El desnonament de la Maricarmen va encendre unes protestes massives que han situat l’habitatge en l’agenda política i en l’actualitat informativa. Durant molts dies, els mitjans de comunicació van relatar els casos de desnonaments de llogateres com si es tractés d’una realitat que acabéssim de descobrir i que ens hagués esclatat a la cara. Si bé la pressió popular ha pogut posar el problema de l’accés a l’habitatge en el primer pla polític, aquest és un vell conegut dels partits polítics que avui l’instrumentalitzen per als càlculs electoralistes. Els successius governs han impulsat un marc legal i un context econòmic orientats a la mercantilització de l’habitatge, que han contribuït a situar els preus dels lloguers a nivells desorbitats.
Periodistes, experts immobiliaris i partits polítics expliquen l’encariment dels lloguers amb l’argument del mercat: l’oferta és escassa per a tanta demanda. La llei del mercat seria, aparentment, tècnica i neutral i no es pot lluitar contra ella, sinó que, al contrari, s’hauria de fomentar: si s’afavoreixen els interessos dels propietaris, amb més rebaixes fiscals, amb més favors legals i amb la construcció de nous pisos, augmentaria l’oferta de lloguer i baixarien els preus. La teoria de l’oferta i la demanda en general té molt poc valor explicatiu i impedeix avaluar críticament el procés de formació de preus i les relacions de poder que es generen en la producció i en la distribució. En el mercat del lloguer, l’argument de la manca d’oferta amaga el problema real: l’existència d’unes estructures de poder rendistes per a l’extracció de renda.
En el mercat del lloguer, l’argument de la manca d’oferta amaga el problema real: l’existència d’unes estructures de poder rendistes per a l’extracció de renda
Han coincidit diversos fenòmens, com el creixement de la població, la millora de l’ocupació, els canvis en les estructures familiars, la gentrificació, l’afluència de turistes i les inversions de particulars estrangers i fons d’inversió, que expliquen que hi hagi més llogaters que busquen pis a Catalunya. La pujada dels lloguers i els desnonaments, han estat la norma general a bona part del món. Que els catalans i catalanes hagin de pagar entre un 60% i un 70% del seu salari per al lloguer és fruit del rendisme. David Harvey va analitzar l’espai en el capitalisme i va afirmar que l’escassetat de terra no és natural sinó un factor artificial manipulat pels propietaris juntament amb les institucions públiques per tal d’incrementar la renda. El poder dels propietaris és el factor determinant.
Si bé no ens hem de fixar tan sols en l’escassetat de l’oferta, tampoc resulta gaire útil centrar-se en si els propietaris dels pisos de lloguer són d’una mena o d’una altra. Els fons voltor, que van comprar pisos a preus molt baixos, busquen sense miraments obtenir una rendibilitat molt alta en molt poc temps. Els grans tenidors pugen més els lloguers que els propietaris que únicament tenen un pis. Però cal buscar l’entrellat dels fenòmens, i diversos enfocaments teòrics ho han fet conceptualitzant la renda immobiliària des de perspectives diferents.
El rendisme està lligat al desenvolupament del capitalisme, com un dels elements coordinadors i connectors de la producció i circulació de beneficis
El mateix Harvey va explicar que els terratinents van ser assimilats pel capitalisme i es van transformar en una facció del capital. Anne Haila sosté que els propietaris tracten els habitatges com un actiu financer i que l’habitatge està lligat a la financerització de l’economia. Si anem al fons de la qüestió, ens adonem que els rendistes no són tan sols un obstacle parasitari. No són un fenomen autònom. El rendisme està lligat al desenvolupament del capitalisme, com un dels elements coordinadors i connectors de la producció i circulació de beneficis.
Cap dels partits polítics que redactin els pròxims decrets llei i que els hagin de votar en els parlaments no estarà pensant en aquestes qüestions. Estaran esforçant-se perquè els rendistes ens caiguin simpàtics, o bé perquè ens caiguin simpàtics els polítics que, malgrat haver estat al poder, no han fet gaire a favor de les llogateres. Alguns intensificaran la difamació contra les llogateres desnonades i les activistes. Però la gent indignada que està sortint als carrers no es conformarà amb pedaços: exigirà canvis profunds.
