Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

El veïnat d'Alboraia i Almàssera lluita per frenar la reforma d'una carretera que destruirà 3.400 metres quadrats d'horta

El veïnat del barri de Les Tendes s’oposa fermament a la reforma de la carretera CV-311, coneguda com a Camí de les Vinyes, la qual suposaria la destrucció de 3.400 metres quadrats d’horta productiva. Veïnes i col·lectius ja han presentat les al·legacions per aconseguir frenar el projecte, que, segons denuncien des del col·lectiu Per l’Horta, incompliria la Llei d’Horta i el Pla d’Acció Territorial de l’Horta

 

Pau Beltrán | @La_Directa
Fotos de Pau Beltrán

La Diputació de València pretén dur a terme un projecte de reforma de dues interseccions a l’entrada i eixida del barri de Les Tendes, en la carretera CV-311 entre Alboraia i Almàssera, “una carretera rural històricament coneguda com a Camí de les Vinyes”, explica Vicent Tamarit, veí del barri. El pla preveu la substitució de les interseccions regulades per semàfors per dues redones, així com la construcció d’un nou tram de carril bici, projectes que suposarien la destrucció de 3.400 metres quadrats d’horta. El projecte és una revisió d’un altre, presentat el 2014 pel govern del PP, i que va ser unànimement rebutjat per tots els partits del ple d’Alboraia i la majoria del ple d’Almàssera. La Diputació va obrir un període d’al·legacions amb la durada mínima de 20 dies hàbils, de manera que associacions de veïnes i col·lectius s’han organitzat per a presentar al·legacions i demanar la paralització del projecte i l’obertura d’un procés de participació ciutadana.

L’objectiu del projecte és reduir les retencions ocasionals causades pels semàfors i augmentar la fluïdesa del tràfic, però les veïnes del barri consideren que això podria suposar un perill per a les vianants. És el cas de Tamarit, qui considera que llevar els semàfors i fomentar la circulació de camions “seria realment perillós, ja que eixa carretera la creuen moltes veïnes al llarg del dia”, o el d’Imma, una altra veïna del barri, qui es pregunta si “són més importants els cotxes i les carreteres o les persones”.

Des del col·lectiu Per l’Horta, un col·lectiu social hereu de la primera Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per la protecció de l’Horta de València, denuncien que el projecte ignora el Pla d’Acció Territorial de l’Horta (PATH), aprovat el passat novembre, que identifica els entorns en plena activitat agrícola, com és aquest, com a Horta de Protecció Especial. D’altra banda, l’execució del projecte facilitaria el pas de vehicles pesants, la qual cosa ha sigut també criticada pel col·lectiu, ja que “actualment el tràfic pesat representa poc més del 3% del trànsit a aquesta via”, per la qual cosa ho consideren innecessari. Així mateix, el projecte entraria en contradicció amb la Llei d’Horta, aprovada en febrer de l’any passat, que a l’article 23.3, afirma que “els camins que discorren dins de les àrees d’horta protegida seran d’ús agrari preferent […] i es prendran mesures per evitar-ne l’ús com a vies interurbanes de transport privat”. Des del col·lectiu Per l’Horta consideren “intolerable que després de l’aprovació d’aquestes lleis la Diputació es continue plantejant omplir l’Horta de redones”.

El projecte entraria en contradicció amb la Llei d’Horta, aprovada en febrer de l’any passat, que a l’article 23.3, afirma que “els camins que discorren dins de les àrees d’horta protegida seran d’ús agrari preferent […] i es prendran mesures per evitar-ne l’ús com a vies interurbanes de transport privat”

D’altra banda, la major part del veïnat també s’oposa al projecte, no només per l’horta, sinó també per la incomoditat que suposaria a les vianants transitar pel barri. A algunes veïnes els afecta directament, com és el cas d’Imma, qui viu enfront d’una de les interseccions i a qui li seria expropiat part del seu terreny. “Jo necessite creuar el semàfor per a arribar a casa, si fan la redona a veure com ho faig per a entrar i eixir”, denuncia. Així mateix, Tamarit denuncia la falta de sensibilitat amb el veïnat per part de la Diputació. “L’horta és un espai viu on vivim i treballem. Els enginyers de la Diputació no han vingut a veure qui hi viu, com viu i com els afecta el que volen fer. Només estan amb el llapis i el cartabó damunt de taula mirant per on tiren les ratlles”, critica. D’altra banda, algunes veïnes consideren que l’arrel del problema és la disposició dels polígons industrials, situats de manera que s’intensifica el trànsit de camions a través de l’horta, la qual cosa acaba suposant la construcció o reforma de carreteres que ocupen el territori rural. “Aquest projecte no s’ha fet pensant en les habitants, sinó en els cotxes”, conclou Andrés, un altre veí del barri.

Per la seua part, l’Ajuntament d’Alboraia ha presentat al·legacions al projecte, en les quals planteja una alternativa que consistiria en la construcció d’una carretera nova des de la redona del Barri Roca que rodejaria el nucli del barri. El col·lectiu Per l’Horta s’oposa igualment a aquesta opció, ja que “la carretera travessaria una de les millors zones d’horta d’Alboraia, devorant molt més territori”.

 

Un carril bici aïllat i perillós

Malgrat que col·lectius i veïnat consideren necessària la millora de la mobilitat de vianants per l’horta, s’oposen a la construcció del tram de carril bici, ja que ocuparia més de 1.300 metres quadrats d’horta productiva. “La idea de fer carrils bici és bona, però s’han d’entendre les circumstàncies de cada lloc, i si finalment es fa, millor que els agafen de la carretera i no de l’horta. No volem més asfalt”, proposa Andrés. Des del col·lectiu Per l’Horta, consideren que “no té cap sentit fer carrils bici aïlladament i fragmentant l’horta, cal aprofitar camins tradicionals, donant preferència a vehicles no motoritzats i agrícoles”. A més a més, el perill per a les ciclistes podria augmentar, tenint en compte que el projecte afavoriria el tràfic més ràpid i de vehicles més grans.

D’altra banda, el col·lectiu denuncia que el tram de carril bici que es pretén construir estaria totalment aïllat, i l’única manera d’accedir a ell seria a través de la mateixa carretera, “fent el trànsit ciclista encara més perillós que en el present”. A més a més, el carril no arribaria a comunicar amb el barri adjacent de Port Saplaya, ja que el pont que travessa l’autovia V-21 és només per a cotxes, i el projecte no preveu la construcció d’una passarel·la que travesse l’autovia. Per a Tamarit, “la prioritat hauria de ser la construcció de la passarel·la, i després ja es plantejaria el carril bici, si no és fer un carril que no va a cap lloc”.

 

Al·legacions per aturar el projecte

Tant el col·lectiu Per l’Horta com l’Associació Cívica i Cultural de Port Saplaya i una associació de veïnes del barri de Les Tendes han presentat al·legacions per a paralitzar el projecte. Critiquen que la Diputació haja dut a terme aquest procés sense obrir abans un període de participació ciutadana per consultar les opinions del veïnat i llauradores sobre el projecte. “És un menyspreu absolut cap al veïnat d’un barri que a més és històric”, conclou Tamarit. Per la seua part, el col·lectiu Per l’Horta considera que en tot cas els canvis que s’han de fer en aquesta carretera han d’anar en la direcció de pacificar el trànsit, i no d’intensificar-lo. “Ens oposem a la construcció de les redones, perquè les veiem innecessàries, i en el seu lloc proposem introduir mesures de pacificació del trànsit, mantenir els semàfors, o fins i tot posar-ne més, i limitar la velocitat dels cotxes a 20 o 30 km/h”, explica Marc Ferri, membre del col·lectiu.

El col·lectiu denuncia que el tram de carril bici que es pretén construir estaria totalment aïllat, i l’única manera d’accedir a ell seria a través de la mateixa carretera, “fent el trànsit ciclista encara més perillós que en el present”

Després que els col·lectius presentaren les al·legacions, la Diputació es va reunir amb aquests per recollir les seues propostes, però encara que s’han mostrat oberts a estudiar-les, segueixen mantenint la intenció de construir les redones. “Malgrat això, estem pressionant perquè, en cas que es facen, siguen més petites i ocupen menys territori”, afirma Ferri. Així mateix, Andrés considera que “encara que es facen les redones s’han de mantenir els semàfors”, per tal que les vianants puguen creuar sense perill. Des de la Diputació, asseguren que la seua intenció no és intensificar el trànsit ni facilitar la circulació de vehicles pesants, sinó reduir les retencions, per la qual cosa s’han compromés a revisar el pla i estudiar mesures de pacificació, però els col·lectius consideren que amb la construcció de les redones inevitablement es generarà un augment en la intensitat del tràfic. A més a més, el veïnat dubta que l’objectiu real del projecte siga reduir les retencions. “Aquestes retencions es produeixen a hores puntes, si realment són preocupants, podrien posar policies municipals a regular el tràfic a eixes hores, però no ho fan”, explica Tamarit.

 

Un problema generalitzat

Pel que fa a la destrucció de l’horta, el cas de la carretera de Les Tendes no és un cas aïllat, són molts els projectes que amenacen l’horta valenciana, com ara l’ampliació de la V-21, el PAI de Benimaclet o la ZAL. Totes les reivindicacions que tracten d’aturar aquests projectes estan recollides en la recentment iniciada campanya “València no està en venda”, a la qual pertanyen diversos col·lectius de la ciutat com ara Per l’Horta, els quals consideren que el problema de fons és el model d’urbanització que s’està aplicant a la ciutat. “Els diners que s’inverteixen a millorar carreteres i facilitar el trànsit de cotxes es podrien invertir, per exemple, en transport públic”, proposa Ferri.

Aquests col·lectius també critiquen la “hipocresia” amb què el govern tracta el problema de la contaminació. “Estem en una situació crítica pel canvi climàtic i pareix que tot el món és conscient i tenen la teoria molt clara, però a l’hora de la pràctica segueixen ampliant carreteres i destruint horta. És molt contradictori.”, conclou.