Política

El 25 d'abril ressona a Castelló quaranta anys després de l'històric "Ara o mai" de Joan Fuster

Per tal de descentralitzar els actes amb motiu de la Diada del 25 d'abril, enguany, organitzacions polítiques i entitats cíviques i culturals han organitzat diverses jornades de mobilització arreu del País Valencià. La cita més multitudinària ha tingut lloc aquest dissabte, a Castelló, on fa quaranta anys Joan Fuster va pronunciar aquell històric "O ara o mai"

maig 8, 2022

“O ens recobrem en la nostra unitat o serem destruïts com a poble. O ara o mai”. L’any 1982 Joan Fuster, l’intel·lectual de referència del valencianisme polític i cultural, va pronunciar aquesta històrica cita a la plaça de bous de Castelló de la Plana, en una Diada emmarcada en la batalla per aconseguir un estatut més digne que el que havien pactat la UCD i el PSOE a Madrid. Quaranta anys després del seu pronunciament, aquest 7 de maig, el 25 d’abril ha tornat a ressonar a la capital de la Plana, en una jornada de reivindicació, lluita, festa i retrobaments sense mascareta ni distància social.

Sota el lema “Ara i sempre. Som País Valencià” —en referència a la frase de Fuster—, milers de persones d’arreu del territori s’han donat cita a Castelló per a defensar des dels carrers els drets socials i nacionals. L’avanç cap a la immersió lingüística, una educació pública i en valencià, els drets laborals, l’aturada dels projectes que hui dia amenacen el territori, com les línies elèctriques de molt alta tensió o els macroparcs eòlics i fotovoltaics, un servei de rodalies digne, un finançament just, poder resintonitzar TV3 o també, des del bloc de l’esquerra independentista, la unitat política dels Països Catalans i la consecució d’una societat lliure de qualsevol forma d’explotació i opressió per a conquerir una plena sobirania, han sigut algunes de les reivindicacions. També hi han estat presents les mostres de suport, a través dels parlaments i pancartes, a les víctimes de la repressió, com els catorze joves antifeixistes encausats per mobilitzar-se contra la presència de membres del grup ultra Gandiblues —marca que reuneix seguidors del Club de Futbol Gandia— a Pego, el 18 d’octubre de 2020.

Tabals i dolçaines han acompanyat les muixerangues, les protagonistes de la convocatòria, al llarg del recorregut. La Nova Muixeranga d’Algemesí, la Muixeranga d’Alacant, la Muixeranga de Vinaròs, la Conlloga Muixeranga de Castelló, la Jove Muixeranga de València, la Muixeranga de la Marina Alta, la Muixeranga la Socarrà de Xàtiva i la Muixeranga de Sueca han omplert, primer, la plaça de la Independència i, després, la plaça de bous, de figures humanes, equilibris, força, resistència, tensió, confiança, expectació i molta pinya.

Una força, unitat i lluita que, enguany, s’han celebrat i defensat en diferents jornades per tal de descentralitzar els actes de la Diada. Les organitzacions de l’esquerra independentista, a banda de sumar-se a la mobilització de Castelló convocada per Acció Cultural del País Valencià, van organitzar diversos actes durant el cap de setmana entre el 23 i 25 d’abril. Principalment una convocatòria unitària a Alacant, el 23; i un acte polític i manifestació al centre de València el mateix 25. Les crides a la mobilització i organització han estat comunes a tots els actes convocats al País Valencià, com també ho ha sigut el desplegament d’un desproporcionat dispositiu policial. A la capital de la Plana, la Policia Nacional espanyola ha identificat diverses de les assistents a la marxa i, fins i tot, ha denunciat dos perquè suposadament volien penjar una pancarta on es llegia “Guillem Agulló, Castelló no t’oblida”. Els moments més tensos s’han viscut just quan un grup d’agents ha encapsulat algunes membres del centre social antifeixista La Cosa Nostra —a les quals han registrat les motxilles i confiscat la pancarta— abans de sumar-se a la convocatòria d’Acció Cultural del País Valencià i s’han interposat les sancions.