Com en els altres tres casos d’infiltració policial, tant el jutjat d’instrucció número tres de Girona com l’Audiència van concloure que l’agent del Cos Nacional de Policia sota la identitat falsa Maria Perelló Amengual no es va “extralimitar” i va actuar amb “consentiment”. El poder judicial ha tancat la porta investigar les operacions d’espionatge, però les afectades pel cas de Girona han recorregut al Tribunal Constitucional per intentar obrir-la.
L’agent del Cos Nacional de Policia espanyol Maria I. T. va ser la quarta espia descoberta de la promoció del 2019 i es va infiltrar en l’independentisme, l’antiracisme i el moviment per l’habitatge a Girona. Durant els tres anys d’operació, va obtenir d’informació reservada de diverses entitats, que continuen batallant en el front judicial perquè s’investigui. També va mantenir una relació sentimental estable amb l’activista Òscar Campos, un dels encausats pel tall de les vies de l’AVE en el primer aniversari de l’1 d’octubre.
Les querellants subratllen que negar-se a investigar l’espionatge és “un atac a l’essència de la democràcia” i denuncien el contingut de la interlocutòria que va emetre l’Audiència de Girona
Campos, Òmnium Cultural, la CUP, l’Associació Ateneu Popular de Girona, l’Associació No al Racisme de Girona i Salt i la Federació d’Entitats Socioculturals de Salt consideren que l’agent i els seus comandaments van cometre els delictes de tortura i contra la integritat moral, de lesions i de descobriments i revelació de secrets. La querella exposa que gràcies a la identitat falsa de Maria Perelló, la policia espanyola va guanyar-se la confiança de Campos i va establir-hi una relació sentimental per tenir accés a informació d’espais, entitats i formacions. Les entitats consideren que Isern va “cosificar” Campos convertint-lo en un simple “instrument” per aconseguir els seus objectius.
Les querellants subratllen que negar-se a investigar l’espionatge és “un atac a l’essència de la democràcia” i denuncien el contingut de la interlocutòria que va emetre l’Audiència de Girona el passat mes de desembre. El text, alineat amb la Fiscalia, va considerar que l’agent de la policia espanyola sota la identitat falsa Maria Perelló va accedir a informació, documents i locals amb “consentiment”, obviant el mecanisme dels enganys i que formava part d’una cadena jeràrquica de la Comissaria General d’Informació.
Martí Majoral de l’organització antirepressiva Alerta Solidària ho descriu com “un tancament uniforme dels diferents jutjats” en tots els casos d’infiltrats als Països Catalans. Per Majoral, “pretén que les entitats afectades ens resignem a l’espionatge polític i que la societat vagi oblidant, a poc a poc, aquest capítol tan fosc de la mal anomenada democràcia espanyola”. Així mateix, el president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, titlla d’“inacceptable” i de “vulneració flagrant de drets fonamentals” el fet que, “més de dos anys després de la presentació de la querella, la justícia espanyola continuï protegint les males pràctiques de l’Estat contra l’independentisme i els moviments socials de base”.
