Talls de carreteres, marxes lentes o piquets informatius són algunes de les accions que estan duent a terme les plantilles en vaga del transport sanitari, en un cicle de mobilitzacions que ha desbordat als sindicats majoritaris. “És la gent sense sigles i no sindicada la que està indignada i surt a mobilitzar-se al carrer”, manifesta David Calvo, membre de la Coordinadora de Transport Sanitari de la CGT de Catalunya. Entre les activitats que han emprès les vaguistes també es compten concentracions i manifestacions, com la que convoquen setmanalment davant del CatSalut a Barcelona o la que està prevista a Manresa el pròxim dijous 29 d’octubre. La vaga ha pres, doncs, una direcció imprevista, adoptant en moltes ocasions un to combatiu i aprofundint cada cop més en les reivindicacions.
La vaga va ser convocada conjuntament per CC OO, UGT, SINDI.CAT i USOC, els sindicats majoritaris del sector. Poc després la SITAC, un sindicat autogestionat que compta amb tres seccions sindicals dintre l’àmbit del transport sanitari, va plantejar la seva pròpia convocatòria de vaga per tal de poder estar a la taula de negociació. La resposta dels altres sindicats va ser, segons assegura la SITAC, que jurídicament no era possible. És per això que aquest sindicat ha decidit tirar endavant una vaga paral·lela, de manera que actualment existeixen dos comitès de vaga diferenciats. Tanmateix, la postura de la SITAC és conciliadora: “s’hauria d’unificar la vaga”, considera Lluís Farré, treballador del transport sanitari afiliat a aquest sindicat, “hauríem de poder estar en les taules de negociació. Nosaltres apostem, fins i tot, per un únic comitè de vaga, ja que estem lluitant pel mateix”. També creuen que aquesta lluita és una oportunitat perquè els sindicats minoritaris uneixin esforços per tal de tenir més força i sentir-se amb més suport.
Altres sindicats, però, mostren una postura més dura sobre els sindicats majoritaris. És el cas de la Coordinadora de Transport Sanitari de la CGT, que denuncia que aquests “han firmat, any rere any, pactes i convenis a la baixa que han minvat els nostres drets”. L’últim d’aquests acords de què parla Calvo va tenir lloc el 9 de setembre del 2019, quan CCOO, UGT, SINDI.CAT i USOC van pactar amb ACEA un augment salarial “a compte de conveni”, supeditat a una estimació dels diners que les empreses havien de cobrar de CatSalut. En el mateix document s’inclou una clàusula que diu que aquests pagaments es veuran reduïts proporcionalment i automàticament en cas que alguns dels paràmetres que han servit per al càlcul no arribessin a complir-se, o fossin objecte de reducció. És la signatura d’aquest acord la que ha permès les retallades salarials que es volen aplicar. El mateix acord també impedia negociar mesures de millora econòmica en el termini d’un any. La CNT ha manifestat la seva voluntat de convocar també a la vaga indefinida, però manifesta que “la cosa està molt difícil veient la poca voluntat dels altres sindicats presents en el sector, per exemple en el fet que s’ha impedit a SITAC participar de la taula de negociació”. De moment, han acordat sumar-se a l’acció de la SITAC i resten a l’espera de la decisió d’altres sindicats com STSG o FS-TES.
CCOO, UGT, USOC i SINDI.CAT han manifestat en nota de premsa que, juntament amb la no acceptació d’aquesta retallada “a compte de conveni”, l’objectiu de la vaga és que es faci un pla real d’equiparació de les condicions laborals de totes les treballadores de transport sanitari a Catalunya amb les que estableix el conveni col·lectiu de l’empresa pública SEM. A diferència d’aquesta, les empreses privades de transport sanitari es regeixen pel conveni general de transportistes. La SITAC matisa sobre aquesta demanda que el seu objectiu és que es faci una gestió completament pública del sector, ja que entenen que un servei essencial com el seu ha de ser públic. Critiquen, també, el lucre a costa de la salut de la població. “Evidentment, això passa per passos”, reconeixen tanmateix, “i si el primer és que se’ns faci aquesta equiparació amb el SEM, ens sembla bé”.
La SITAC matisa que el seu objectiu és que es faci una gestió completament pública del sector, ja que entenen que un servei essencial com el seu ha de ser públic
Els sindicats també qüestionen la gestió que s’està fent del Sistema d’Emergències Mèdiques. Es tracta de l’empresa pública de la Generalitat de Catalunya que s’ocupa del servei de transport sanitari de Catalunya. Gran part dels seus serveis estan subcontractats, mitjançant concursos on han licitat empreses –algunes multinacionals o controlades per grups inversors–, que, denuncien des de SITAC, “només volen el seu benefici”. La CGT denuncia que les ofertes de licitació són cada vegada més temeràries i sempre a la baixa. A tot això s’hi afegeix una demanda que han interposat prop de vuitanta treballadors d’una d’aquestes empreses de transport sanitari, Ambulancias Domingo, per cessió il·legal de treballadors. Entenen que a ells qui els està contractant realment és el SEM, ja que sempre han de seguir les seves pautes. Ambulancias Domingo, per tant, “només juga un paper d’intermediari i paga la nòmina a final de mes”.
Per a la CGT, el que ha portat als treballadors al punt on són ara és “la indignació de veure com es rebaixa dia a dia la qualitat del servei que oferim als malalts (que per l’empresa només són usuaris), així com el fet d’estar farts d’aguantar”. I desgranen una llarga sèrie de denúncies: retallades, vehicles vells i carregats de quilòmetres, formar-se pagant títols de la seva butxaca, abús dels contractes de pràctiques, el fet que la formació estigui fora de les hores del conveni i hagin de posar ells el seu material i temps, la impossibilitat de conciliar vida laboral i familiar, que es considerin les hores extraordinàries com a hores de presència… Tot això són coses que, segons denuncia el sindicat, “s’han legalitzat a través del conveni i amb la firma dels sindicats majoritaris del sector”.
Lluís Farré hi afegeix una reivindicació: que se’ls respecti i se’ls entengui. “Volem que se’ns reconegui com a personal sanitari que som”, apunta, “perquè la nostra feina és sanitària: no agafem un paquet i el portem d’un lloc a l’altre. Les persones que atenem necessiten una assistència, necessiten que estiguis per ells”. Tot i que la vaga està tenint un seguiment irregular, la implicació dels treballadors és alta. Així ho relata Farré, qui denuncia “com que estic al comitè de vaga, la meva empresa [Ambulancias Domingo] ha decidit que estic de vaga indefinida”. No cobreix, com altres dels seus companys, cap servei mínim, ni se li ha donat l’opció de decidir quins dies fer vaga. És per això que denuncia que l’empresa està vulnerant el seu dret. Davant aquestes circumstàncies, ha optat per dedicar-se a l’activisme sindical a temps complet. Acudeix a les mobilitzacions, als piquets, a parlar amb els treballadors… I la seva conclusió és que la gent està, en les seves paraules, molt cremada. “En altres vagues potser la gent no s’implicava tant”, detalla, “però ara sí que realment veus gent que dedica els seus dies de festa a anar a concentracions, si hi ha un piquet a l’hospital, va allà a muntar-lo… La gent està molt cansada per la situació que estem vivint des de fa anys”.
Els serveis mínims establerts són alts, però a diferència d’altres vagues en què els del transport urgent eren del 100%, en aquesta vaga s’ha aconseguit un 85% tant del servei urgent com no urgent. La CGT denuncia, però, que les empreses segueixen imposant aquest 100% de serveis mínims en el transport urgent. Per la seva banda, la SITAC ha declarat que els treballadors estan cobrint correctament amb els serveis mínims i que els usuaris “no han de patir”, però manifesta que les empreses intenten obligar els treballadors a fer tasques que no entren dintre els serveis mínims contra la seva voluntat, servint-se de pressions i amenaces. És per això que els treballadors s’organitzen en piquets amb l’objectiu d’impedir que les empreses coaccionin els seus companys.
Els serveis mínims establerts són alts, però a diferència d’altres vagues en què els del transport urgent eren del 100%, en aquesta vaga s’ha aconseguit un 85% tant del servei urgent com no urgent
Preguntat sobre quin horitzó té la vaga, Lluís Farré assegura que no es desconvocarà fins que s’aconsegueixi alguna cosa. Reconeix que és difícil, ja que considera que la patronal està “tancada en banda” i que la resposta per part de CatSalut i del SEM és “d’indiferència”, malgrat que se’ls ha demanat que intentin intervenir en el conflicte. Fins al moment, la petició ha obtingut una resposta negativa.
“La situació és incerta i dura”, explica, “però estic tranquil perquè confio en el Col·lectiu Ronda, que ens assessora legalment”. I així ho va gestionant, animat per tota la gent que li dóna suport i que fins i tot ha muntat una caixa de resistència per ell. La seva esperança és que tot plegat “serveixi per a alguna cosa i aconseguim els nostres objectius. Així, el sacrifici haurà valgut la pena. Però si no serveix”, reflexiona, “també haurà estat un aprenentatge”.
