Cinc cadenes de supermercats i dues centrals de compra subministren tres de cada quatre aliments que comprem. Una mena d’oligopoli que imposa les seves condicions de qualitat i preus ruïnosos als i les productores. Però també, set empreses que determinen i controlen el que mengem. L’aposta per un model alimentari sostenible, o millor encara, per un model de sobirania alimentària, necessita trencar aquesta baula que domina tota la cadena alimentària i fer possibles altres alternatives.
En el marc d’economies socials i solidàries calen noves estructures comercials basades en un control descentralitzat per les productores i les consumidores. Això garantirà la qualitat alimentària, un tipus de producció integrada amb l’ecosistema i una retribució justa als agents que hi participen. És per això que parlem de recuperar els circuits curts: per recuperar el control i la sobirania al conjunt de la cadena alimentària.
No ignorem que l’agroindústria fa un esforç permanent per mantenir sota control les alternatives sorgides al seu exterior
No ignorem que l’agroindústria fa un esforç permanent per mantenir sota control les alternatives sorgides al seu exterior i una de les tàctiques més subtils és l’apropament del relat, per això ara proliferen paraules com verd, ecològic, just, sostenible o bio en els seus anuncis… només per reduir la seva força transformadora a un concepte de màrqueting. Busquen així transformar el consum conscient en nous nínxols de mercat i aconseguir que les seves repintades mercaderies segueixen extraient beneficis de la natura, dels productors i dels consumidors. Portant aquesta lògica de les grans empreses al límit, l’Ajuntament de Barcelona ha plantejat com una línia d’actuació “facilitar la distribució i la comercialització d’aliments de proximitat, ecològics i de circuit curt” amb actors i espais com Mercabarna i el gremi de majoristes. Segons el meu parer, cau en l’absurd que una forma de relació entre productores i consumidores (els circuits curts) es transformi només en un ingredient més del producte, en una propietat que, amb actors com els anomenats, és del tot impossible.
A despit del màrqueting verd, hi ha múltiples experiències de circuits curts. Pel seu impacte actual i, sobretot, pel potencial que apunten, vull destacar-ne dues experiències. En primer lloc, els menjadors escolars agroecològics. El 53,75 % dels menjadors escolars de Catalunya es gestionen des de les AMPA i AFA, fruit d’àmplies i persistents mobilitzacions per controlar-los. Alhora, la gestió democràtica de les famílies ha permès aproximar-se al control de què menja la xicalla, i de com i per qui ha estat produït. En molts casos, aquestes preguntes han provocat vincles directes amb les productores i acords de preus i programacions de compres estables per tot el curs escolar. Avui això són els menjadors escolars agroecològics; tenen un impacte econòmic significatiu i són un espai educatiu important de sobirania alimentària.
Els mercats de pagès són una altra forma de venda directa que està en ple desenvolupament. És un model 100 % de circuit curt que permet posar a disposició del conjunt de veïns i veïnes aliments ecològics, de proximitat, de temporada i acabats de recollir del camp. El tracte amb el pagès o pagesa, eliminant intermediaris, permet un preu just per la feina de la pagesia i raonable per a qui consumeix. És un projecte que s’ha demostrat viable en formats de barri i petita ciutat. Està creant un teixit econòmic de sobirania alimentària capaç de mantenir-se en el temps. Significa, també, la recuperació de l’espai públic com a punt de trobada veïnal i, alhora, una eina d’educació en la sobirania alimentària pràctica i vital.
Cal donar suport institucional a totes dues iniciatives i no posar impediments, com succeeix en el cas dels mercats de pagès. En l’actualitat, l’Ajuntament de Barcelona està supeditant els permisos de la venda directa al fet que comptin “amb la validació del districte corresponent i de l’Institut Municipal de Mercats sobre la seva ubicació (que valorarà la seva relació i impacte sobre el comerç i mercats municipals propers)”. És a dir, els permisos que ha de donar l’administració se supediten a interessos comercials d’un altre canal de distribució (això sí, quan alhora s’ofereixen magnífics espais per a la ubicació de nous supermercats com Mercadona), i se salten els criteris de lliure concurrència més elementals. Tots els permisos nous de mercats de pagès demanats el 2021, any de la Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible, estan paralitzats.
