Som una família de la Terra, saludable en la nostra diversitat i interconnexió. La salut del planeta i la nostra salut no són separables. Com ens va recordar el doctor King, “estem atrapats en una xarxa ineludible de mutualitat, lligats en una sola peça de destí. El que afecta directament algú, ens afecta a tots indirectament’’.
Podem connectar-nos a tot el món a través de la propagació de malalties, com la COVID-19, quan envaïm les llars d’altres espècies o quan manipulem plantes i animals per obtenir guanys comercials i propaguem monocultius. O podem estar connectats a través de la salut i el benestar mitjançant la protecció de la diversitat dels ecosistemes i la biodiversitat, la integritat i l’autoorganització (autopoiesi) de tots els éssers vius, inclosos els humans.
S’estan creant noves malalties perquè un model d’agricultura i alimentació globalitzat, industrialitzat i ineficient està envaint l’hàbitat ecològic d’altres espècies i està manipulant animals i plantes sense respectar la seva integritat i la seva salut. La il·lusió de concebre la Terra i els seus éssers com a matèria primera per ser explotada amb finalitat de lucre està creant un món connectat a través de la malaltia.
Podem connectar-nos a tot el món a través de la propagació de malalties, com el coronavirus, quan invaïm les llars d’altres espècies o quan manipulem plantes i animals per obtenir guanys comercials i propaguem monocultius
L’emergència sanitària pel coronavirus està relacionada amb l’emergència d’extinció i desaparició d’espècies i amb l’emergència climàtica. Totes les emergències tenen el seu origen en una visió mundial mecanicista, militarista i antropocèntrica com quelcom “separat de” –i “superior a”– altres éssers que podem posseir, manipular i controlar. També es basa en un model econòmic fonamentat en la il·lusió de creixement i cobdícia il·limitada, que viola sistemàticament els límits planetaris i la integritat de l’ecosistema i les espècies.
A mesura que es destrueixen els boscos, a mesura que les nostres granges es converteixen en monocultius industrials per produir productes tòxics –nutricionalment buits–, les nostres dietes es degraden. A partir del processament industrial amb productes químics sintètics i l’enginyeria genètica als laboratoris, ens connectem a través de malalties en lloc de fer-ho a través de la biodiversitat, dins i fora de nosaltres.
La interconnexió
Amb l’emergència sanitària engendrada pel virus, hem d’observar els sistemes que propaguen malalties i els que creen salut amb un enfocament holístic. Un enfocament de sistemes per a la cura de la salut abordaria no només el virus, sinó també com s’estan propagant noves epidèmies a mesura que envaïm les llars d’altres éssers. Alhora, també cal abordar les condicions de comorbiditat relacionades amb malalties cròniques no transmissibles, que s’estan estenent a causa de sistemes alimentaris industrials no sostenibles, antinaturals i insalubres.
Com diem en el manifest Food For Health de la Comissió Internacional sobre el Futur dels Aliments, hem de descartar “polítiques i pràctiques que condueixin a la degradació física i moral del sistema alimentari mentre destrueixen la nostra salut i posen en perill l’estabilitat ecològica del planeta, la supervivència biogenètica de la vida”.
Hem de desglobalitzar el sistema alimentari que està impulsant el canvi climàtic, la desaparició d’espècies i una emergència sanitària sistèmica. Els sistemes alimentaris globalitzats i industrialitzats propaguen malalties
Ara hem de desglobalitzar el sistema alimentari que està impulsant el canvi climàtic, la desaparició d’espècies i una emergència sanitària sistèmica. Els sistemes alimentaris globalitzats i industrialitzats propaguen malalties, els monocultius propaguen malalties, la desforestació està propagant malalties.
L’emergència sanitària ens obliga a desglobalitzar, i podem fer-ho si hi ha una voluntat política. Fem que aquesta desglobalització sigui permanent, fem una transició a la localització. La localització de l’agricultura i els sistemes alimentaris biodiversos fan créixer la salut i redueixen la petjada ecològica: deixa espai perquè prosperin diverses espècies, cultures i economies vives locals. La riquesa de la biodiversitat en els nostres boscos, les nostres granges, els nostres aliments i el nostre microbioma intestinal fan que el planeta, les seves diverses espècies –inclosos els humans–, siguin més saludables i resistents a plagues i malalties.
La Terra és per a tots els éssers vius
La invasió dels boscos i la violació de la integritat de les espècies està propagant noves malalties. Els últims cinquanta anys, a mesura que destruïm l’hàbitat de les espècies i les manipulem per obtenir guanys, han sorgit 300 nous patògens. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), el virus de l’Ebola es va traslladar d’animals salvatges a humans, que el propaguen de persona a persona. Com informa el New Internacionalist, “des del 2014 fins al 2016, una epidèmia d’Ebola sense precedents va matar més d’11.000 persones a l’Àfrica occidental. Ara els científics han relacionat el brot amb la ràpida desforestació”.
El professor John E. Fa, de la Universitat Metropolitana de Manchester, investigador sènior associat del Centre d’Investigació Forestal Internacional (CIFOR), també alerta: “Les malalties emergents estan relacionades amb alteracions ambientals causades per humans. Tens un equilibri d’animals, virus i bacteris, i l’alteres quan obres un bosc”.
La invasió dels boscos i la violació de la integritat de les espècies està propagant noves malalties. Els últims cinquanta anys, a mesura que destruïm l’hàbitat de les espècies i les manipulem per obtenir guanys, han sorgit 300 nous patògens
La malaltia del bosc de Kyasanur (KFD) és un virus altament patogen que es propaga dels micos als humans a través de paparres infectades, ja que la desforestació va reduir l’hàbitat forestal dels micos. El virus KFD és un patogen que ha existit durant molt de temps com a part d’un ecosistema establert a Kanara del Sud. La modificació humana d’aquest ecosistema a través de la desforestació va causar l’aparició epidèmica de la malaltia.
El coronavius també ha vingut dels ratpenats. Com diu Sonia Shah, “quan talem els boscos on viuen els ratpenats, no tan sols marxen, sinó que venen i viuen als arbres dels nostres patis i granges”. El professor Dennis Carroll de Cornell reconeix que, a mesura que penetrem més profundament en les ecozones que no havíem ocupat abans, creem el potencial de propagació de la infecció.
La malaltia de les “vaques boges”, o l’encefalopatia espongiforme bovina (EEB), és una malaltia infecciosa causada per proteïnes deformades anomenades prions, que afecten el cervell del bestiar. Les vaques van ser infectades per la malaltia quan van ser alimentades amb carn de vaques infectades mortes. Quan la carn de vaca de vaques infectades va alimentar els humans, es van infectar. El prió és un agent autoinfecciós, no un virus o bacteri. Això il·lustra que quan els animals són manipulats i es viola la seva integritat i el seu dret a la salut, poden sorgir noves malalties.
El virus KFD és un patogen que ha existit durant molt de temps com a part d’un ecosistema establert a Kanara del Sud. La modificació humana d’aquest ecosistema a través de la desforestació va causar l’aparició epidèmica de la malaltia
D’altra banda, precisament, la resistència als antibiòtics està creixent en els humans a causa de l’ús intensiu de productes químics a les granges industrials. Els marcadors de resistència als antibiòtics en els organismes genèticament modificats (OGM) també podrien estar contribuint a aquesta resistència. La transferència horitzontal de gens a través d’espècies és un fenomen científicament conegut, i per aquesta raó tenim regulacions de bioseguretat com el Protocol de Cartagena del conveni sobre la diversitat biològica i les lleis nacionals per a la bioseguretat.
Amb tot, les malalties es traslladen dels animals no humans a l’animal humà a mesura que destruïm l’hàbitat i les llars de les espècies silvestres, violem la integritat de les espècies manipulant animals en granges industrials i manipulant genèticament les plantes mitjançant enginyeria genètica amb promotors virals i marcadors de resistència als antibiòtics.
La il·lusió que les plantes i els animals són màquines de fabricar matèries primeres que es converteixen en combustibles per als nostres cossos –que també són màquines– ha creat el paradigma de l’agricultura industrial i l’alimentació, que està a l’arrel de l’explosió de malalties cròniques en els nostres temps.
Un sistema alimentari tòxic, industrialitzat i globalitzat
En les últimes dècades, les malalties cròniques no transmissibles s’estan estenent exponencialment i maten milions de persones. Els sistemes alimentaris industrials i tòxics en són els principals contribuents. Gairebé 10 milions de persones moren de càncer anualment, i la diabetis, un trastorn metabòlic relacionat amb la dieta, és la setena causa principal de mort. Cada any, 1,7 milions de persones moren a causa de complicacions de diabetis que condueixen a ceguesa, insuficiència renal, atacs cardíacs, vessaments cerebrals i amputació de membres inferiors.
Les malalties cròniques no transmissibles s’estan estenent exponencialment i maten milions de persones. Els sistemes alimentaris industrials i tòxics en són els principals contribuents
Els riscos de malalties infeccioses com el coronavirus augmenten quan es combinen amb la comorbilitat de malalties cròniques. La taxa de mortalitat del coronavirus és d’1,6%, però si tens problemes cardíacs augmenta a 13,2%; amb diabetis a 9,2%, i amb càncer s’enfila al 7,6%. Els governs han de prendre’s l’OMS tan seriosament amb el càncer com ho han fet amb l’epidèmia de coronavirus.
El Centre Internacional d’Investigacions sobre el Càncer (IARC) de l’OMS ha identificat el glifosat fabricat per Bayer-Monsanto com un probable cancerigen, una troballa que s’ha de tenir en compte. L’atac corporatiu que està rebent l’IARC està contribuint a l’emergència sanitària i cal posar-hi fre.
Els tribunals estatunidencs han rebut milers de casos de càncer relacionats amb el glifosat. En els casos de Johnson Edwin Hardeman, Alva i Alberta Pilliod, els tribunals han dictaminat a favor de les víctimes. Per tant, els governs han de prohibir els productes químics que causen danys i han de responsabilitzar el càrtel del verí i respondre pel mal causat.
Els tribunals estatunidencs han rebut milers de casos de càncer relacionats amb el glifosat. En els casos de Johnson Edwin Hardeman, Alva i Alberta Pilliod, els tribunals han dictaminat a favor de les víctimes
El meu viatge per l’agricultura va començar amb el genocidi de Bhopal, que va matar milers de persones quan es va filtrar una planta de pesticides propietat d’Union Carbide –ara és de Dow, que s’ha fusionat amb Dupont. El cartel del verí que ha creat malalties tòxiques en impulsar l’agricultura industrialitzada globalitzada també és Big Pharma, és a dir, gran indústria farmacèutica. Difonen la malaltia i se’n beneficien. Bayer és una companyia farmacèutica i un (agro)químic que ven pesticides tòxics i Syngenta és una companyia de tòxics i, com Novartis, ven productes farmacèutics. Big Pharma està utilitzant l’emergència sanitària per expandir els seus mercats i beneficis. Per tant, és necessari eliminar del sistema alimentari els productes químics que són un desastre per a la salut.
El manifest Food from Health sintetitza els elevats costos de les noves malalties cròniques que han crescut exponencialment en les últimes dues dècades de propagació d’aliments industrials i d’agricultura a través de la globalització. El 2012, un estudi va quantificar l’impacte en la salut i els costos relacionats amb el mal causat per l’exposició a 133 pesticides en 24 països europeus el 2003, que equival a gairebé el 50% de la massa total de pesticides aplicats aquell any. Segons l’enquesta, només 13 substàncies, aplicades a tres classes de cultius (raïm i vinyes, arbres fruiters i vegetals), van contribuir en el 90% dels impactes generals sobre la salut, a causa d’una pèrdua d’aproximadament 2.000 anys de vida anuals a Europa, corresponent a un cost econòmic anual de 78 milions d’euros. El 2012, es va publicar una enquesta que va avaluar els costos de la intoxicació aguda per pesticides a l’estat de Paraná, al Brasil, i va concloure que el cost total ascendeix a 149 milions de dòlars cada any.
Només 13 substàncies pesticides, aplicades a tres classes de cultius, van contribuir en el 90% dels impactes generals sobre la salut, a causa d’una pèrdua d’aproximadament 2.000 anys de vida anuals a Europa
Es calcula que a la dècada dels noranta, als Estats Units, els costos ambientals i de salut pública resultants de l’ús de pesticides van ascendir a 8.100 milions de dòlars anuals. Per tant, es gasten 4.000 milions de dòlars cada any pel consum de pesticides en aquest país, la qual cosa significa que per un dòlar gastat en la compra d’aquestes substàncies se’n gasten dos en costos subcontractats. Un altre estudi, publicat el 2005, va estimar que als EUA els costos de les malalties cròniques per enverinament per pesticides van ascendir a 1.100 milions de dòlars, dels quals al voltant del 80% per càncer. A Tailàndia s’ha estimat que els costos externalitzats dels pesticides poden variar anualment entre 18 i 241 milions de dòlars. Al Brasil, els únics costos per danys sobre la salut dels treballadors dels cultius de fesol i blat de moro representen el 25% dels guanys.
Un grup d’experts va avaluar amb “gran probabilitat” que cada any a Europa es perden 13 milions de punts de coeficient intel·lectual (CI) per exposició prenatal a organofosforats, i que hi ha 59.300 casos addicionals de discapacitat intel·lectual. Atès que s’estima que cada punt de CI perdut per l’exposició prenatal al mercuri té un valor aproximat de 17.000 euros, els comptes també es poden fer per exposició a l’organofosforat.
Les conseqüències per a la salut de la modernitat desadaptada, impulsada pels sistemes alimentaris comercials, s’estan experimentant actualment en proporcions epidèmiques a tot el món. A més de la mort prematura i la discapacitat prolongada, les malalties que resulten de dietes nutricionalment pobres estan obligant les persones a buscar atenció mèdica cara, que sovint és financerament inassequible. Els sistemes comercials d’atenció mèdica es beneficien d’aquestes epidèmies modernes quan ofereixen proves i tractaments intensius en tecnologia i d’alt cost per als trastorns de salut que podrien i haurien d’haver-se previngut fàcilment mitjançant una bona nutrició i un ambient saludable. La fusió de Bayer i Monsanto implica que les mateixes corporacions que venen els productes químics que causen malalties també venen productes farmacèutics com a remeis per a les malalties que han causat.
La fusió de Bayer i Monsanto implica que les mateixes corporacions que venen els productes químics que causen malalties també venen productes farmacèutics com a remeis per a les malalties que han causat
Els costos globals de l’atenció mèdica a causa de malalties relacionades amb el sistema alimentari són molt elevats. L’obesitat comportarà 1,2 bilions de dòlars de cara al 2025 i s’estimen 1,31 bilions de dòlars per diabetis. A Itàlia, cada pacient que pateix diabetis actualment costa 2.589 euros a l’any al sistema nacional de salut, i les teràpies relacionades amb la diabetis li costen al voltant del 9% del pressupost: 8,26 mil milions d’euros. A l’Àfrica, 35 milions de persones, el doble del nombre actual, es veuran afectades per la diabetis en els pròxims vint anys. El 2030, la diabetis costarà 1,5 bilions de dòlars. Els costos de l’exposició a disruptors endocrins a Europa són de 209.000 milions de dòlars anuals i als EUA, 340.000 milions de dòlars. El cost anual de l’autisme s’ha més que triplicat, fins als 126.000 milions de dòlars als Estats Units. I l’augment de la infertilitat ha facilitat una nova indústria de la fertilitat, que costarà 21.000 milions de dòlars el 2020.
Finalment, són el planeta i les persones els que suporten la càrrega de la malaltia.
La salut és un dret, la regulació és una qüestió de vida o mort
Com mostra la crisi actual, la regulació és un assumpte de vida o mort. I el principi de precaució és més vital que mai. Hi ha un intent de soscavar el principi de precaució a través d’acords de lliure comerç com l’anomenat “miniacord” dels Estats Units i la Unió Europea.
Els governs han de garantir que les avaluacions de bioseguretat i innocuïtat dels aliments no es vegin influenciades per la indústria que es beneficia de la manipulació d’organismes vius i suprimeix l’evidència científica dels danys. L’evidència de tal manipulació de la recerca i l’atac als científics i la ciència per part de la indústria es va exposar al Tribunal de l’Assemblea Popular a la Haia el 2016 contra Monsanto. Ara ja està provat el mal causat sobre la salut per la seva manipulació corporativa.
Els governs han de garantir que les avaluacions de bioseguretat i innocuïtat dels aliments no es vegin influenciades per la indústria que es beneficia de la manipulació d’organismes vius i suprimeix l’evidència científica dels danys
Necessitem enfortir la recerca independent sobre bioseguretat, seguretat alimentària, seguretat saludable, epidemiologia i ecologia de la salut. Per això, els governs han d’enfortir immediatament la regulació de la bioseguretat i la salut, i han d’aturar l’intent global de desregulació. La manipulació de gens té impactes impredictibles i els nous OMG han de regular-se com el que són.
Amb el coronavirus, els governs estan demostrant que poden prendre mesures per protegir la salut de les persones. Ara és el moment que facin tots els passos necessaris per aturar totes les activitats que comprometen la nostra salut en comprometre els processos metabòlics que regulen la salut. Els mateixos sistemes també causen mal a la biodiversitat del planeta i a la capacitat d’autoregulació de la Terra. La crisi del coronavirus i la resposta han de convertir-se en la base per aturar els processos que degeneren la nostra salut i la salut del planeta.
Sabem que l’agricultura industrial i els sistemes alimentaris industrialitzats globalitzats, basats en combustibles fòssils i productes químics tòxics derivats dels combustibles fòssils, estan contribuint a l’extinció d’espècies, al canvi climàtic i a la catàstrofe de malalties cròniques. I sabem que l’agricultura orgànica regenerativa, basada en la biodiversitat, pot abordar les tres crisis.
Ara és el moment que facin tots els passos necessaris per aturar totes les activitats que comprometen la nostra salut en comprometre els processos metabòlics que regulen la salut
És hora que els governs deixin d’utilitzar els nostres impostos per subsidiar i promoure un sistema alimentari que està emmalaltint el planeta i les persones. Les corporacions han de ser responsables del mal causat i cal evitar que continuïn sent lliures per fer-ne més, menystenint la ciència i la recerca independents, que és l’única font de coneixement real sobre els danys en la salut.
La crisi també brinda l’oportunitat de veure com les corporacions han soscavat la nostra salut. L’emergència sanitària ha demostrat que el dret a la salut és un fonamental, la salut és un bé comú i un bé públic, i el govern té el deure de protegir-la.
Descolonitzant els nostres sistemes de coneixement i salut
L’economia basada en un creixement il·limitat està colonitzant la terra i els boscos i destruint les llars d’altres espècies i pobles indígenes. L’Amazones s’està destruint amb els transgènics que s’utilitzen per a l’alimentació animal i les selves tropicals d’Indonèsia per l’oli de palma.
La demanda il·limitada de recursos, per a una economia globalitzada basada en un creixement il·limitat, està generant la malaltia. Per tant, cal passar d’un paradigma mecanicista i militarista d’agricultura, basat en químics de guerra, a una agroecologia regenerativa, per a la biodiversitat, basada en una natura viva. Evitem participar en una guerra contra la Terra i les seves diverses espècies, i creem economies circulars que curin la terra i els nostres cossos.
La demanda il·limitada de recursos està generant la malaltia. Per tant, cal passar d’un paradigma mecanicista i militarista d’agricultura a una agroecologia regenerativa, per a la biodiversitat, basada en una natura viva
Els sistemes indígenes d’atenció mèdica han estat criminalitzats per la colonització i la indústria farmacèutica. Però necessitem passar d’un paradigma reduccionista, mecanicista i militarista a sistemes com l’Ayurveda, la ciència de la vida, que reconeix que som part de la xarxa de vida. Els nostres cossos són sistemes de vida autoorganitzats, que tenen el potencial d’estar sans o malalts depenent del nostre medi ambient i els aliments que conreem i mengem. És a dir, la salut depèn d’una alimentació saludable, un intestí sa és un ecosistema i és la base de la salut. La salut és harmonia i equilibri, és un continu, des del sòl fins a les plantes, fins al nostre microbioma intestinal.
Si bé l’agricultura industrialitzada globalitzada es justifica per alimentar el món, el 80% dels aliments que mengem provenen de granges petites. Les granges de monocultiu produeixen productes, no aliments. L’agricultura industrialitzada globalitzada és un sistema que crea fam i malalties. Ha propagat malalties relacionades amb els tòxics i està destruint les petites granges que ens alimenten, atrapant els agricultors en el deute i portant-los al suïcidi. Aquesta malaltia que crea un sistema alimentari poc saludable està subsidiada pels nostres diners a través dels impostos, primer per proporcionar subsidis per a la producció i distribució, i després amb els elevats costos de l’atenció mèdica.
Hauríem de dirigir tots els fons públics a donar suport a les granges agroecològiques i les economies locals com a sistemes de salut
En canvi, l’agricultura ecològica lliure de productes químics ha de ser part del rejoveniment de la salut pública. A diferència de les granges industrials, les petites cuiden la salut de les persones, especialment quan estan lliures de químics. Hauríem de dirigir tots els fons públics a donar suport a les granges agroecològiques i les economies locals com a sistemes de salut.
A través de la biodiversitat i la matèria orgànica del sòl, conreem més nutrients i les nostres plantes són més saludables i més resistents a les malalties i plagues. Retornar la matèria orgànica al sòl també cura el cicle trencat de carboni i nitrogen que estan impulsant el canvi climàtic. La curació del planeta i dels nostres cossos són processos interconnectats.
Necessitem la intensificació de la biodiversitat i la reconstrucció de les nostres granges, no la intensificació química i del capital. La biodiversitat crea cultures i economies de cura, inclosa la cura de la salut de la Terra i les persones. Com més biodiversitat conservem al planeta, més protegirem l’espai ecològic perquè diverses espècies es mantinguin, protegint la seva integritat per evolucionar en llibertat i resiliència. Totes les espècies tenen dret a l’espai ecològic i la llibertat d’evolucionar, i tots els humans, com a part de la Terra, tenen dret a accedir a aliments biodiversos i lliures de químics.
Necessitem protegir la biodiversitat dels nostres boscos, granges i aliments per augmentar la biodiversitat del nostre intestí, que és la veritable font de salut. Els conreus no són boscos i els monocultius comercials d’arbres o soja transgènica són una amenaça per a diverses espècies, cultures i per a la nostra pròpia salut.
La crisi del coronavirus crea una nova oportunitat per fer un canvi de paradigma: de l’era mecanicista i industrial de separació, dominació, avarícia i malaltia, a l’era de Gaia, d’una civilització basada en la consciència planetària
Els sistemes orgànics de biodiversitat han de ser centrals per a les solucions d’emergència sanitària que estem presenciant. La biodiversitat mental ha de reemplaçar els monocultius de la ment mecanicista, que veu la diversitat de la vida com l’enemic a exterminar.
No permetem que l’aïllament social exigit en plena emergència de salut es converteixi en un patró permanent de separació, que destrueix la cohesió social i comunitària. No permetem que el tancament dels mercats locals i dels agricultors es converteixi en un tancament permanent per crear un futur d’agricultura sense agricultors, d’acord amb la visió de Bayer-Monsanto, i d’aliments falsos que destrueixen la nostra salut, mentre els multimilionaris extreuen guanys de la moneda de la vida.
El futur depèn de la nostra unitat com a humanitat en un planeta connectat a través de la biodiversitat i la salut. No permetem que les precaucions d’avui es fonamentin en un clima permanent de por i aïllament. La crisi del coronavirus crea una nova oportunitat per fer un canvi de paradigma: de l’era mecanicista i industrial de separació, dominació, avarícia i malaltia, a l’era de Gaia, d’una civilització basada en la consciència planetària que som una família terrestre. Que la nostra salut sigui una salut arrelada en la interconnexió ecològica, la diversitat, la regeneració i l’harmonia.
Un text originalment publicat al seu bloc i traduit per Guille Larios
