Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

De la bombolla a l’organització col·lectiva

L’entitat es crea l’any 2017 amb l’objectiu de treure l’habitatge del mercat per garantir vides dignes. Des d’aleshores s’ha convertit en un referent contra l’increment abusiu dels preus dels lloguers

/ Antonio Cansino

Quan vam impulsar el Sindicat de Llogateres, la situació era dantesca. Tot i l’esclat de la bombolla hipotecària i els milers de vides desnonades, la prioritat de les administracions consistia que els preus de l’habitatge tornessin a pujar. La crisi seguia, però calia reactivar els beneficis immobiliaris. I la solució va ser traslladar l’especulació al lloguer. El 2012, l’Estat espanyol va comprometre més de 110.000 milions d’euros perquè bancs i fons voltor poguessin acaparar habitatges i dedicar-se a apujar el lloguer a milers de famílies, pagant menys impostos que ningú. El 2013, va reduir els contractes de lloguer a tres anys i va facilitar les expulsions, garantint que les rendes podrien augmentar ràpid a tot arreu. “Més dinamisme”, van dir.

El resultat d’aquestes reformes va ser immediat: en pocs anys els lloguers es van disparar com mai. Més empobriment i més desnonaments. Milers de persones pateixen el xantatge d’haver d’escollir entre pagar un 30% més o haver de marxar de casa. Moltes veuen com ni tan sols poden accedir a un habitatge perquè el mercat les discrimina, mentre no deixa de desviar cases a l’especulació turística o les manté buides.

El 2012, l’Estat espanyol va comprometre més de 110.000 milions d’euros perquè bancs i fons voltor poguessin acaparar habitatges

De fet, el problema ve de lluny. Totes les mesures adoptades des dels vuitanta han consistit en un atac permanent contra l’habitatge i la dignitat col·lectiva: traient proteccions a qui no té altre remei que viure de lloguer o impedint la creació d’un sistema públic a l’altura de l’educació o la sanitat. Des de fa temps, el capitalisme treballa per convertir un bé absolutament vital, del qual depenen molts drets, en un actiu financer.

El Sindicat va néixer amb la voluntat de capgirar aquesta realitat, amb l’horitzó de treure l’habitatge del mercat per garantir vides dignes, però sabent que la manera de començar a apropar-s’hi és guanyant terreny al sistema de rendes immobiliàries que determina la vida de molta gent. I en els seus tres anys de vida, no ha deixat de fer passos en aquest sentit:

El febrer de 2018 vam iniciar una campanya de desobediència pacífica a les pujades abusives i els desnonaments invisibles: #EnsQuedem. S’obria així el marc de la negociació col·lectiva i es trencava amb l’aïllament de molta gent en el camp del lloguer. S’encetava un cicle de vagues parcials, assemblees i protestes disruptives, apuntalades per manifestacions massives com les liderades pels blocs de Medasil o d’Azora. Des d’aleshores, més de mil persones vinculades al Sindicat de Llogateres s’han quedat a casa amb un lloguer més assequible i estable, sense comptar totes aquelles que se n’han beneficiat indirectament.

El febrer de 2018 vam iniciar una campanya de desobediència pacífica a les pujades abusives i els desnonaments invisibles: #EnsQuedem. S’obria així el marc de la negociació col·lectiva i es trencava amb l’aïllament de molta gent

És gràcies a totes aquestes persones que han desobeït la llei que el març de 2019 vam començar a canviar les regles del joc: hem fet que els contractes passin a ser de 5 o 7 anys, que els honoraris de les agències els hagi de pagar qui cobra el lloguer –almenys quan és una empresa– o que es pugui recuperar la fiança fàcilment si ha estat injustament retinguda. I el setembre de 2020 vam fer un nou pas, amb l’impuls d’una llei que posa fi a les pujades del lloguer i comporta baixades.
El Sindicat s’ha convertit en un referent en la lluita contra l’assetjament immobiliari i les clàusules abusives als contractes de lloguer. Des del juliol de 2018, hem impulsat diverses demandes administratives i judicials a grans rendistes i hem aconseguit multes que poden establir un precedent.

A més d’acumular poder de negociació i de garantir drets dins el mercat de lloguer, hem promogut activament l’ampliació del parc de lloguer assequible. Per una banda, batallant per aconseguir que l’habitatge buit o desviat al mercat turístic es transformi en lloguer assequible. Per l’altra, participant en l’impuls de normatives que obliguen els promotors privats a fer habitatge protegit en les noves promocions immobiliàries i asseguren que mai podrà ser privatitzat.

Aquestes primeres fites són només una part del que el Sindicat ha aconseguit gràcies, sobretot, a la seva base social de més de 2.000 llars afiliades; també al moviment per l’habitatge, així com milers d’entitats. És per totes elles que avui podem dir que una organització sense cap mena de finançament extern i nascuda del no-res s’ha convertit en una referència. Però no podem ser autocomplaents: si volem superar els reptes que ens hem plantejat, és vital eixamplar la base i arribar als 4.000 membres. Si vols contribuir de forma decisiva a transformar la realitat, fes-te del Sindicat de Llogateres. Amb un sol gest, t’ajudaràs a tu i a milers de persones.


Testimonis

Aconseguir una bonificació enmig de la pandèmia
Alfredo, barri de Vallcarca de Barcelona

Arran de la crisi de la COVID-19, l’empresa on treballava va decidir reestructurar la plantilla i despatxar-lo. Llavors, abocat a l’atur, amb un lloguer de 800 euros i amb la companya de pis fugada, va decidir unir-se a l’organització incipient de la vaga de lloguers, que va aplegar milers de llogateres amb dificultats per pagar els seus rebuts.

Participava en el comitè de vaga de lloguers de Vallcarca amb altres llogateres per aprendre a negociar amb la propietat del seu edifici, que tenia tot el bloc pràcticament buit. Era complicat fer les assemblees de vaguistes telemàticament, però de mica en mica s’aconseguia definir les vies de negociació i redactar cartes per reclamar una reducció del lloguer. Es parlava sobre la falta d’empatia dels propietaris, que, tot i saber que no s’estaven cobrant encara les prestacions d’atur, exigien les rendes amb l’amenaça d’expulsar-los de casa enmig de la pandèmia. La seva posició demostrava que els rendistes es lucren menystenint les condicions de vida de les llogateres.

Gràcies a la representació del Sindicat de Llogateres i el seu model de negociació col·lectiva, va aconseguir una bonificació del 50% del lloguer, de què encara gaudeix deu mesos més.

Pròrroga en la condonació del deute de lloguer
Carol, barri del Poblenou de Barcelona

El març de 2020, en el punt àlgid de la pandèmia de la COVID-19, a la Carol li van aplicar un expedient de regulació temporal d’ocupació (ERTO), raó per la qual es va posar en contacte amb l’administrador de finques del seu pis per renegociar les condicions del contracte de lloguer. Totes dues parts van arribar a un acord i durant dos mesos se li va condonar el deute. Després d’aquest període, i atès que la situació econòmica de la Carol no havia millorat, es va intentar negociar amb l’administrador de finques una extensió d’aquesta condonació, però en aquesta ocasió se li va negar. És en aquest moment quan va venir a l’assemblea del Sindicat de Llogateres i va decidir unir-se a la vaga de lloguers, sumant-se així a una lluita col·lectiva.

Gràcies a la vaga de lloguers i a l’organització llogatera, la Carol va aconseguir negociar amb la propietat i obtenir una condonació del deute del lloguer des del juliol fins al setembre de 2020. A l’octubre, la Carol va trobar una nova feina. El 15 de gener de 2021 se li acaba el contracte de lloguer i pensa renegociar les condicions amb l’ajuda i la força del Sindicat.

Article publicat al número 1 publicación número 1 de la Directa