El País Valencià compta amb quatre reserves marines d’interés pesquer: les illes Columbretes, l’illa de Tabarca, la serra d’Irta i el cap de Sant Antoni. Són regions del mar protegides on la pesca està limitada o prohibida per a conservar la biodiversitat i contribuir a la recuperació dels ecosistemes marins. Les dues primeres depenen del Ministeri espanyol d’Agricultura i Pesca i són gestionades a través de l’empresa pública estatal Tragsa, mentre que les altres dues són gestionades per la Generalitat. És en el cas de les reserves mantingudes per Tragsa on s’han executat retallades de personal en els últims anys que posen en perill la conservació i, en el cas concret de Tabarca, se suma, a més, l’elavada pressió turística. “Les retallades afecten el personal que s’encarrega de vetllar per la conservació d’aquests espais naturals amb gran valor ecològic per als ecosistemes”, afirmen des de la Confederació General del Treball (CGT).
David Molina treballa com a patró de l’embarcació del servei d’operativitat de les Columbretes, i és delegat sindical de la CGT. “La nostra tasca consisteix a dur les embarcacions per a vigilar la zona, fer tasques de manteniment, donar suport a les investigacions que s’hi desenvolupen…”, explica. Fins fa un any la plantilla estava composta per sis persones, quatre amb contracte indefinit i dues que treballaven sis mesos a l’any com a suport o per a fer substitucions. Però a l’agost de l’any passat, Tragsa, a petició del Ministeri, va retallar el personal i va deixar una plantilla de dos treballadors. Tot i que va ser una ordre del Ministeri, Molina no resta responsabilitat a l’empresa, ja que “no va fer res per a evitar-ho”, critica. “Tragsa sempre mira molt més pel seu client [el Ministeri] que pels seus treballadors”, rebla.
La falta de personal s’ha traduït en temporades d’entre quinze i trenta dies en què no hi ha cap treballador
La falta de personal s’ha traduït en temporades d’entre quinze i trenta dies en què no hi ha cap treballador, i quan hi estan veuen limitades les seues capacitats, ja que només hi ha un mariner disponible en lloc de dos. “Ara, si no és una cosa urgent no tire la barca a l’aigua, mentre que abans eixíem sempre”, exemplifica Molina. I reconeix: “Tenim menys presència en la zona, i això fa més difícil controlar que la gent no hi pesque”.
Les retallades també han suposat un perjudici per a les investigacions científiques que sovint s’hi realitzen, ja que els mariners els donaven suport logístic. “Abans els traslladàvem en barca on fera falta, ara de vegades els toca fer recorreguts bussejant”, denuncia Molina, qui també assegura que algunes de les campanyes d’investigació s’han hagut de reduir o fins i tot cancel·lar. Per acabar, segons explica la CGT a través d’un comunicat, “la falta de personal pot afectar també la seguretat de les persones que s’apropen a la reserva per a conéixer-la o practicar-hi alguna activitat”.
“Perquè el servei puga funcionar a ple rendiment hauríem de tornar a ser una plantilla de 6 persones”, demana David Molina, treballador a les Columbretes
Després de les constants denúncies per part del personal i de la CGT, el passat mes d’abril Tragsa va acceptar reincorporar a la plantilla un dels dos treballadors indefinits que havien retallat. En canvi, a l’altre, que feia vint anys que hi treballava, li van oferir una plaça en Tarragona o en Orpesa de quatre mesos a l’any. “A efectes és un acomiadament, perquè tenint una filla menuda no pot anar-se’n lluny, ni acceptar un treball de poques hores”, lamenta Molina. I es pregunta: “de veritat, sent tan gran com és Tragsa no pot trobar-li alguna feina digna prop de Castelló?”. Així mateix, considera que aquest augment de la plantilla no és suficient: “perquè el servei puga funcionar a ple rendiment hauríem de tornar a ser una plantilla de sis persones”.
D’altra banda, el Servei de Prevenció de Riscos Laborals va cridar l’atenció a Tragsa per la falta de seguretat que suposen les embarcacions amb una sola persona. La solució que ha donat l’empresa, segons assegura Molina, és obligar els treballadors de la brigada a fer un curs bàsic de marineria per a poder acompanyar els mariners. “No són professionals, necessitem gent capacitada per a fer les tasques marines, no un acompanyant”, denuncia.
La plantilla, organitzada en la CGT, s’ha mobilitzat per a denunciar la situació. Durant l’hivern es van concentrar davant la seu del PSOE a Castelló i la Subdelegació del Govern, sota el lema “Protegim Columbretes”. Amb tot, la resposta que han obtingut per part del Ministeri és, segons assegura Molina, que ja no és necessari tant de personal “perquè ara s’utilitzen tecnologies per a controlar les embarcacions”, com ara càmeres intel·ligents, drons de vigilància, localitzadors GPS de la flota pesquera… Però Molina denuncia que eixes tecnologies no estan implementades: “no hi ha càmeres ni drons, tampoc tenen capacitat tecnològica per a controlar la localització de tota la flota pesquera de Castelló, i a més els vaixells de menys de 12 metres no duen localitzador”.
A banda de la falta de personal, des de la CGT insisteixen també en una reivindicació històrica: un nou conveni propi
A banda de la falta de personal, des de la CGT insisteixen també en una reivindicació històrica: un nou conveni propi. Malgrat que les reserves marines depenen del Ministeri, com que les plantilles estan subcontractades a través de Tragsa no tenen condició de funcionaris, i com que tampoc tenen conveni es regeixen per l’Estatut dels Treballadors.
El 2018 es va convocar una vaga amb la qual van aconseguir que l’empresa acceptara negociar un conveni. Però, segons denuncia Molina, “sempre ens estan donant llargues; quan concertem reunions sempre les ajornen amb alguna excusa… I fa huit anys que estem així”. També denuncia que fa anys que les tasques de manteniment s’han abandonat i, per consegüent, s’han acumulat molts desperfectes en les infraestructures. “Tenim goteres des de fa 10 anys, la grua es va espatllar, s’ha de fer una depuradora per a les aigües…”. Després d’anys reivindicant-ho han aconseguit que la Conselleria de Medi Ambient aprove 500.000 euros per a fer reparacions. Tot i ser una bona notícia, Molina critica que la conselleria “es penge la medalla”. “A mi em faria vergonya haver de posar tants diners de cop per dur tants anys sense reparar res”, conclou.
Retallades a l’illa de Tabarca
A huit quilòmetres del port de Santa Pola es troba l’illa Tabarca, en la qual treballen vigilants que, entre altres tasques, controlen les turistes que hi arriben. Aquesta reserva marina, gestionada per Tragsa i declarada com a tal fa just quaranta anys, ha patit també retallades de personal.
Segons explica Luis Falcó, d’Ecologistes en Acció, “fa deu anys es va reduir el nombre de vigilants de tres a u”, i no han tornat a recuperar-ne cap
Segons explica Luis Falcó, d’Ecologistes en Acció, “fa deu anys es va reduir el nombre de vigilants de tres a u”, i no han tornat a recuperar-ne cap. La tissorada de pressupost ha estat progressiva al llarg dels anys, la qual cosa ha obert la porta a la pesca furtiva o el fondeig de vaixells. Això contrasta amb el fet que el turisme a l’illa no deixa d’augmentar, fins al fet que en la temporada d’estiu hi arriben vora 500 vaixells amb 10.000 turistes al dia, segons dades d’Ecologistes en Acció.
Aquest estiu s’ha reforçat la vigilància amb un grup de 10 policies locals, de manera que sempre n’hi haja almenys dos les 24 hores del dia. Amb tot, a parer de Falcó, és “molt insuficient per a la quantitat exagerada de turistes que hi arriben”. I insisteix: “Cal tindre en compte que un turista contamina cinc o sis vegades més que un habitant de l’illa”.
Per a respondre a la demanda turística, en els últims anys s’han instal·lat infraestructures invasives amb el patrimoni natural de l’illa
Per a respondre a la demanda turística, en els últims anys s’han instal·lat infraestructures invasives amb el patrimoni natural i arquitectònic de l’illa, com ara canalitzacions, una depuradora o serveis de recollida de brossa. “En lloc de plantejar-se limitar la ràtio de visitants per a protegir l’illa, fan el que faça falta per a continuar rebent més i més turisme”, denuncia Falcó. “És un exemple molt clar –continua– de com la pressió turística pot posar en perill el patrimoni natural i arquitectònic”.
A més a més, des del col·lectiu ecologista i l’ajuntament fa huit anys que demanen a la Conselleria de Medi Ambient un pla especial de protecció per a evitar que totes les noves infraestructures posen en perill els valors patrimonials. Però “sempre s’ajorna, i mai l’han arribat a aprovar”, lamenta Falcó.
