Estaven fent el primer recompte del dia 10 de desembre al mòdul 5 de Brians 2, quan van trobar una presa a la seva cel·la “aparentment sense signes vitals”. Els serveis mèdics van certificar la seva mort i, segons el Departament de Justícia, tot apunta que la causa va ser el suïcidi. Es tracta de la segona dona transsexual que mor al centre penitenciari de Sant Esteve Sesrovires (el Baix Llobregat) els darrers sis mesos. Durant el 2022, un total de 39 persones han perdut la vida a les presons catalanes -tretze de les quals per suïcidi-, deu més que l’any anterior.
La presa estava classificada en segon grau, complia una condemna de tres anys per un delicte contra la salut pública i tenia una ordre d’expulsió. El 18% de les persones preses a Catalunya compleixen condemna per aquest tipus de delicte, en gran part relacionat amb el tràfic de drogues i, segons dades de novembre, la meitat la població reclusa és estrangera, una categoria on s’inclou aquelles persones que no tenen regularitzada la seva situació administrativa a l’Estat espanyol, les que tenen NIE però no nacionalitat, i les que són ciutadanes d’altres estats de la UE.
De moment, l’autoritat judicial ha obert diligències per esclarir els fets i no hi ha més informació oficial sobre la seva mort. Segons ha pogut saber la Directa a través de fonts del centre penitenciari de Brians 2, alguns presos asseguren que se la van endur a la sala d’infermeria perquè tenia un tall i que en tornar a la cel·la, la presa va començar a donar cops i a cridar “em mataré” i “traieu-me d’aquí”. Al cap d’una bona estona, els crits haurien cessat. Per la seva banda, la família no ha volgut emprendre cap mesura ni denunciar el cas públicament.
Les dues dones trans mortes el darrer mig any, havien escollit l’ingrés en un centre penitenciari d’homes i s’havien acollit al seu dret a ser ubicades en cel·les individuals
Amb dècades d’observació del sistema penitenciari a les espatlles, Iñaki Rivera, de l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans (OSPDH) denuncia que no hi ha investigacions suficients sobre les causes de les morts a presó: “No s’aplica el Protocol de Minnesota [aprovat per les Nacions Unides el 2016], que obliga els estats a investigar les morts d’una manera diferent amb la consagració de drets a la família, com realitzar d’una segona autòpsia, custodiar les pertinences de la persona morta o prendre declaració immediatament a testimonis, també a presos”.
Tot i que per raons de privacitat i respecte a la declaració sobre identitat o orientació sexual, des de Justícia no porten cap registre oficial sobre persones transsexuals ni LGBTIQ+ en general, sí que confirmen que a banda de la presa que va morir el 10 de desembre, el mes de maig una altra persona trans va perdre la vida al mateix centre penitenciari. En aquest cas, la presa E.N.N.C., de 34 anys, es trobava ingressada al Departament Especial de Règim Tancat (DERT) i també va ser a l’hora del primer recompte quan els funcionaris asseguren que la van trobar penjada de la finestra de la cel·la amb el cordó d’un pantaló de xandall. Segons el Departament, els funcionaris van intentar reanimar-la i van avisar als serveis mèdics que no van poder salvar-li la vida.
La Secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima considera que el suïcidi és un problema de salut pública que té especial incidència en el context penitenciari, ja que la taxa a les presons “és significativament superior a la de la població general”. Per a la prevenció existeix un programa marc, que és comú a tota la població penitenciària, però que assenyala joves, dones i transgènere com a “poblacions amb necessitats diferenciades”.
Fins a finals de 2019, l’assignació de centre es feia a partir del que apareixia al DNI, però amb la Instrucció 1/2019 va passar a fer-se en funció del gènere amb el qual s’identifiqués la presa. Des d’aleshores, les persones trans són tractades d’acord amb aquesta instrucció, per garantir els drets i la no-discriminació de les persones transgènere i intersexuals. Alhora, el Departament de Justícia, especifica que se’ls ofereix atenció a través de les figures referents de gènere i l’entitat especialitzada ACATHI, amb qui la Directa no ha aconseguit contactar. En el cas de les dues dones trans mortes el darrer mig any, havien escollit l’ingrés en un centre penitenciari d’homes i s’havien acollit al seu dret a ser ubicades en cel·les individuals.
