Fins ara no hi havia cap pronunciament anterior del Tribunal Constitucional (TC) sobre una agressió a un periodista. Ara, amb la resolució del recurs presentat pel Centre per la Defensa dels Drets Humans Irídia, el tribunal dicta que s’han vulnerat els drets fonamentals de la fotoperiodista Sira Esclasans perquè no es va investigar suficient una denúncia per impacte de foam. Per primera vegada, el TC reconeix que s’ha vulnerat el dret a la tutela judicial efectiva en relació amb el dret a la llibertat d’informació, arran que el Jutjat d’Instrucció número 25 de Barcelona arxivés la denúncia el 2021.
Els fets es remunten al 16 d’octubre de 2019, durant la cobertura de les protestes per la sentència del Procés. La fotoperiodista Sira Esclasans, col·laboradora de la Directa, va rebre l’impacte d’un projectil de foam al bessó esquerre. Es trobava davant la Conselleria d’Interior, anava identificada amb el braçal taronja al braç dret, duia casc, la càmera visible i estava envoltada d’altres periodistes. Segons va relatar ella mateixa, a causa de l’impacte, va estar quinze dies amb crosses, sense poder recolzar la cama a terra.
“El fet que el TC reconegui aquesta vulneració és important per a tot el gremi periodístic i per al conjunt de la societat”, subratlla Esclasans. Ho especifica perquè durant les protestes de 2019, segons va recollir el Mapa de la Censura de Mèdia.cat, diversos periodistes van ser ferits per la policia amb projectils de foam, que des del maig de 2014 havien reemplaçat les conegudes com a pilotes de goma. “Aquells dies vam rebre moltes coaccions perquè no cobríssim el que estava passant”, denuncia l’afectada.
“El fet que el TC reconegui aquesta vulneració és important per a tot el gremi periodístic i per al conjunt de la societat”, subratlla Esclasans
Tal com va insistir l’advocada d’Irídia Laura Medina en el redactat del recurs, el Constitucional també alerta que no es van practicar les diligències mínimes necessàries d’investigació i concreta que s’hauria d’haver desenvolupat una investigació “en la que s’esgotin quantes possibilitats racionals d’indagació resultin útils per esclarir els fets i garantir, així, que el dret a la llibertat d’informació pot exercir-se en un àmbit extens de coacció prou generós per desenvolupar-se sense angostures, sense timidesa i sense temor”.
Cal tenir en compte que el jutjat d’instrucció ni tan sols va prendre declaració a l’afectada i als testimonis. En canvi, s’aferra al fet que l’Àrea de Brigada Mòbil dels Mossos en un informe va descartar la participació dels agents del cos en l’agressió contra Sira Esclasans. De fet, com a argument per a l’arxivament, el jutge va apel·lar a l’article 641.2 de la Llei d’enjudiciament criminal, que justifica el sobreseïment “quan resulti del sumari haver-se comès un delicte i no hi hagi motius suficients per acusar determinada o determinades persones com a autors, còmplices o encobridors”. El TC critica el fet que la investigació judicial es deixés exclusivament en mans de les indagacions del mateix cos policial al qual s’imputen els fets: “suposa no només una implícita desjudicialització de la investigació penal sinó també la privació a la demandant de la possibilitat de sotmetre a contradiccions les conclusions” i, per tant, “pot suposar una vulneració del dret a una investigació independent imparcial”.
Irídia celebra que el cas torni al jutjat d’instrucció perquè s’investiguin els fets i exposa que la causa “prova un cop més la dificultat de garantir la rendició de comptes en els casos d’ús de projectils de foam”. L’associació actua com a acusació en un total de set casos per lesions amb foam i en cap d’ells s’ha pogut individualitzar l’escopeter.
