La secció tercera de l’Audiència de Girona, en una interlocutòria redactada pel jutge Walter Ballarín Martín, s’alinea amb el criteri de l’Audiència de Barcelona i l’Audiència de València, i arxiva la querella criminal contra la infiltrada Maria Perelló Amengual –nom fictici– i els seus superiors jeràrquics, presentada fa més de dos anys per l’activista Òscar Campos i cinc entitats de Girona i Salt. El poder judicial, així, tanca files amb la fiscalia i amb els postulats del Ministeri de l’Interior, malgrat haver reconegut que la figura de l’agent d’intel·ligència –esgrimida per infiltrar els policies sense autorització judicial– no existeix en el marc legal espanyol.
Per a l’advocat Benet Salellas, l’argumentari emprat “dona un xec en blanc a la vulneració de drets fonamentals, no es pot entendre que hi ha consentiment quan tu no saps què consenteixes”
En el document de nou pàgines que s’ha donat a conèixer aquest dilluns 22 de desembre, s’acorda rebutjar el recurs d’apel·lació presentat contra l’arxivament provisional del jutjat d’instrucció, i es fa amb l’argument que “la relació sentimental és consentida durant la seva vigència (encara que ara es pretengui ‘viciada’), entre el querellant Òscar Campos i la querellada”. Per a l’advocat Benet Salellas, l’argumentari emprat “dona un xec en blanc a la vulneració de drets fonamentals, no es pot entendre que hi ha consentiment quan tu no saps què consenteixes”. El lletrat recorda que la querella també anava dirigida contra els superiors jeràrquics de la policia infiltrada, respecte a els quals la interlocutòria passa de puntetes. “La policia ha de tenir uns controls i aquí el que es planteja és que la policia faci el que vulgui sense cap control. A quin policia li interessarà sotmetre’s a la fiscalització d’un jutge si en definitiva el que diuen els jutges és que si l’investigat consent ser investigat, mitjançant un engany, no cal supervisió judicial”, es pregunta. “Quan hi ha invasions d’espais d’intimitat, de domicilis, que afecten col·lectius socials i polítics, és inconcebible el mur d’encobriment que s’està fent des dels tribunals”, conclou.

Pel que fa a l’accés a comptes de WhatsApp, Telegram, la intranet o la clau de la seu d’Òmnium Cultural a Girona, que també eren fets querellats, el tribunal s’agafa al mateix argument: “la participació i legitimació d’accés de la querellada a les entitats, i la concessió d’autorització d’accés als registres d’aquestes es va basar en la seva condició de parella del senyor Campos”. I encara més. El jutge Ballarín exculpa la infiltrada de la Comissaria General d’Informació dient que “inclús va ser fundadora del Sindicat d’Habitatge de Girona”. El redactat és ambigu i no s’aclareix si el tribunal considera que la infiltrada treballava o no a les ordres d’uns superiors jeràrquics, malgrat que es reconeix que la seva funció principal era “la captació d’informació d’interès per a l’ordre i la seguretat pública”.
El tribunal desestima el recurs d’apel·lació i ara només queda picar la porta del Tribunal Constitucional i, posteriorment, del Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg
Amb relació als paral·lelismes que es feien a la querella amb els casos d’espionatge de les escoltes del CESID i del programari Pegasus, el tribunal diu que seria equiparable si hi hagués “interceptació de les comunicacions” i no seria el cas. Sorprèn la contundència en aquest punt, quan uns paràgrafs més amunt, el mateix jutge dona per fet que Maria Perelló va accedir a correus electrònics, missatgeria instantània, documents personals, bases de dades i un llarg etcètera. Per tot plegat, en la part dispositiva, desestima el recurs d’apel·lació i porta el cas a un carreró on només es pot picar la porta del Tribunal Constitucional i posteriorment al Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg. En l’actualitat ja són quatre els procediments judicials contra policies infiltrats que s’han arxivat, sumant-se al de Maria Perelló els casos de Daniel Hernàndez i Marc Hernàndez a Barcelona i el de Ramon Martínez a València. El passat 4 de desembre es va presentar una nova querella contra Joan Llobet, l’agent infiltrat a les organitzacions de l’Esquerra Independentista i moviments socials de Lleida, encara a l’espera de l’admissió a tràmit.
