L’esdeveniment Barcelona reAct per “rellançar l’economia després d’un any de pandèmia” a la ciutat arrenca demà, 13 d’abril, a l’equipament Disseny Hub Barcelona i entre les experiències convidades d’altres ciutats hi ha la Tel Aviv Foundation. La fundació té una vinculació directa amb l’Ajuntament de Tel-Aviv i està presidida per l’alcalde de la ciutat Ron Huldai, raó per la qual l’espai de coordinació Prou Complicitat amb Israel llegeix la invitació com la “normalització de l’apartheid israelià” per part del consistori barceloní.
Integrat per disset organitzacions i col·lectius, Prou Complicitat amb Israel va enviar el 29 de març una carta a l’atenció de Jaume Collboni, primer tinent d’alcaldia i responsable de l’Àrea d’Economia, en què demana que es retiri la invitació a la directora executiva de Tel Aviv Foundation, Hila Oren, però no han obtingut cap resposta. De moment, segons la coalició propalestina, qui ha decidit declinar la seva participació en l’esdeveniment a causa de la presència de l’organització israeliana és la sociòloga Saskia Sassen, que va arribar a figurar entre les ponents.
“No es tracta d’alcaldes o persones individuals, sinó del fet que representa les institucions israelianes, que són les que exerceixen l’opressió sobre el poble palestí”, subratlla Alys Samson, membre de la Coalició Prou Complicitat amb Israel
“No es tracta d’alcaldes o persones individuals, sinó del fet que representa les institucions israelianes, que són les que exerceixen l’opressió sobre el poble palestí”, subratlla Alys Samson, membre de la Coalició Prou Complicitat amb Israel. Per Samson, tal com exposen a la carta enviada a Collboni, “Tel Aviv representa l’epicentre del règim d’apartheid israelià” i més enllà de ser la capital de l’estat d’Israel, va començar sent un assentament: “avui dia se segueixen expulsant famílies palestines de les seves cases a través de la gentrificació i el racisme”.
Prou Complicitat denuncia “manca de coherència de política pública per part de l’Ajuntament de Barcelona”, que l’abril del 2017 va aprovar una moció que condemnava “l’ocupació israeliana i les polítiques de colonització dels territoris palestins” i es comprometia a evitar qualsevol mena de “complicitat amb l’ocupació, violació de drets humans i espoli de recursos”. El posicionament del consistori va tirar endavant amb els vots a favor de Barcelona en Comú, PSC, CUP i ERC. Arreu de l’Estat espanyol, més d’una seixantena de consistoris es van adherir al BDS (Boicot, Desinversions i Sancions) amb l’objectiu de canalitzar la seva solidaritat amb Palestina, però moltes mocions es van tombar després que el lobby sionista Acció i Comunicació a l’Orient Mitjà (ACOM) emprengués accions legals i pressionar a institucions i partits polítics.
Als anys vuitanta, es pregunten, l’Ajuntament hauria convidat a un membre de l’alcaldia de Ciutat del Cap, “blanquejant així l’apartheid Sud-africà?”. Les entitats propalestines no comprenen com unes jornades que pretenen aprendre d’iniciatives d’altres països “perquè Barcelona sigui una ciutat més equitativa” convidin una institució israeliana. En el moment de publicar l’article, la Directa no havia aconseguit contactar amb el consistori.
Des de 1998, Barcelona conserva l’agermanament amb Gaza, però també amb Tel Aviv, un acord municipal que Prou Complicitat considera un “perill” perquè perpetua “la idea de conflicte entre dos iguals i nega les desigualtats de poder entre ocupant i ocupat”.
