La repetició de les eleccions municipals sèrbies d’aquest 2 de juny s’ha celebrat com un segon intent de reeditar uns comicis tacats per evidències de frau fa mig any. Es tracta d’unes eleccions que es preveien crucials tant pels moviments socials com pels partits dissidents al govern autoritari d’Aleksandar Vučić.
Aquella primera nit electoral del 17 de desembre, joves de les províncies passives als resultats nacionals tenien l’esperança posada en les municipals de Belgrad. Les eleccions nacionals, celebrades simultàniament a les municipals, es donaven per perdudes, i la victòria a la capital podria significar un primer pas cap a un anhelat canvi polític després de set anys del govern del Partit Progressista Serbi (SNS) de Vučić. El SNS va esgarrapar la majoria a les nacionals, però a Belgrad, va obtenir just per sota del 40% del vot popular, enfront del 35% de la coalició antirègim Sèrbia Contra la Violència (SPN).
La indignació pels “vots robats” va evolucionar en protestes diàries, impulsades per una vaga de fam de polítics opositors que demanaven l’anul·lació i repetició dels comicis
Sense esperar que l’escrutini finalitzés, primer, desenes, però aviat centenars de persones, es van congregar davant les oficines de la comissió electoral (RIK) a Belgrad, al crit de “lladres!”. La indignació pels “vots robats” va evolucionar en protestes diàries, impulsades per una vaga de fam de polítics opositors que demanaven l’anul·lació i repetició dels comicis. Els manifestants buscaven denunciar irregularitats en el vot, com la coacció de votants, la intimidació a treballadors del sector públic i la manipulació del cens electoral. Especialment, van acusar el règim d’Aleksandar Vučić de mobilitzar 40.000 votants no residents en autobusos provinents de la República Srpska (a Bòsnia) per decantar decisivament el resultat de les eleccions a la capital.
Les protestes s’intensificaren a les vigílies de Nadal, especialment després que el Tribunal Suprem de Justícia rebutgés l’acusació de frau. En el sisè dia consecutiu de protestes, els manifestants van intentar accedir a l’Ajuntament de Belgrad i hi alçaren una barricada. La policia antiavalots va repel·lir els manifestants amb porres i gas lacrimogen, provocant diversos ferits —entre ells membres de l’oposició— i almenys 38 detencions.
En les subseqüents mobilitzacions l’organització juvenil Lluita i grups estudiantils van coordinar bloquejos davant de diversos ministeris estatals i una acampada en una de les principals artèries de la ciutat. Aquestes accions, denominades “bloquejos amb significat”, es proposaven interrompre el funcionament habitual de les institucions de la capital.
Clams contra el gir autoritari
Les mobilitzacions postelectorals precedeixen un llarg reguitzell de clams contra el gir autoritari, des de la mateixa arribada de Vučić al poder. De la història més recent, es remunten a finals del 2021, amb la resposta popular a polítiques extractivistes després que el govern atorgués a la multinacional Rio Tinto l’exploració i explotació del liti. Un material essencial per a la “transició verda”. Les protestes que es van estendre durant cinc mesos, van acabar per forçar la suspensió del projecte, i la fugida de Rio Tinto. Va ser el primer gran revés al creixent govern autocràtic i el model neoliberal de Vučić.
Dos tirotejos, que sacsejaren el país la primavera del 2023, van ser diagnosticats pels moviments socials com un símptoma de l’estat general en què es trobava el país
Dos tirotejos, que sacsejaren el país la primavera del 2023, van ser diagnosticats pels moviments socials com un símptoma de l’estat general del país, i van tornar les protestes al carrer. La coalició Sèrbia Contra la Violència (SPN) va néixer d’aquestes protestes i les van saber traduir en una unió política. La lluita contra la “violència de l’estat” es va convertir en un punt d’unió ampli i a vegades antinatural entre partits d’esquerra, minories nacionals i pròxims a idees europeistes.
Durant els anys 1990, Vučić —llavors, i fins al 2008, membre actiu de l’ultradretà partit Serbi Radical— va participar políticament en la guerra a Bòsnia. Posteriorment, fou ministre d’informació en l’era Milošević, famós per expulsar periodistes estrangers i reprimir el periodisme independent.
El retorn de Vučić a la primera línia política ha suposat una manca de pluralitat d’informació, un increment en els casos corrupció i una empenta a xarxes criminals, fet que es pot arribar a relacionar amb el tiroteig a la frontera nord de Kosovo del passat 2023.
En els darrers mesos, després de les eleccions del 2023, les tensions polítiques s’han intensificat. Tot i que la repetició d’eleccions d’aquest 2 de juny es deu a l’intent fallit de formar govern davant del bloqueig de l’oposició, les protestes han jugat un paper crucial. En l’àmbit polític, això s’ha reflectit en intents de reformes de la llei electoral i la seva internacionalització, que han comportat l’endarreriment dels comicis. Originalment, van ser convocats a finals d’abril.
Així i tot, durant aquest període, l’oposició s’ha fracturat entre crides al boicot, demanant un altre ajornament fins a la tardor per aprofundir en les reformes i evitar legitimar el procés electoral actual, i la divisió de l’oposició entre Triïem Belgrad (BB) i Cap al Canvi (KP).
Tot i que la repetició d’eleccions és degut a l’intent fallit per formar govern davant del bloqueig de l’oposició, les protestes han jugat un paper crucial
L’escrutini de vots durant la nit del 2 de juny apunta que l’electorat, insatisfet per les reformes, ha decidit secundar el boicot, amb un 46% de participació, davant el risc real de tornar a viure uns comicis il·legítims, on també s’han registrat indicis de frau generalitzat.
La nit del 2 de juny deixa una oposició dividia per l’estratègia, que, així i tot, ha sumat un 30% dels vots. L’SNS guanya la majoria absoluta; el règim surt reforçat. I, així, es conforma un escenari institucional tènue per les forces opositores.
Malgrat que amb una bona dosi de pessimisme, sembla que el poder i l’esperança del canvi resta als carrers. Les protestes dels últims anys, amb una participació sense precedents des de l’enderrocament de Milošević l’any 2000, han aconseguit solidificar certs guanys contra l’agenda del govern de Vučić.
