Investigar el cas del policia infiltrat en el moviment llibertari i autònom de Barcelona és a la teulada del Tribunal Constitucional. Després de la triple negativa de la justícia ordinària –Fiscalia, jutjat d’instrucció 21 de Barcelona i Audiència de Barcelona– a investigar les vulneracions de drets, l’equip jurídic de sis de les dones afectades per l’actuació de l’agent de policia D. H. P., destapat per la Directa, ha presentat un recurs d’empara a l’alt tribunal.
És el darrer pas possible a fer abans d’esgotar les vies de la justícia a l’Estat espanyol, que fins ara ha bloquejat la investigació i, així, la possibilitat de determinar responsabilitats.
“En un procés en què s’han vulnerat drets fonamentals, arribar al Constitucional és la via per fer-los valdre”, explica l’advocada d’Irídia Mireia Salazar
“En un procés en què s’han vulnerat drets fonamentals, arribar al Constitucional és la via per fer-los valdre”, explica Mireia Salazar, advocada del Centre per la Defensa dels Drets Humans Irídia, part de l’equip jurídic de les afectades per l’agent infiltrat, que va utilitzar les relacions sexoafectives per a la missió, sense control judicial, que tenia assignada a Barcelona.
El col·lectiu antirepressiu Acció contra l’Espionatge d’Estat, que va néixer per denunciar i afrontar col·lectivament els efectes i les conseqüències de les infiltracions –arran del cas que afecta La Cinètika–, fa una crida “a la solidaritat i al suport mutu” perquè consideren que l’espionatge policial comporta vulneracions que “ens afecten a totes”. Alhora, recorden que han llançat una campanya de recollida de fons per fer front a les despeses del procés judicial.
“Especial transcendència constitucional”
En el recurs d’empara presentat, al·leguen l’“especial transcendència constitucional” del cas perquè, remarquen les lletrades, no hi ha cap pronunciament previ sobre els “límits legals i ètics” de les pràctiques policials, com ara l’ús de relacions sexoafectives, per part d’agents infiltrats. Una pràctica, argumenta l’equip jurídic, que “afecta greument la dignitat, la llibertat sexual i la participació política de les persones afectades, alhora que criminalitza i limita els moviments socials”.
La qüestió plantejada en el recurs d’empara és si en determinats casos l’actuació d’agents de policia encoberts pot ser “lesiva del dret a la integritat moral”.
El recurs exposa que es tracta d’un mètode policial “establert i ordenat, o, almenys, avalat pel Ministeri de l’Interior”
En concret, la lesió derivada de “crear un marc de confiança, en part, generat amb l’establiment de relacions sexoafectives amb dones sotmeses a vigilància policial”, que fes possible a l’agent accedir a informació personal i informació política col·lectiva, amb la consegüent “instrumentalització i cosificació” de les persones i l’afectació a la seva llibertat sexual, intimitat i integritat moral.
El text també argumenta que els diversos casos d’infiltració policial que han transcendit, en tot cas, sense supervisió judicial, confirmen que es tracta d’un mètode policial “establert i ordenat, o, almenys, avalat pel Ministeri de l’Interior”.
Triple negativa de la justícia a investigar
L’actuació arriba després que la justícia ordinària confirmés la inadmissió a tràmit de la querella presentada fa prop de dos anys, el 31 de gener de 2023, contra l’agent de la policia espanyola infiltrat D. H. P., els seus superiors jeràrquics i el Ministeri de l’Interior.
La resolució, defensa Salazar, és “un incompliment greu de l’obligació de l’Estat espanyol de garantir la prohibició de la tortura i altres tractes inhumans o degradants, i consolida la impunitat de les autoritats responsables d’unes pràctiques tan innecessàries com abusives”.
L’equip jurídic de les afectades defensa que “no s’han fet les mínimes diligències d’investigació que el Tribunal Constitucional exigeix”
El jutjat número 21 de Barcelona va acordar la inadmissió de la querella i la decisió va ser avalada per l’Audiència de Barcelona. “No s’han fet les mínimes diligències d’investigació que, com exigeix el Tribunal Constitucional, s’han de dur a terme per investigar de manera efectiva casos de tortura, maltractaments i altres tractes inhumans i degradants”, explica Salazar. En primer lloc, detalla l’advocada d’Irídia, és la identificació dels autors i la declaració de les víctimes.
Si el Constitucional manté el bloqueig a investigar els impactes de la infiltració en espais socials d’activisme i, així, la via jurisdiccional interna queda esgotada, les advocades de l’acusació preveuen recórrer a instàncies internacionals i traslladar, fora de les fronteres espanyoles, la petició de rendició de comptes i reparació a les afectades.
Al Regne Unit, arran del cas denunciat per l’activista Kate Wilson, la justícia va determinar que aquesta pràctica policial vulnera drets fonamentals
L’estratègia d’establir relacions sexoafectives amb activistes és una pràctica que ha tingut lloc en altres territoris. Al Regne Unit, arran del cas denunciat per l’activista Kate Wilson, la justícia va determinar que aquesta pràctica policial vulnera drets fonamentals.
Des del juny de 2022, s’han identificat nou agents infiltrats en moviments socials en ciutats dels Països Catalans i a Madrid. Des de llavors, s’han iniciat dos procediments penals més contra els agents infiltrats i els seus superiors jeràrquics. El darrer va ser dijous, a València. Les accions jurídiques impulsades defensen que les infiltracions policials han implicat delictes de tortura i contra la integritat moral i de revelació de secrets.
