Una seixantena d’activistes seuen a terra amb els braços entrellaçats davant el número 43 del carrer Evarist Arnús, al barri de les Corts de Barcelona. Pretenen evitar el desnonament de tres famílies amb menors d’edat que hi viuen des de fa un any. Agents antiavalots de la unitat ARRO dels Mossos d’Esquadra van retirant les persones una a una amb la coneguda tècnica d’arrancacebes i les identifiquen en un racó. Un any més tard d’aquest episodi, el mes de març d’enguany, 53 persones han rebut sancions en aplicació de la llei de protecció de la seguretat ciutadana, coneguda com a llei mordassa. En total, les multes sumen 30.000 euros.
És el desnonament que concentra gran part de les sancions administratives contra el moviment per l’habitatge de l’últim any. En roda de premsa, la Confederació Sindical d’Habitatge de Catalunya (COSHAC) i l’organització antirepressiva Alerta Solidària van detallar que durant el 2025 van sumar 88 sancions amb un import global de vora 50.000 euros, el 70% de les quals del desnonament de les Corts.
Les notificacions dels processos sancionadors acusen les activistes de les Corts de “desobediència als agents de l’autoritat”
Des que el 2022 el conseller d’Interior Joan Ignasi Elena (ERC) va anunciar que deixaven de multar aquelles persones “que es manifesten pacíficament” i també periodistes o fotoperiodistes, hi havia hagut una treva per al moviment per l’habitatge. Però la nova cúpula del departament d’Interior, amb Núria Parlon al capdavant, ha canviat de criteri.
La portaveu del Sindicat d’Habitatge de les Corts, Paula Serra, recorda que van resistir de forma “passiva”. I afegeix: “ens van treure a pes mort i es va executar el desnonament, algunes persones es van aixecar de terra pel seu propi peu”. Fins i tot, explica Serra, dues activistes sancionades no eren davant del portal i van ser identificades amb posterioritat, quan guardaven material a l’ateneu del barri. Una altra de les persones sancionades és una de les dones desnonades.
Les notificacions dels processos sancionadors –totes diuen el mateix– acusen les activistes d’haver comès una infracció administrativa de “desobediència als agents de l’autoritat”. El document indica que la policia va ordenar que abandonessin el lloc i “la persona es va mantindre en la negativa”. La proposta de sanció per a cadascuna és de 601 euros. Alerta Solidària ha sol·licitat l’expedient complet i una pròrroga per poder presentar les al·legacions.
Interior reconeix el canvi de criteri
L’activista Paula Serra assegura que no s’ho esperaven: “Pensàvem que teníem el dret a manifestació pacífica garantit, feia anys que no rebíem multes administratives”. Ara, temen que n’arribin més d’altres desnonaments de l’últim any. La preocupació està justificada. En resposta a una sol·licitud d’informació i documentació de la CUP al Parlament de Catalunya, el departament d’Interior reconeix que el 2022, qui era llavors directora general d’administració de Seguretat, Sonia Andolz, va signar un document de criteris per exercir la potestat sancionadora en el supòsit de protestes ciutadanes, però que com no és una “disposició normativa” –ni llei ni reglament– quedaria en paper mullat.
L’activista Paula Serra assegura que no s’ho esperaven: “Pensàvem que teníem el dret a manifestació pacífica garantit”. Ara, temen que n’arribin més
De fet, les dades demostren que el canvi de criteri no només afecta el moviment per l’habitatge. Sumant els anys 2023 i 2024 es van imposar 3.324 sancions en aplicació dels articles 36.4 i 36.6 de la llei mordassa, relatius als “actes d’obstrucció que pretenguin impedir a qualsevol autoritat” l’exercici de les seves funcions i “desobediència o resistència a l’autoritat” o “negativa a identificar-se”; en canvi, només amb un any, el 2025, se’n van imposar pràcticament el mateix nombre: 3.202. Durant els primers quatre mesos d’enguany, 904.
Martí Majoral, portaveu d’Alerta Solidària, denuncia que el canvi de criteri que afecta drets fonamentals “hauria d’estar degudament justificat”. Juntament amb la COSHAC i el Sindicat d’Habitatge de les Corts, reclamen la “retirada immediata de totes les sancions imposades, la recuperació i aplicació efectiva dels criteris que protegeixen el dret a la protesta pacífica, una explicació pública sobre aquest canvi de criteri i el cessament de l’ús de la via administrativa com a eina repressiva contra el sindicalisme d’habitatge”.
