Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

El poder judicial exclou famílies vulnerables de la moratòria de desnonaments

El Reial decret llei 11/2020 i la seva ampliació del mes de desembre han permès suspendre molts desnonaments, però la PAH de Terrassa denuncia que hi ha jutjats que es neguen a suspendre llançaments de persones que reuneixen els requisits. A més, avui, mobilitzacions arreu de l'Estat reclamaran l'ampliació de la normativa, que, teòricament, queda sense efecte el 9 d'agost

La comitiva judicial es va presentar a casa Soumaya Lakhial, amb un menor a càrrec, per desnonar-la el passat 13 de juliol / PAH Terrassa

És mare soltera amb dos menors d’edat a càrrec, okupa un pis d’un gran tenidor -Divarian- i actualment cobra 700 euros al mes com a cuidadora. A més, un dels seus fills té una discapacitat reconeguda del 41%. El passat 8 de juliol, el jutjat de primera instància número 3 de Terrassa pretenia desnonar la família de Sandra Sánchez, després d’haver dictaminat “que no s’acredita que concorrin els requisits de vulnerabilitat” establerts per la moratòria estatal. La PAH va aconseguir ajornar-lo in extremis, però ja té nova data per al 21 d’octubre, quan farà dos mesos i mig que la pròrroga de la moratòria haurà finalitzat i milers d’execucions s’hauran reactivat.

Si bé és cert que el Reial Decret-llei 11/2020 de mesures urgents en l’àmbit social i econòmic per fer front a la COVID-19, i especialment la seva ampliació amb el Reial Decret-llei 37/2020, ha permès suspendre molts desnonaments, hi ha famílies que en queden excloses i altres que no s’hi han pogut acollir tot i reunir les condicions. Per aquesta raó, avui la PAH Terrassa denuncia avui a les 11 h del matí en roda de premsa que alguns jutjats no apliquen la moratòria, tot i complir els requisits pertinents i quan tant la defensa d’ofici com l’Ajuntament han acreditat la situació familiar de vulnerabilitat en seu judicial. La Plataforma, la Sindicatura Municipal de Greuges de Terrassa i les Comissions de Drets Humans i d’Habitatge de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Terrassa lliuraran una carta al Jutge Degà perquè corregeixi aquestes situacions i alhora volen reivindicar una nova pròrroga i ampliació de la moratòria, com les PAH del conjunt de l’Estat, que han convocat mobilitzacions avui arreu de l’Estat per exigir que es prorrogui la moratòria i s’ampliï a casos que per ara no estan contemplats.


La barrera de la documentació

L’ampliació del mes de desembre, amb el Reial Decret-llei 37/2020, ja no se cenyeix només a una vulnerabilitat “sobrevinguda a conseqüència dels efectes de l’expansió de la COVID-19” sinó que contempla qualsevol situació que “encara que pogués no derivar-se directament dels efectes de la COVID-19, indubtablement s’ha vist agreujada per aquests”, segons el text. A més, afegeix l’article 1 bis que dona cobertura a les situacions d’okupacions en determinats casos: sempre que es tracti de gran tenidor -més de deu habitatges en la normativa estatal-, que la família es trobi en situació de vulnerabilitat acreditada i que hi habiti algú depenent, víctima de violència masclista o hi hagi a càrrec alguna persona depenent o menor d’edat.

Hi ha jutjats que no tenen en compte l’ampliació i continuen reconeixent només els casos en què es demostra que la situació vulnerabilitat deriva de la COVID o consideren que manca documentació

Malgrat l’ampliació, els filtres en els casos d’okupació ja deixen persones amb molt pocs ingressos sense cobertura. El passat 12 de maig, per exemple, tres homes que okupaven un pis de la Sareb al barri de Sant Pere Nord de Terrassa van ser desnonats perquè tot i trobar-se en situació de vulnerabilitat, no tenien menors a càrrec ni cap d’ells era dependent. Però la PAH de Terrassa està preocupada perquè ha detectat diversos casos que sí que s’ajusten a les casuístiques exigides, però a qui no aturen el desnonament. “Hi ha jutges que, directament, ni tenen en compte l’ampliació”, denuncia Paqui Garcia. Les raons: el jutge no té en compte l’ampliació i continua reconeixent només els casos en què es demostra que la situació de vulnerabilitat deriva de la COVID o considera que manca documentació.

Concentració i roda de premsa de la PAH Terrassa per reclamar l’allargament de la moratòria aquest dilluns 19 de juliol |PAH Terrassa

 

En el cas de Sandra Sánchez i la seva família, que compleix els criteris establerts, el jutjat de primera instància número 3 de Terrassa esgrimeix totes dues raons. Sánchez ho troba incomprensible: “He presentat l’informe de vulnerabilitat, les meves nòmines i un informe mèdic de discapacitat del meu fill”, defensa. Així i tot, el jutge per una banda esgrimeix que “no s’acredita que es tracti d’una situació derivada de la pandèmia” i, per l’altra, que “la documentació resulta ostensiblement insuficient per acreditar que concorren els requisits previstos per la llei” i que l’informe de Serveis Socials “no especifica ni acredita ni justifica en què es basa per concloure l’existència de possible risc d’exclusió social o residencial”.

Sandra Sánchez i la seva família, que compleix els criteris establerts, troba incomprensible que no es pugui acollir a la moratòria: “He presentat l’informe de vulnerabilitat, les meves nòmines i un informe mèdic de discapacitat del meu fill”

Des de la regidoria de serveis socials de Terrassa, Noel Duque nega que el problema siguin els informes de vulnerabilitat i que, en tot cas, “si falta alguna cosa, la reclames, però no tires endavant el desnonament”. En aquesta línia, Josep Babot, membre de la comissió jurídica de la PAH de Barcelona, recorda que hi ha famílies que tenen dificultats per aconseguir tota la documentació i que els jutjats “no són flexibles”: “N’hi ha que s’escuden en una interpretació molt restrictiva de la norma i no aturen els desnonaments quan falta alguna cosa”. Alhora, amplia el focus en l’actuació d’alguns advocats d’ofici “que van a últim moment o no requereixen tota la documentació a les famílies”.

El jutge va denegar la suspensió del desnonament de Maira Cerrato a Barcelona, que té informe de vulnerabilitat i menors a càrrec |Arxiu

 

Ni el cas de Sandra Sánchez és una excepció a Terrassa, ni Terrassa és l’únic municipi on hi ha casos com aquest. Fa un parell de setmanes, el jutjat de primera instància número 3 de la ciutat vallesana va acordar tirar endavant el desnonament de la família d’Ouafae Grilli, malgrat okupar un pis del gran tenidor Divarian -controla en un 20% pel BBVA i en un 80% pel fons d’inversió Cerberus-, comptar amb un informe que acredita el risc d’exclusió residencial i viure amb dues criatures menors d’edat -de vuit i tres anys. Va ser la PAH qui, el 8 de juliol, es va plantar a la porta de casa seva i va aconseguir que la comitiva es fes enrere. Grilli no haurà de continuar vivint en la incertesa perquè, per fi, després de quatre anys en espera, acaba de signar l’adjudicació d’un pis de la mesa d’emergència. Un cas similar, també de Divarian, és el de Soumaya Lakhial, que un cop separada del seu marit, no va poder seguir pagant el lloguer sola i va okupar un habitatge d’un gran tenidor amb un fill menor d’edat a càrrec. Actualment percep la Renda Garantida, però no és suficient per fer front a un lloguer a preu de mercat. Malgrat això i un informe de serveis socials que ho detalla, el jutjat de primera instància número 5 de Terrassa va desestimar la suspensió del llançament per al passat 13 de juliol, que finalment es va aturar a porta i ha estat ajornat fins al setembre.

La PAH de Barcelona denuncia que Maira Cerrato ha estat exclosa de la moratòria sense cap raó. Viu amb la seva germana, mare des de fa tres setmanes, i amb quatre criatures d’edats entre tres i 13 anys en un pis de Divarian

Més enllà de Terrassa, un cas recent és el de Loubna Fahd i el seus quatre fills menors d’edat a l’Hospitalet de Llobregat, que, segons explica l’Assemblea de Defensa de Drets d’Hospitalet, és víctima de violència de gènere i té reconeguda la situació de vulnerabilitat, perquè només disposa d’uns ingressos de 700 euros al mes. Així i tot, el jutjat de primera instància número 3 de l’Hospitalet va decidir tirar endavant el seu desnonament el passat 13 de juliol, que el moviment pel dret a l’habitatge va aturar. La PAH de Barcelona denuncia que Maira Cerrato ha estat exclosa de la moratòria sense cap raó. Viu amb la seva germana, mare des de fa tres setmanes, i amb quatre criatures d’edats entre tres i 13 anys en un pis de Divarian. “Tinc informe de vulnerabilitat, en el que s’inclou que la meva germana té un informe de psiquiatria”, explica Cerrato, qui és treballadora de la llar i ingressa entre 780 i 950 euros al mes. El seu pare també viu amb elles i treballa puntualment de paleta. El passat 16 de juliol, si la PAH no hagués convocat a porta, tots serien al carrer.

Josep Babot reconeix que les darreres setmanes han viscut un repunt d’execucions, però que “malgrat ser insuficient i té moltes llacunes”, la moratòria ha tingut uns efectes considerables. De dades públiques no n’hi ha i el termòmetre és l’experiència de les PAH, els col·lectius i els sindicats d’habitatge. Per una banda, el Consell General del Poder Judicial assegura a la Directa que no disposa del nombre de famílies que s’han pogut acollir a la moratòria des que va entrar en vigor i per l’altra, el ministeri espanyol de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana tampoc. Només a Barcelona, l’Ajuntament calcula que entre el 18 de gener i el 28 de febrer de 2021, el 77% dels desnonaments es van aturar “gràcies al poder de negociació que brinda la moratòria estatal” i el 7% per la moratòria 37/2020 de la Generalitat, que ha quedat parcialment sense afecte arran de la decisió del Tribunal Constitucional de tombar diversos articles del Decret llei 17/2019.

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU