Forma part del projecte cooperatiu Mas Les Vinyes, una iniciativa de vida comunitària i agrícola en una granja de 25 hectàrees situada a Sant Martí d’Albars (Lluçanès). La iniciativa va veure la llum l’any 2013 i neix arran de la voluntat d’un grup de persones de fomentar la salut, cuidar la gent, la terra i els éssers vius. Amb aquest objectiu segueix els criteris de la permacultura i agafa com a eina d’acció l’agricultura regenerativa.
Voleu ser una alternativa a l’actual model d’agricultura industrial. Per què?
Ha arribat al seu sostre i pensa poc en el futur. Mai ha tingut en compte el sòl que alimenta les plantes. L’agricultura industrial no permet que es regeneri per ell mateix.
D’on prové el model que tenim ara?
Va sorgir en el marc de la Primera Guerra Mundial. L’exèrcit alemany buscava la manera de ser sostenibles en la producció agrícola per mantenir la guerra. Aleshores, dos científics, Fritz Haber i Carl Bosch, van descobrir que hi ha tres elements bàsics pel creixement de les plantes: el nitrogen, el fòsfor i el potassi. També, com sintetitzar el nitrogen de l’aire. De sobte, podien fer aliments de l’aire. Per assolir-ho, es requereix una gran quantitat d’energia.
Aquest model agrícola empra pesticides. D’on venen?
Haber i Bosch van observar que les plantes alimentades amb nitrogen, fòsfor i potassi emmalaltien més. D’aquí, van sortir els primers pesticides de Ciclón A (fet amb nitrat d’amoni), que es va transformar en Ciclón B. Aquest es va utilitzar en les cambres de gas nazis. Haber i Bosch eren jueus i familiars seus van morir en camps nazis amb el gas que havien descobert.
Quin impacte té aquest model per al medi ambient?
Quan entra un tractor en un camp de cultiu i volteja la terra posa els anaeròbics a la part de dalt i es moren; i enterra els aeròbics i també moren
Amb el fet de fer servir tractors i voltejar la terra, s’alliberen minerals i aconsegueixes que estiguin disponibles per les plantes d’una forma relativament fàcil; però no penses com la terra els pot recuperar. Hem atrofiat la terra i ja no té la capacitat de regenerar-se. A més, aquesta té a dalt una part d’humus on es troben els microorganismes aeròbics i, a sota, els anaeròbics. Tots dos ostenten la seva funció imprescindible perquè les plantes creixin. Quan entra un tractor i volteja la terra posa els anaeròbics a la part de dalt i es moren; i enterra els aeròbics i també moren.
És un model molt dependent del petroli…
Amb la crisi del petroli i de totes les energies fòssils és més difícil disposar-ne, per la qual cosa s’han apujat els preus dels fertilitzants, del gasoil… Una agricultura que ja era complicada de mantenir-se, s’ha portat a la ruïna.
El gran canvi de paradigma és posar l’entorn, la natura i els animals al centre, enlloc de la productivitat. Com ho feu?
L’agricultura industrial va en contra de la natura. La permacultura i l’agricultura regenerativa el que fan és recuperar aquesta mirada d’entendre els patrons de la natura, de la qual en som part. Els ecosistemes i la biodiversitat són dependents els uns dels altres.
Què és la permacultura?
És un sistema de disseny d’hàbitats humans com pot ser una ciutat, una finca, un hort o la nevera de casa. Dona una volta més al concepte de sostenibilitat i persegueix que l’acció humana regeneri els llocs dels espais on es troba. A més, té tres ètiques bàsiques: cuidar les persones, cuidar el planeta i un repartiment just de l’excedent.
I dins d’aquest context, què és l’agricultura regenerativa?
L’agricultura regenerativa té en compte els patrons de la natura. Per això, cada cop que cultives mires que necessita el sòl i observes com funciona per buscar-ne l’equilibri
És una de les eines de la permacultura. L’agricultura regenerativa té en compte els patrons de la natura. Per això, cada cop que cultives mires que necessita el sòl i observes com funciona per buscar-ne l’equilibri. Tampoc s’intervé en aquest, perquè creï de manera natural una capa orgànica. Així hi ha més biodiversitat i la natura controla les plagues sense haver d’utilitzar cap insecticida.
Quins productes cultiveu?
Tenim uns mil fruiters de 400 espècies diferents: cireres, albercocs, préssecs, raïm, gínjols… És l’altra cosa que ens diferencia de l’agricultura industrial, que tendeix als monocultius i nosaltres, als policultius. També tenim un ramat d’ovelles, fem producció de xai, de mel, de pollastre, venem ous i disposem d’un important cultiu de verdures i hortalisses.
El policultiu contribueix a que la terra sigui més rica?
Millora molt la biodiversitat i amb els animals no hi ha plagues. El control del pugó, per exemple, es fa amb marietes. La major part del fòsfor industrial ve de les mines del Sàhara, que li queden entre 5 i 10 anys de vida, i que estan expulsant els sahrauís de la seva terra. De manera natural, el fòsfor el porten els ocells. Per tant, com més insectes tinguis a l’horta, més aus vindran, que et faran aquest transport de fòsfor de manera natural.
Com beneficien els animals l’agricultura?
La major part del fòsfor industrial ve de les mines del Sàhara, que li queden entre 5 i 10 anys de vida, i que estan expulsant els sahrauís de la seva terra
Un camp que ha estat molts anys en agricultura industrial tarda fins a una dècada a recuperar la capacitat regeneradora, però si introdueixes dins dels cultius animals redueixes a entre 3 i 4 anys poder recuperar la matèria orgànica. Ara bé, depèn de quin lloc estiguis del planeta té sentit o no que hi hagi animals. Nosaltres estem al Lluçanès, que és un espai de muntanya i que, de manera natural, compta amb la presència de molts animals. Integrar o entendre que són necessaris en la cadena tròfica d’on estem, té molt sentit.
El vostre model és molt integrat i cada element fa una funció concreta. Tota la vostra acció està orientada a potenciar aquest cercle.
La natura mai deixa cicles oberts, sempre els tanca. En canvi, en l’acció dels humans i la globalització, els cicles estan oberts. Es gasta molta energia en potabilitzar una aigua, que embrutem en el vàter, que tornem a potabilitzar i acabem tirant al mar. És zero circular. Des de la permacultura es potencia molt tancar cicles perquè són residus que no generes.
Com us està afectant el context actual de sequera?
En aquest moment és quan veus que els sistemes que hem anat implementant funcionen. L’any passat, que va haver-hi una sequera extrema, podies veure com són més resilients les nostres plantes en comparació de la dels altres. Fa un any, vam construir el dipòsit d’aigua gros perquè, de mica en mica, estem adaptant-nos a aquesta pluviometria erràtica. Es parla de sequera, però, si t’hi fixes, passem molts mesos sense que plogui, però quan ho fa, és amb més intensitat que abans. El repte és com aconseguim que l’aigua es mantingui a la terra enlloc que marxi als rius o al mar.
Com es pot lluitar des de l’agricultura per revertir el canvi climàtic i aquests fenòmens meteorològics extrems?
En aquests camps tan grossos on no hi ha cap planta, puja molt la temperatura de la terra i aquestes grans columnes de calor aturen la pluviometria
Revertir és una paraula molt grossa que no sé si m’atreviria a dir perquè l’hem liat molt. En tot cas, no col·laborar en això és claríssim. A Catalunya, un dels motius pels quals plou a la costa i no a les lleres dels rius o pantans té a veure directament amb l’agricultura. En aquests camps tan grossos on no hi ha cap planta, puja molt la temperatura de la terra i aquestes grans columnes de calor aturen la pluviometria. A més, hi ha una part del canvi climàtic que ve de la generació del CO₂ i l’agricultura i la ramaderia industrial en són de les grans emissores.
Estem arribant als límits biofísics del planeta, com hi ha contribuït l’agricultura industrial?
En general, com tota la visió capitalista, que ens ha portat a accions extractivistes enlloc de regeneradores. Qualsevol activitat que es fa des d’aquesta acció de créixer infinitament, sense tenir en compte que vivim en un planeta de recursos finits, col·labora en aquest desastre que tenim ara mateix i, això, ho potencia el nostre tipus de consum.
Volem consumir fruites fora de temporada o pinyes de Costa Rica quan vivim a Europa, cal canviar aquesta mentalitat?
Absolutament. Nosaltres diem que el nostre plat és una arma de regeneració massiva. Les consumidores tenim molt més poder del que ens creiem. Cada decisió que prenem des que ens llevem fins que sopem i ens n’anem a dormir, té un gran efecte. Aquesta agricultura no tindria sentit si no hi hagués gent que la consumís.
Si no canviem l’actual model agrícola, cap a què estem abocats?
A viure un període històric amb molts episodis de fam. Ens estem afrontant a la desaparició de la petita pagesia i deixem el territori en mans d’una indústria que no se l’estima, així com que la posa en perill. Els grans incendis forestals també tenen a veure amb que hem deixat de tenir custodiadores del territori com són les agricultores i ramaderes. El sistema econòmic que tenim ara és contrari a la vida: si seguim amb aquest, ens n’anem cap a la mort.
