La plataforma Can Trinxet Viu, integrada per col·lectius i entitats veïnals, s’ha reunit amb la batllessa de la ciutat, Núria Marín (PSC), per exigir “una intervenció d’urgència que permeti assegurar l’accés al recinte”
Roger Jiménez | @RogerValldeneu
Fotografies de Victor Serri | @_ittos_
Aquest dimecres 6 de març, la plataforma Can Trinxet Viu ha demanat a l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat obrir l’antiga fàbrica de Can Trinxet com a equipament social i cultural de gestió ciutadana. Els representants de la plataforma s’han reunit amb l’alcaldessa de la ciutat, Núria Marín, per parlar del futur i la gestió del recinte fabril, tancat des del 10 de juny de 2018 després de caure el porxo d’una de les naus, poques hores després de la celebració d’una jornada per recuperar la memòria i l’ús de l’espai.
El deteriorament de l’espai, cada cop més evident, fa que els col·lectius i les entitats que formen part de la plataforma demanin a l’Ajuntament “una intervenció d’urgència que permeti assegurar l’accés al recinte i que afavoreixi el que Can Trinxet Viu ja ha començat a posar en marxa: un procés participatiu en el qual el veïnat pugui impulsar un equipament comunitari”.
Per a les veïnes que formen part de la plataforma, “ja no n’hi ha prou amb l’ús esporàdic de l’antic complex industrial per part de l’Ajuntament, amb l’organització puntual de diferents esdeveniments culturals i socials”, i ara reivindiquen un “ús continuat de l’espai i la gestió ciutadana d’aquest, que reverteixi en una cura del patrimoni industrial, cultural i històric de la ciutat, del qual en forma part Can Trinxet”.
A la proposta que Can Trinxet Viu fa a l’Ajuntament es destaca la necessitat de recuperar i rehabilitar aquesta antiga fàbrica tèxtil de principis del segle XX, de la qual només resten dempeus una nau i la xemeneia
A la proposta que Can Trinxet Viu fa a l’Ajuntament es destaca la necessitat de recuperar i rehabilitar aquesta antiga fàbrica tèxtil de principis del segle XX, de la qual només resten dempeus una nau i la xemeneia. Aquestes es troben en mal estat de conservació, tot i la intervenció parcial que es va fer fa uns anys, i per als membres de la plataforma “hi ha parts que es troben en clar perill d’ensorrament, tal com es va evidenciar amb la caiguda del porxo el passat 10 de juny, o les successives caigudes de parts de la teulada, sobretot de la nau central”. És per tot això que “Can Trinxet necessita una intervenció urgent, per tal de preservar les seves qualitats arquitectòniques, històriques i patrimonials”, conclouen.
A més, afirmen que la millor manera de cuidar el patrimoni és “fent-lo servir, donar-li un ús del qual la major part de les persones que viuen i treballen a L’Hospitalet en puguin gaudir i sentir-se’n part […] A l’Hospitalet de Llobregat manquen espais on relacionar-se i l’espai idoni per construir aquest projecte global i comú és Can Trinxet”. Els objectius de la plataforma són “fer valdre el patrimoni social, cultural, arquitectònic i històric de la ciutat, així com promoure l’ús social comunitari de l’espai col·lectiu”. L’espai comunitari inclouria un hort urbà de cultiu ecològic a l’espai exterior, una biblioteca especialitzada en la recuperació de la memòria històrica del barri, amb especial èmfasi en el passat obrer i el treball femení a la fàbrica, i un espai social de trobada, amb una sala polivalent per a l’organització d’activitats impulsades per col·lectius o entitats.
La plataforma, impulsada per l’associació veïnal 5 Carrers de Santa Eulàlia i formada per més de 30 entitats de la ciutat i nombroses veïnes a títol individual, va ser presentada l’esmentat 10 de juny, quan es va organitzar una entrada col·lectiva al recinte per reclamar l’ús veïnal i comunitari del recinte fabril.
Amb la formació i posterior consolidació d’un “ecosistema cooperatiu local” -concepte encunyat pel sociòleg i investigador en economia cooperativa Ivan Miró-, els col·lectius que integren Can Trinxet Viu pretenen aconseguir “un enfortiment del teixit veïnal i associatiu de la ciutat i, a la vegada, un aprofundiment de la democràcia local, ja que es podria gaudir d’espais per a la cultura, l’associacionisme, el jovent i el foment de l’economia social i solidària decidits per la mateixa ciutadania”.
Tal com es llegeix al manifest fundacional de la plataforma, publicat el juny de 2018, davant la manca d’espais i equipaments destinats a potenciar la vida cultural, associativa, comunitària, juvenil, veïnal i cooperativa, volen reivindicar “un espai obert al barri i a la ciutat, a les seves entitats, que permeti l’organització veïnal i que faci possible el desenvolupament de projectes que fan créixer la ciutat […] un lloc de trobada que no estigui condicionat als interessos de partits polítics o eleccions, […] un espai que ens ajuda a conservar la memòria treballadora de la nostra ciutat, de les nostres famílies”.
El funcionament reeixit de diversos precedents cooperatius d’altres barris de l’àrea metropolitana barcelonina, com la Lleialtat Santsenca, Can Batlló o els ateneus l’Harmonia i la Flor de Maig –la major part antigues cooperatives obreres de finals de principis del segle XX recuperades per l’autoorganització veïnal–, representen un model a seguir per als col·lectius de Santa Eulàlia, la Torrassa, Collblanc i altres barris de l’Hospitalet de Llobregat.
El funcionament reeixit de diversos precedents cooperatius d’altres barris de l’àrea metropolitana barcelonina, com la Lleialtat Santsenca, Can Batlló o els ateneus l’Harmonia i la Flor de Maig, representen un model a seguir
Segons escriu l’esmentat Miró a l’assaig Ciutats cooperatives (Icaria Editorial, 2018), “l’urbanisme autogestionari dels ecosistemes cooperatius que rehabiliten i reciclen espais públics des de l’autonomia i l’horitzontalitat, són la llavor de noves relacions de cooperació i vincle social dels veïnats, que desenvolupen iniciatives d’economia social i solidària en diversos camps, necessàries per impulsar l’apropiació social dels diferents sectors estratègics de la ciutat, redistribuir la renda urbana i minimitzar les desigualtats socials. Per tal de bastir un barri o una ciutat cooperativa comuna cal que els recursos siguin en mans de la majoria social, […] per afrontar les seves necessitats de forma col·lectiva”.
En un article publicat a la Directa, ja es feia esment del fet que la deixadesa i la manca de protecció per part de l’Ajuntament de l’Hospitalet suposa una amenaça per a la supervivència d’edificis emblemàtics de la segona ciutat més poblada del país. Des d’aleshores, diversos col·lectius com l’associació patrimonialista Perseu, dirigida per Ireneu Castillo, reclamen al consistori “l’actualització urgent del Pla de Protecció del Patrimoni (PEPPA)”, que inclouria la rehabilitació de Can Trinxet i el Castell de Bellvís, entre d’altres. Ajornada des de fa més de vuit anys, l’actualització del catàleg de béns protegits de la ciutat és una prioritat (o una emergència, més aviat) per a les entitats agrupades dins del Grup de Patrimoni de l’Hospitalet, plataforma constituïda l’any 2015.
Cristóbal Jaume Ortega, membre de l’associació de veïns 5 Carrers de Santa Eulàlia i un dels representants de Can Trinxet Viu, afirmava sis mesos enrere que pretenen revitalitzar un espai abandonat: “Can Trinxet Viu neix de la necessitat de tenir aquest espai, ideal per poder desenvolupar molts projectes pensats per les veïnes i per a les veïnes del barri”. Mig any després, les activistes volen denunciar que “Can Trinxet encara no disposa de cap pla d’ús i l’ajuntament no té cap proposta concreta per rehabilitar-lo”.
Les veïnes agrupades a la plataforma Can Trinxet Viu estan convençudes que només a partir de la generació d’espais de convivència i relació, gestionats des de la base social, és possible establir vincles entre el veïnat i el seu entorn: “l’acció comunitària només és possible i es fa efectiva quan el veïnat en fa ús de l’espai que construeix i sent seu”. Els espais cooperatius basats en la democràcia local, l’autogestió popular i l’autoorganització veïnal són “el passat, el present i el futur” dels nostres barris i ciutats.
CONTINGUT RELACIONAT
El moviment veïnal de l’Hospitalet de Llobregat es mobilitza en defensa del patrimoni històric
