en podran albergar entre 7.000 i 10.000 durant una seixantena de dies, abans de la deportació. Segons l’organització American Center for Immigration Rights, el que es planteja és l’adquisició d’edificis com “magatzems” i alerten que aquest model farà augmentar el nombre de morts sota custòdia d’ICE.
El passat mes d’abril el director d’ICE va afirmar que volia que el sistema de deportacions massives dels Estats Units fos un “Amazon per a humans”
Amb un sistema d’aquesta mena no sembla estranya la idea que va llençar el director d’ICE el passat mes d’abril. Todd Lyons assenyalava que volia que el sistema de deportacions massives dels Estats Units fos un “Amazon per a humans”. Una comparació si més no tenebrosa que ens porta a temps passats, quan el fordisme va ser utilitzat com a inspiració en els camps de concentració nazis.
Són camps de concentració?
Encara que no hi ha una definició jurídica que determini què pot ser considerat un camp de concentració, diversos diccionaris i enciclopèdies coincideixen a definir aquesta mena de centres com llocs on es confinen persones, sense judici previ per motius polítics, ètnics, religiosos o sexuals. En aquest sentit, en una entrevista recent a la Directa, l’historiador estatunidenc expert en antifeixisme, Mark Bray, assenyalava que es tractava d’un “terme legítim per parlar d’aquestes presons”. “Els presos no tenen drets, no poden parlar amb els seus advocats. Hi ha una tàctica de moure’ls cada dos dies perquè sigui molt difícil de buscar-los per als seus advocats i les seves famílies, tenen condicions horribles”, afirmava.
“Els presos no tenen drets, no poden parlar amb els seus advocats. Hi ha una tàctica de moure’ls cada dos dies perquè sigui molt difícil de buscar-los”, diu l’historiador estatunidenc expert en antifeixisme, Mark Bray
El professor d’història a la Universitat Dartmouth, Jorge E. Cuéllar, considera que aquests centres i camps de detenció poden ser considerats camps de concentració “no només per com són estèticament sinó perquè s’hi deté gent sense judici i la llei no té el mateix valor”. No obstant això, Cuéllar recorda que els Estats Units sovint han tractat “les persones estrangeres com si fossin enemigues internes” i afirma que els camps de concentració s’han vist “amb els pobles originaris o amb la comunitat japonesa durant la Segona Guerra Mundial. La diferència d’aquells camps i dels de les darreres dècades, afirma Cuéllar és “l’escala i velocitat d’expansió”. “S’està militaritzant la reclusió de les persones migrades com demostra el fet que Fort Bliss és una antiga base de l’exèrcit que en el passat va ser utilitzat per internar persones japoneses”. Així mateix, afegeix actualment també hi ha un canvi de paradigma pel que fa a “la privatització d’aquesta megainfraestructura mitjançant contractes milionaris amb empreses com CoreCivic”.
“Els camps de concentració no són nous al país i s’han vist amb els pobles originaris o amb la comunitat japonesa. La diferència ara és l’escala i velocitat d’expansió”, diu el professor d’història Jorge E. Cuéllar
Amnistia internacional, en el seu informe sobre el Centre de Detenció del Sud de Florida apunta que “l’absència de mecanismes de registre o seguiment de les persones detingudes a “Alligator Alcatraz” facilita la detenció en règim d’incomunicació i constitueix desaparició forçada en negar a una família informació sobre el parador d’una persona detinguda allí i no permetre a aquesta posar-se en contacte amb el seu advocat”.
El cert és que aquesta definició entronca amb el que revela una investigació del diari The Guardian. El mes de desembre de 2025 va marcar una xifra récord pel que fa al nombre de persones migrades detingudes per ICE. Un total de 68.440 van ser internades i d’aquestes el 75% no tenien condemnes penals. Alhora, desembre també va ser el mes més mortífer pel que fa a les persones sota custòdia de la policia migratòria amb set defuncions. Així mateix, el 2025 va registrar una xifra de morts, 32, mai vista en la història d’ICE, un cos policial creat el març de 2003, després dels atemptats a les Torres Bessones.
Controlats per empreses privades
Quan Donald Trump va guanyar les eleccions de 2024, les empreses de presons privades als Estats Units van viure una jornada de guanys a borsa. No era estrany, ja que el sector havia donat un milió de dòlars al magnat republicà per a la seva campanya. Es tracta de firmes com CoreCivic o Geo Group, que són les encarregades d’haver accelerat el sistema de deportació dels Estats Units. De fet, són aquestes empreses les que han impulsat el nou sistema de grans camps de concentració amb tendes d’acampada, que fins ara mai havia estat utilitzat al país i que genera condicions de vida molt pitjors per les persones migrades recluses.
Les empreses del sector de les presons privades que gestionen els camps de concentració van donar suport econòmic a la campanya electoral de Donald Trump
Així mateix, firmes com Geo Group han estat denunciades per utilitzar el treball de les persones migrades detingudes per rebaixar costos als centres d’ICE. En aquest sentit, els centres de detenció de persones migrades ofereixen un “Programa de Treball Voluntari”, que segons diuen està dissenyat per oferir oportunitats als detinguts per guanyar diners, reduir els “incidents disciplinaris” i millorar les “operacions i serveis essencials”. No obstant això, una article del diari Sentient afirma que les persones preses cobren 1 dòlar al dia i estalvien 40 milions de dòlars anuals a les presons d’ICE.
Tot i això, empreses com CoreCivic neguen aquesta mena d’acusacions i afirmen que “tots els programes de treball de les instal·lacions són completament voluntaris i operats en ple compliment de les normes de l’ICE, inclosos els salaris mínims establerts federalment per al treball voluntari detingut”. “Oferim el mateix alt nivell d’atenció –incloent tres àpats diaris, accés a l’atenció sanitària i altres necessitats de vida quotidiana– independentment de si una persona tria participar en un programa de treball voluntari”, asseguren.
