Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

El Servei Jesuïta a Migrants denuncia l'internament de 42 possibles menors als CIE de Barcelona i València el 2019

L'informe 'Deu anys mirant cap a l'altra banda', que ha presentat avui la Fundació Migra Studium a Barcelona, recull 86 casos de possibles vulneracions de drets als CIE de Sapadors i la Zona Franca, entre persones internades sense la majoria d'edat verificada, persones amb problemes de salut física i mental sense atenció adequada o altres amb la sol·licitud de protecció internacional en curs. El document reclama que s'aprofiti la clausura excepcional dels centres a causa de l'epidèmia de COVID-19 per a decretar el tancament definitiu d'aquestes instal·lacions

Entrada del CIE de Barcelona, al polígon de la Zona Franca / Manu Gómez (Fotomovimiento)

Trenta-vuit persones amb edat no verificada i que afirmaven ser menors d’edat van ser detectades pels serveis de voluntariat del Servei Jesuïta a Migrants durant les seves visites al Centre d’Internament per a Estrangers (CIE) de la Zona Franca de Barcelona durant l’any passat. Es tractava de 21 homes de procedència algeriana i 17 d’origen marroquí, i almenys en sis dels casos se’ls va acabar reconeixent la minoria d’edat. A aquests casos cal sumar-hi els de quatre interns més en la mateixa situació, en aquest cas al CIE de Sapadors (València), en un dels quals es va verificar que tenia menys de divuit anys. Són dades recollides per la xarxa d’atenció a les persones migrants a l’Estat espanyol en el seu informe anual sobre la situació de les instal·lacions dissenyades per a l’expulsió de persones estrangeres en situació administrativa irregular, que avui s’ha presentat a Barcelona a través de la seva entitat referent a Catalunya: la Fundació Migra Studium.

El treball –titulat Deu anys mirant cap a una altra banda, atès que se’n compleixen deu edicions– es basa en les visites que el servei va fer a 793 persones internades als CIE de Barcelona, València, Madrid, Algesires i Tarifa, cinc dels set operatius a l’Estat. Les entitats que hi col·laboren denuncien, però, que no totes les sol·licituds que es reben per part de les persones recloses es resolen favorablement: en el cas del CIE de la Zona Franca, per exemple, només es van poder atendre 170 de les 216 persones que havien demanat l’assistència d’una entitat externa.

A part dels casos de possibles menors internats, fet que vulneraria la normativa, l’informe també destaca altres casos que demostren que “fan aigües tots els filtres a l’hora de garantir la protecció de les persones més vulnerables”, com es constata en la detecció entre els murs dels centres, per part de les voluntàries, de “persones amb malalties físiques i mentals, víctimes de tràfic, persones amb menors a càrrec seu i possibles beneficiaris de protecció internacional”.

A Barcelona, els equips de Migra Studium van detectar, durant el 2019, 63 situacions de vulneracions de drets, mentre que a València se’n recullen 23

En el cas de Barcelona, els equips de Migra Studium van detectar, durant el 2019, 63 situacions de vulneracions de drets (incloent-hi els de majoria d’edat no verificada). Entre aquests, l’informe del SJM recull el de cinc persones amb problemes de salut física o mental que no estaven rebent atenció mèdica suficient, tres que denunciaven haver estat objecte d’agressions per part dels agents del Cos Nacional de Policia que custodien el centre (van ser derivats a l’associació d’advocades Irídia), dos que havien intentat suïcidar-se i dos que s’havien declarat en vaga de fam. A part, també es van detectar vuit interns amb la petició de l’estatut de protecció internacional en tràmit i, segons l’entitat, amb condicions clares per ser admeses. D’aquestes, tres ja han estat reconegudes.

Presentació de l’informe ‘Deu anys mirant cap a una altra banda’ aquest matí a Barcelona |Arxiu

 

Pel que respecta al CIE de Sapadors, on el SJM de València va poder visitar 164 interns, el treball assenyala 23 episodis de vulnerabilitat, entre els quals vuit casos d’interns amb problemes de salut mental que no estaven rebent el suport suficient, quatre amb altres problemes físics, quatre amb sol·licituds de protecció internacional en curs i tres interns que declaraven la seva condició LGBTI. Algun dels casos atesos en el centre valencià evidencien el laberíntic funcionament dels sistemes d’expulsió de persones migrants a Europa. “Un dels sol·licitants, algerià, tenia el seu expedient a Alemanya i portava més d’un any sense renovar la seva documentació. Un altre, ucraïnès, tenia el seu expedient en els Països Baixos i pesava contra ell una ordre d’expulsió de Noruega i prohibició d’entrada”. També se subratlla la situació d’un home de procedència algeriana amb una cama amputada i la mobilitat en un braç reduïda, que no havia rebut assistència mèdica suficient ni se li havien prestat serveis d’interpretació.

 

L’oportunitat d’una situació excepcional

Al llarg del 2019, segons les dades recollides pel SJM, 6.473 persones van ser internades en CIE a l’Estat espanyol, de les quals, en van ser repatriades forçosament 3.871 (el 59,80% del total de les internades), 2.513 van ser posades en llibertat i 89 van sortir-ne per altres circumstàncies (trasllat o mort). La xifra de persones expulsades o retornades des dels CIE va disminuir en nombre absolut respecte de les 4.582 que es van detectar el precedent 2018. De totes les internes, 2.164 persones (33,43%) van sol·licitar protecció internacional estant al CIE i un 10% dels casos fou estimada favorablement. Les xifres, segons Migra Studium i la resta d’entitats del servei, evidencia que els centres no compleixen la finalitat per la qual van ser dissenyats fa tres dècades: servir d’estadi previ abans d’acomplir una expulsió en tràmit, i que, en canvi, l’internament ha esdevingut “una profunda injustícia d’una mesura que s’aplica amb un fort component aleatori”.

El SJM assenyala que la COVID-19 ha demostrat que a l’estat  “s’ha pogut viure amb els CIE buits” i que l’ordenament jurídic “preveu mesures alternatives per assegurar l’execució de les ordres d’expulsió”

El que és segur és que les xifres de l’informe de l’any vinent seran diametralment diferents de la dinàmica recollida durant els darrers anys, ja que, des de la primera setmana de març, a causa de la infecció de la COVID-19, tots els CIE de l’Estat espanyol estan buits i clausurats. Un episodi inesperat que ha fet que les entitats que conformen el SJM reclamin, com fa cada any però amb més urgència, la clausura dels centres d’internament de persones, ja que “l’experiència ha demostrat que Espanya ha pogut viure amb els CIE buits”. L’informe, expressa, però, inquietud pel fet que el Ministeri de l’Interior espanyol hagi obert la porta a una nova entrada en funcionament a mesura que la reobertura de fronteres internacionals torni a fer efectiva la possibilitat d’executar ordres d’expulsió i de devolució. “Ara per ara, l’ordenament jurídic preveu mesures cautelars alternatives per assegurar l’execució de les ordres d’expulsió. Amb la llei a la mà, l’internament hauria de ser residual, una mesura aplicable només com a últim recurs”, conclou l’informe.