La pandèmia del coronavirus COVID-19 ha posat de manifest les mancances materials dels sistemes sanitaris de la majoria de països del planeta. Als hospitals d’arreu els falten guants, mascaretes, testos, respiradors, ulleres de seguretat, pantalles facials, bates i davantals. També és necessari que alguns d’aquests productes mèdics arribin al gruix de la població, que encara té més difícil accedir-hi, per contenir l’expansió del virus.
Ja ho va alertar el 3 de març l’Organització Mundial de la Salut (OMS) quan demanava a governs i indústries que augmentessin en un 40% la producció d’equips de protecció. “Sense cadenes de subministrament segures, el risc per als treballadors sanitaris a tot el món és real”, deia Tedros Adhanom Ghebreyesus, director general de l’organisme. Adhanom afegia que s’havia d’actuar amb rapidesa per “estimular el subministrament, reduir les restriccions a l’exportació i posar en marxa mesures amb les quals aturar l’especulació i l’acaparament”.
En els casos català i espanyol, com en molts països del planeta, les remeses de material no són suficients. Tot i això, els governs empren una retòrica triomfalista. Així, l’executiu de Pedro Sánchez es vantava el 21 d’abril d’haver repartit 84,7 milions d’unitats de material sanitari a les comunitats autònomes, entre les quals 53 milions de mascaretes. Per la seva banda, el govern de la Generalitat de Catalunya celebrava haver fet una comanda de 14 milions de mascaretes “per garantir l’autoprotecció de la ciutadania”. El 22 d’abril, la Generalitat Valenciana anunciava que arribava al territori el catorzè vol amb material sanitari. El Govern Balear assenyalava el mateix dia que havia repartit 1,3 milions de mascaretes “a les oficines de farmàcia per reforçar l’abastament”.
Les confiscacions dutes a terme pels governs han irromput en l’economia pretesament desregulada
Poden semblar xifres elevades, però esdevenen irrisòries quan es té en compte que alguns productes són d’un sol ús. La realitat és que la carestia de material sanitari a l’Estat espanyol és evident i es deu, en gran part, a les lògiques del mercat globalitzat. A parer de Facund Fora Alcalde, membre del Seminari d’Economia Crítica Taifa, “el sistema global de comerç està sent efectiu per a la finalitat per a la qual ha estat dissenyat: produir i distribuir mercaderies amb ànim de lucre. Sense control, les forces del mercat no garanteixen les provisions d’aquest tipus de béns que serien necessaris per frenar l’expansió d’una infecció, i posen en risc la vida de la societat en el seu conjunt”, afegeix.
Entre el proteccionisme i el vell comerç
Quan la crisi del coronavirus va esclatar a la Xina a principis de gener, el país asiàtic va fer una comanda a Turquia de dos milions de mascaretes. A l’Estat francès o el Canadà també es van produir mascaretes a marxes forçades per cobrir la forta demanda xinesa. El més sorprenent del cas és que el gegant asiàtic és el principal productor de material sanitari del planeta. Segons relata una font que ha volgut mantenir-se en l’anonimat i que es dedica al sector del comerç sanitari, “la gran majoria de mascaretes del món es fabriquen allà”. El confinament decretat per Pequín havia reduït la capacitat productiva de les fàbriques de mascaretes i per això el país havia d’adquirir-les a l’estranger. “Es va incrementar el preu dels productes mèdics que comprava la Xina. Algunes empreses van veure una oportunitat de fer negoci amb la seva situació desesperada”, explica el treballador.
Quasi tres mesos després, la situació s’ha restablert i la Xina, camí de superar la pandèmia, torna a ser el principal productor de material de prevenció. El país, a més, ha reconvertit un gran nombre de fàbriques de sectors no sanitaris per saciar la demanda mundial. “Només rebem mascaretes de la Xina”, explica una farmacèutica de Barcelona. “Alemanya, França i alguns països centreeuropeus, en un nivell menor que la Xina, produeixen mascaretes”, explica el treballador del comerç sanitari.
Quan la pandèmia va arribar a Europa, aquestes nacions, en contra de tots els tractats comercials de la Unió i les recomanacions de l’OMS, van tancar les seves fronteres al comerç de productes sanitaris. En un moment en què els governs volen material sanitari amb rapidesa, això només es pot aconseguir de la Xina i substituint el transport marítim pet l’aeri –més car. “Amb el transport aeri prens riscos, perquè el país on l’avió fa escala et pot confiscar el material. Te’l paguen, però no arriba al seu destí”, afegeix el professional del sector. El cas més famós va ser el de Castella-la Manxa: va comprar 150 respiradors a Turquia que el país eurasiàtic va voler conservar, però que finalment van enviar a la península. “La notícia va transcendir perquè la compradora havia estat una administració pública, però en realitat és una pràctica habitual”, considera el treballador anònim.
Quelcom similar va passar el 7 d’abril al Brasil. Allí el govern va decretar l’embargament de tota la producció de material sanitari fabricada al país per 3M, una de les empreses més grans del sector a tot el món, amb seu a Minnesota. Donald Trump defensa que tot aquest material pertany als Estats Units i està intentant, en virtut de la llei de protecció de defensa de 1950 sorgida en el context de la guerra de Corea, apropiar-se la producció brasilera de 3M. El mateix Trump va requisar a principis d’abril 60 milions de mascaretes que l’Estat francès havia comprat a la Xina i que van fer escala als Estats Units.
En una línia igualment proteccionista va actuar el govern espanyol el 19 d’abril, amb una llei que fixava “l’import màxim de venda al públic dels productes sanitaris” i que en el cas de les mascaretes quirúrgiques situava el topall en els 96 cèntims. La Generalitat catalana, a més, ha iniciat un programa de repartiment d’aquestes mascaretes vinculat a les targetes sanitàries. “Durant el primer mes de quarantena, el que abans valia menys d’un euro havia passat a costar entre 1,5 i 2 euros”, explica la farmacèutica barcelonina. El responsable de la Comissió de Deontologia i secretari del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona, Jordi Casas, ja va relatar a l’Agència Catalana de Notícies el 27 de març que alguns productes (com el gel desinfectant) s’estaven venent a preus “deu, vint i trenta vegades” superiors als habituals.
Davant de tots aquests embats al mercat pretesament desregulat, s’han produït alguns intents de signe contrari. La Unió Europea ha suspès els aranzels dels respiradors, mascaretes, testos… I la Federació Espanyola d’Empreses de Tecnologia Sanitària (FENIN), que agrupa les principals companyies de material sanitari del món que operen a l’Estat espanyol, s’ha unit a l’empresa de logística Grupo Oesía i l’aerolínia Iberia per crear un “corredor aeri sanitari” amb la Xina per importar productes mèdics en grans quantitats. Si bé la iniciativa privada col·labora activament amb l’administració, el 20 d’abril, des de FENIN es va demanar al govern avaluar “qualsevol intervenció o mecanisme de control sobre els preus en el mercat nacional, ja que això podria limitar la capacitat d’adquirir mascaretes o matèria primera, fora o dins d’Espanya, i per tant limitar l’abastiment d’aquests productes”.
El món que vol venir
A principis d’abril, el canal israelià Channel 12 va publicar un reportatge: un agent dels serveis d’intel·ligència israelians revelava que estava en marxa una guerra encoberta entre països per aconseguir respiradors. Afegia que el servei secret estava usant totes les seves “connexions especials per guanyar la batalla i fer probablement el que tothom fa: aconseguir existències encarregades per altres”.
Tampoc és rar que la Xina estigui utilitzant la seva hegemonia en el mercat de les mascaretes per estendre les seves relacions amb Europa. A Itàlia ja es considera que el país asiàtic ha estat més generós que la mateixa Unió Europea amb la nació mediterrània. És el que s’ha anomenat diplomàcia de la mascareta.
Un agent de la intel·ligència israeliana ha parlat d’una guerra entre països per aconseguir respiradors
Per contra, els Estats Units anunciaven el 15 d’abril que suspenien la seva contribució anual de 553 milions de dòlars a l’OMS, el 14,67% del total. Trump considerava que la gestió de la crisi del coronavirus duta a terme per l’organisme, al qual acusava de ser còmplice de Pequín, havia estat contrària als interessos del país que presideix. “Si l’OMS hagués fet la seva feina d’enviar metges a la Xina per valorar la situació de forma objectiva sobre el terreny i criticar la falta de transparència, el brot es podria haver contingut”, va dir el magnat.
Aquests només són alguns exemples del defalliment d’un sistema global en el qual el país nord-americà ja no exerceix un lideratge que fa dècades que està en dubte. Les velles relacions diplomàtiques basades en el comerç pretesament lliure i en institucions d’arbitratge supranacionals com l’ONU, la UE o la mateixa OMS, en un context de pandèmia, no resulten beneficioses per a uns estats que, des dels anys vuitanta, han perdut gran part de la seva sobirania.
En l’àmbit del mercat sanitari, resulta difícil pensar en alternatives al comerç internacional tal com el coneixíem. Tot i això, Facund Fora Alcalde apunta que, per posar fi a aquest sistema que anteposa “el benefici privat per damunt de l’interès comú”, cal que la producció i distribució del material sanitari esdevingui “una responsabilitat col·lectiva que es garanteixi amb recursos públics i que respongui a una planificació general”.
