Al Centre Social Okupat i Anarquista (CSOA) l’Horta, reconeixen que, emocionalment, estan tocades per l’intent de desallotjament del passat dilluns 14 de desembre. Al voltant de les huit del matí, van rebre la notícia que el seu espai havia sigut ocupat per la Policia espanyola. En menys de mitja hora, al jardí Lluerna, es va fer una convocatòria per organitzar-se i aturar l’acció policial. Veïnes i col·lectius de tots els barris de València i d’altres comarques del País Valencià –entre elles de la Serrania, des d’on s’aproparen les repobladores de Barchel, aldea repoblada i sota amenaça de desallotjament–, van respondre a la crida. Alba, integrant de l’assemblea política i del grup d’acompanyament en conflictes del CSOA, va sentir molta ràbia, però ara, reconeix que està “molt contenta” d’haver vist tanta gent posant el cos; “tanta gent que s’estima l’Horta i la senten com seua”.
Quasi 300 persones es van concentrar a les portes del CSOA l’Horta, ubicat al final del carrer Diógenes López Mecho, al costat de la plaça de les Tretze Roses. Després de dues llargues hores de tensió, van aconseguir entrar-hi i reocupar-lo, quan el dispositiu de la Policia –format per huit furgons i nombrosos antiavalots, que carregaren contra les manifestants– va abandonar el recinte. Així i tot, algunes persones, com Marta, militant de Subversives Castelló que va estar a primera línia, assenyalen que l’estratègia pareixia estar basada a resistir fora i esperar al fet que la policia marxara, en compte d’entrar-hi i recuperar el CSOA des de dins. En aquest sentit, Marta llança una pregunta: “Com hagués acabat tot si no s’hagués pogut parar judicialment i la policia no haguera marxat?”.
En eixa mena de comunió subversiva i insubmisa, a l’alqueria que presideix el centre social, es va penjar una pancarta, en què es podia llegir la frase “Ni governades ni governants. Prenem el control de les nostres vides”
Però, no va ser el cas. Les portes antiokupa col·locades il·legalment per la policia van caure, mentre es proclamava: “Llarga vida a l’Horta!”. En eixa mena de comunió subversiva i insubmisa, a l’alqueria que presideix el centre social, es va penjar una pancarta, en què es podia llegir la frase “Ni governades ni governants. Prenem el control de les nostres vides”. Mireia Biosca, que forma part del CSOA com a membre de l’assemblea dels horts urbans i de l’Assemblea Feminista de Benimaclet, ho descriu com a un moment de “fortalesa col·lectiva” i “de sinergia de qui duem construint juntes, des de fa molt de temps, un espai necessari per vertebrar la lluita i la quotidianitat”.
Eixa vesprada, a les 19.00 h, a la plaça de Benimaclet, va ser convocada una concentració en protesta pels fets succeïts, i on van acudir més de 500 persones, segons els càlculs del CSOA. Les xarxes socials, que tot el dia havien sigut focus d’activitat i font d’informació al respecte, anunciaren aquesta acció amb un cartell que resava: “CSOA l’Horta és casa. Defensem-la”. Així, la seua creadora, Helga Ambak, va poder recordar que el suport a les lluites també es pot donar a través de l’art. Tant al carrer, com a les xarxes, al jardí Lluerna i a la plaça de Benimaclet; el cel negre i ple d’estreles va ser bressol d’un crit de guerra: “El CSOA l’Horta es queda, la Sareb a la foguera”.
La lluita contra la Sareb
La lluita del CSOA l’Horta enfront de la Societat de Gestió d’Actius Procedents de la Reestructuració Bancària (la Sareb) va començar a principis de l’any 2019, quan la Policia Local es personà a l’Horta per a informar de l’arribada d’una primera notificació. Van fer front a la demanda per la via civil, i la van guanyar, però després van arribar quatre més –dues superades a favor de les membres del CSOA l’Horta i altres dues a l’espera de resolució. A aquests quatre procediments, cal sumar una denúncia per via penal, que es la que dona lloc als successos del passat dilluns.
Biosca, qui també és membre de Cuidem Benimaclet, veu en els atacs de la Sareb la intenció de reactivar el PAI de Benimaclet. I assenyala: “El barri no vol un nou barri que supose una barrera amb l’Horta. No vol el parc que vol Metrovacesa, vol el que ja hi ha, i el que es farà als descampats, encara plens d’escombraires, mitjançant processos participatius i emprant les ferramentes que tenen els veïnats”. Biosca conclou amb una pregunta: “Qui coneix millor la realitat que la gent que viu al barri?”.
Salavert considera que la Sareb va enganyar el jutjat, preparant portes antiokupa i alarmes per a una alqueria del segle XIX, sobre la qual no hi havia cap ordre judicial
Segons l’advocat Salavert, el passat 14 de desembre, la Sareb va actuar “amb mala fe processal”, ja que, “malgrat que ens coneixia des de 2019, va interposar la demanda a ‘ignorats ocupants'”; i el que açò comporta “és el jutjat no ho notifique bé i perdem les garanties procedents de qualsevol litigi, com és la tutela judicial efectiva i la possibilitat de defensar-nos”. A més a més, Salavert considera que la Sareb va enganyar el jutjat, preparant portes antiokupa i alarmes per a una alqueria del segle XIX, sobre la qual no hi havia cap ordre judicial. L’ordre només obeïa a 100 metres quadrats, els quals “en cap moment es van desallotjar, ni identificar ni localitzar”. I afegeix: “La gravetat recau en la mala praxi per part de la denunciant, ja que va practicar i va gaudir d’una ordre que no li permetia desallotjar els 11.000 metres quadrats del CSOA”. I és que, tal com ara diuen algunes membres del CSOA, “es van oblidar del fet que una tomaca i una lletuga era el que havien de desnonar”. Per tant, el desallotjament fou nul de ple dret des del primer moment. Per un costat, l’objecte a desallotjar era diferent de l’ordenat; i per l’altre, el procés penal es va dur a terme sense cap notificació. En eixe moment, l’equip jurídic va voler fer constar a l’informe dels inspectors la seua oposició al desallotjament i la il·legalitat d’aquest.
Una vegada recuperat l’espai, i de cara al futur, les membres del CSOA l’Horta deixen clar que continuaran lluitant, “retornant colp per colp”. Segons informen, “per cada desnonada, espoliada i desposseïda”, iniciaran una campanya contra la Sareb, tant als carrers, com als tribunals. “Ells ho fan per diners, i nosaltres per amor”, apunten. Per això, “encara que no comptem ni amb patrocinadors ni mecenes, tenim la gent, la legitimitat històrica que el barri ens ha donat i la lluita que ens precedeix des de fa segles”, conclouen.
La naturalesa del CSOA l’Horta
El CSOA l’Horta és un espai autogestionat i llibertari, lliure d’odi i de jerarquies, intergenaracional i antiracista; i que respon a les necessitats associatives i organitzatives del veïnat. En paraules de Biosca, “és un pulmó per al barri de Benimaclet i per a tots els moviments socials de la ciutat de València”. Les projeccions de pel·lícules, les xerrades i kafetes fan del CSOA, a més d’un lloc de trobada, un lloc on formar-se. És un punt estratègic per dur a terme lluites en defensa del territori, doncs és la frontera amb l’Horta i l’orbe. Tal com reivindiquen des de Cuidem Benimaclet, “l’Horta no està fora de València, forma part d’ella”. I afegeixen: “Així ho ha demostrat el CSOA l’Horta, donant vida i cuidant, tant l’alqueria, com els horts autogestionats que té al voltant”.
El centre també està integrat per diversos grups que faciliten la vida i la convivència seguint els paràmetres llibertaris
La vida del CSOA l’Horta també ve marcada pels diversos col·lectius que acull, com ara Arada, que treballa en la divulgació de la història i la memòria feministes; Azadî Jin País Valencià, centrat en la formació en jineolojî i confederalisme democràtic i en la denúncia dels atacs al poble kurd; l’Assemblea de Solidaritat amb Mèxic, que dona suport al moviment Zapatista a Xiapas; el Forn de Barraca, amb la defensa del territori; o l’Assemblea Feminista del barri de Benimaclet, constituïda arran de la vaga feminista del 2018. També compta amb una assemblea de treball polític, encarregada de dotar de veu i discurs propi al centre social; una aula de música, la Biblioteca Anarquista de l’Horta (BAH), que dona accés a obres de caràcter llibertari i fomenta el debat i la reflexió mitjançant grups de debat; i La Casita de la Huerta, un espai on la xicalla s’educa en llibertat.
El centre també està integrat per diversos grups que faciliten la vida i la convivència seguint els paràmetres llibertaris. Per exemple, el grup en xarxa de suport mutu autogestionat, que facilita dinàmiques de suport mutu; el grup d’acompanyament en conflictes, que s’encarrega d’atendre queixes al voltant d’algun aspecte del CSOA; i el grup de gestió, que crea i dinamitza l’espai perquè siga accessible per tothom. Cal destacar el col·lectiu dels horts, que s’encarrega de treballar la terra del CSOA de manera autogestionada; o les Joventuts Llibertàries de València. Per últim, també s’imparteixen diversos tallers a l’espai, enfocats a l’empoderament, de guitarra, d’elaboració de sabó, de reparació de bicicletes…
El CSOA l’Horta, després del que va passar el 14 de desembre, ha estat al centre de l’opinió pública, en gran part per la cobertura mediàtica que es va fer dels fets. En molts casos, però, la naturalesa del centre no es va respectar, fins al punt de –tal com assenyalen les membres de l’Horta– “menjar-se la lletra O, d’Okupat; i la lletra A, d’Anarquista”. És el que són i estan molt orgulloses. Així ens ho fa saber Alba: “Potser no saben que és l’anarquia i el moviment okupa”. I conclou: “El CSOA l’Horta és casa de totes”.
Batalla judicial
El dijous 4 de març de 2021, el CSOA l’Horta anuncia que està estudiant “emprendre accions legals” contra la Sareb per l’intent de desallotjament il·legal de l’alqueria. Segons expliquen, les membres del centre social van iniciar un procediment judicial per demanar responsabilitats i ara els tribunals han dictat a favor seu; una sentència que els ha animat a estudiar interposar una demanda contra la Sareb. “Han embrutat el nom del CSOA i han fet coses sense criteri”, argumenten.
Els tribunals de València han donat la raó a les membres del centre social i ha arxivat el procés, ja que la Sareb no ha pogut justificar que l’alqueria és propietat seua. Tal com han exposat a la Directa, les responsables de l’intent de desallotjament il·legal serien diverses entitats, que van participar de manera directa o indirecta en l’intent de desallotjament: la Sareb, l’entitat de gestió i inversió immobiliària Ahora Asset Management, així com l’empresa mediadora, Banco Casa Inmobiliaria, i la societat que va intentar tapiar el centre social amb cadenat i portes antiokupa, ANLS. Per últim, també adverteixen que van acudir tres agents encoberts, “fet que no és comú en els desnonaments”.
Dues persones han estat acusades d’un presumpte delicte d’usurpació per part de Solvia
Però, la batalla judicial continua. En maig 2022, una persona va ser identificada per la policia quan eixia del centre social, i una altra mentre circulava per Benimaclet en bicicleta. El motiu: una denúncia interposada per la immobiliària Solvia en què les acusava d’un presumpte delicte d’usurpació.
Adrià Salavert, advocat membre de l’equip jurídic del CSOA l’Horta, assenyala que estan treballant en l’absolució de les encausades. “La Sareb no ha pogut limitar, autentificar, localitzar ni certificar que la parcel·la objecte de la demanda existisca”. “Fins ara, les denunciants –continua– només han pogut aportar una nota simple de 169 metres quadrats del registre de propietat i, a efectes de localització, una parcel·la cadastral de 6.660 metres quadrats dels 11.000 totals que engloba el CSOA l’Horta”. I afegeix: “Dins de les garanties del procés penal no coneguem l’objecte d’autos que s’ha de jutjar” .
Des del CSOA l’Horta, argumenten que el delicte per usurpació ha prescrit, ja que ha passat un any. “Defensem que la usurpació no és un delicte continuat, sinó un delicte instantani amb efectes permanents mentre dure la suposada despossessió. En aquest cas, haurien d’haver denunciat abans de l’any, és a dir, en 2013”, matisa Salavert. Així i tot, adverteixen que s’enfronten a una pena multa i a una amenaça de desallotjament, per la qual cosa “cal continuar lluitant amb totes les nostres armes, tornant colp per colp”. I conclouen: “en aquests moments en els quals la repressió es fa patent, cal continuar organitzant-se com a comunitat en lluita”.
