El jutjat d’instrucció número tres de Girona ha trigat un any i mig a resoldre la querella criminal que l’activista Òscar Campos i cinc entitats van presentar pel cas de la infiltrada policial a Girona. En tan sols quatre pàgines, la jutgessa substituta Maria Teresa Ferrer Costa desestima la querella. La resolució conclou que no hi ha elements per entendre que la infiltrada va iniciar “forçosament i en pla de desigualtat” la relació amb Campos i que no s’aprecia “extralimitació” en les tasques encarregades pels seus superiors. Alineada amb la Fiscalia, que es va oposar a la querella una setmana després de l’emissió d'”Infiltrats” a TV3, la jutge no veu indicis dels delictes de tortura i contra la integritat moral, lesions i revelació de secrets.
Per l’advocat Benet Salellas, una de les decepcions més importants és “la superficialitat” de la resolució davant d’una querella de quaranta pàgines, que no tan sols acusa la infiltrada sinó també els seus superiors. La interlocutòria valida la versió del Ministeri de l’Interior que es tracta d’una “agent d’intel·ligència” adscrita a la Comissaria General d’Informació d’acord amb la “legalitat vigent”, quan precisament Salellas denuncia que aquesta figura no encaixa amb les actuacions que representen “una intrusió en drets fonamentals”.
La resolució conclou que no hi ha elements per entendre que la infiltrada va iniciar “forçosament i en pla de desigualtat” la relació amb Campos
L’escrit reconeix que la infiltrada va establir la relació amb Òscar Campos sota les ordres dels comandaments, però no entén que “s’iniciés i mantingués en desigualtat de condicions” ni que la pretensió fos “lesionar-lo psicològicament”. Deixant de banda la “pretensió” que interpreta la jutge, la querella acredita, a través d’un informe pericial, les “seqüeles psicològiques en forma de trastorn depressiu i símptomes d’estrès posttraumàtic”. Alhora, subratlla que les conductes de l’agent del Cos Nacional de Policia van consistir en “la cosificació” d’Òscar Campos a través de “l’establiment d’una fal·laç, enganyosa i espúria relació sentimental” i “envaeixen drets fonamentals”.
Fins i tot, durant la infiltració, l’agent va implicar en l’operació la seva mare real, donant cobertura a la missió que li havien assignat a la seva filla. L’activista gironí es va allotjar a la casa familiar del barri d’Establiments de Palma, on mare i filla van mentir sobre l’activitat laboral de la infiltrada. A partir d’aleshores, la mare va establir una relació telefònica estreta amb l’espiat i el seu entorn de Girona, amb qui va compartir moments íntims.
L’argument viciat del “consentiment”
Tot i que la resolució judicial reconeix que la relació sentimental va facilitar a l’agent l’accés a l’àmbit privat d’Òscar Campos i a activitats no obertes, assevera que no hi ha elements a la querella per considerar que no hi havia consentiment. Precisament, Martí Majoral, portaveu de l’organització antirepressiva Alerta Solidària, denuncia que la jutge ho justifica tot a través d’un “consentiment viciat”, perquè la infiltrada va aconseguir vincular-se a col·lectius i establir relacions personals mitjançant “l’engany”. Majoral afegeix que la resolució transmet dues altres coses: “que la figura de l’agent d’intel·ligència s’escapa a tot control judicial i gaudeix de facto d’impunitat” i que “l’empara global de la infiltració és la persecució de l’independentisme”.
La jutge utilitza la carta del consentiment per concloure que “no comptem amb elements per entendre que la participació en reunions o activitats no fos consentida”
Un dels episodis que exposa la querella és la participació de la infiltrada en dues reunions d’Òscar Campos amb els advocats Benet Salellas i Montserrat Vinyets, el 7 i el 28 de març de 2022. En aquestes trobades es va parlar de l’estratègia del judici oral per les mobilitzacions el 2018, amb motiu de l’aniversari de l’1 d’octubre, i, fins i tot, la policia, sota identitat falsa, va prendre notes de les intervencions.
Mentre que la querella ho considera una “intromissió del dret a defensa” i apunta a una possible vulneració del secret professional i confidencialitat de les comunicacions entre advocat i client, la jutge torna a utilitzar la carta del consentiment per concloure que no hi ha indicis de delicte: “no comptem amb elements per entendre que l’esmentada participació en reunions o activitats no fossin consentides” i “va ser en el marc de la relació de confiança entre la parella”.
L’obtenció d’informació reservada
La jutge no argumenta res sobre l’obtenció d’informació reservada de diverses entitats que exposa la querella. La policia infiltrada va fer les primeres passes de la seva infiltració a la Tancada per Drets, una mobilització que reivindicava “pa, sostre, papers i treball” pels migrants menors no acompanyats. Durant els mesos que va durar la campanya de l’Associació No Al Racisme de Girona i Salt, la querellada va coordinar activitats, es va introduir en els dos grups de whatsapp de coordinació i va tenir accés a la documentació compartida, inclosa informació personal dels joves.
A més, sota la identitat falsa de Maria Perelló Amengual, va participar i obtenir informació reservada d’Òmnium Cultural, a través de l’usuari i la contrasenya de Campos com a treballador de l’entitat en el projecte nacional Revoltes. El president de l’entitat, Xavier Antich, denuncia que això suposa “un delicte flagrant de revelació de secrets i contra els deures cívics que no podem permetre”. Antich insisteix que aquestes infiltracions policials “vulneren drets fonamentals” i són “més pròpies d’un estat policial que d’un estat de dret”. Per això, assegura que “no permetrem que quedin impunes”.
Davant el que considera un “xec en blanc al ministeri”, Benet Salellas assegura que interposaran un recurs d’apel·lació a l’Audiència de Girona
Durant l’operació d’espionatge, l’agent també va ser una de les fundadores del Sindicat d’Habitatge Girona i Salt el juny de 2021 i alhora va participar i extreure informació reservada de l’Ateneu Popular de Girona. La querella especifica que va tenir accés a estances tancades amb clau, on hi ha “documents polítics de totes les organitzacions que formen part de l’ateneu”, “llibres d’actes” o “llistes de socis”.
La de Girona era l’última querella interposada pels quatre primers casos destapats per aquest mitjà que estava pendent de resolució. Per Silvia Rispau, en nom del col·lectiu Girona Infiltrada, “el fet que la resposta judicial fos previsible, no la fa menys dolenta, sinó que posa de manifest l’absoluta connivència entre els diferents poders de l’estat per cobrir aquests casos que són manifestament il·legals a part de ser immorals”. Afectades i entorn continuen exigint veritat, esclarir responsabilitats, reparació i garanties de no repetició. “La cadena de comandament no pot quedar impune, amb el ministre Marlaska a dalt de tot que carrega també amb la responsabiltiat d’assassinats racistes a la frontera sud i els contractes d’armes que permeten el genocidi a Gaza”, afegeix Rispau.
Davant el que considera un “xec en blanc al ministeri”, Benet Salellas assegura que interposaran un recurs d’apel·lació a l’Audiència de Girona. El cas d’infiltració de Ramon Martínez Hernàndez també està pendent de resolució a l’Audiència de València i el de l’infiltrat Daniel Hernàndez Pons a Barcelona espera el posicionament del Tribunal Constitucional. Així mateix, la demanda pel primer cas destapat per la Directa, l’infiltrat Marc Hernàndez Pons, es troba pendent de resolució al Constitucional. Encara s’han d’interposar les querelles pels casos de Belén Hammad Gómez i Joan Llobet Garcia.
