Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Altsasu o com desmuntar el relat de l’odi

A principis de març l’Audiència Nacional espanyola va desestimar el primer recurs interposat per les defenses del cas d’Altsasu i va ratificar les penes de fins a tretze anys de presó per a les joves encausades. Lluny de resignar-se, el moviment solidari va respondre amb una mobilització massiva, ahir diumenge 24 de març, que continuarà projectant la causa més enllà dels tribunals.

Manifestació a Altsasu el 24 de març 2019 / Gessamí Forner (el Salto)

Altsasu no defalleix i va tornar a exigir amb força la llibertat de les vuit joves del poble condemnades per l’Audiència Nacional espanyola. I ho va fer de manera massiva, amb una mobilització històrica que va arribar a concentrar unes 60.000 persones pels carrers de la població navarresa, o el que és el mateix, el seu cens multiplicat per vuit.

La manifestació era la resposta a la Sala d’Apel·lacions de l’Audiència Nacional, que el passat 7 de març va ratificar la sentència relativa als incidents que van tenir lloc en un bar de la població entre les joves i dues agents de la Guàrdia Civil fora de servei. Per a aquells fets de l’octubre de 2016, la decisió del tribunal confirma les condemnes d’entre dos i tretze anys a totes les encausades per atemptat contra l’autoritat, lesions i desordres públics, mentre que per a una d’elles redueix la pena de nou a sis anys (li imputen dos delictes de lesions en comptes de tres).

Tot i que l’Audiència Nacional ha acabat desestimant l’acusació de “terrorisme”, ha utilitzat un agreujant de discriminació ideològica que ha estat molt criticat per les defenses, els familiars de les encausades i la plataforma de suport Altsasukoak Aske. “És preocupant l’ús que es fa de l’agreujant d’odi, és una norma que s’hauria de fer servir per protegir col·lectius vulnerables, i creiem que la Guàrdia Civil no ho és”, reflexiona Edurne Goikoetxea, mare d’Ainara Urkijo.

Altsasu va tornar a exigir amb força la llibertat de les vuit joves del poble condemnades per l’Audiència Nacional espanyola. I ho va fer de manera massiva que va concentrar unes 60.000 persones, el seu cens multiplicat per vuit

A efectes pràctics, les familiars de les encausades apunten que aquesta interpretació apuntala la presó preventiva i no té altra funció que allargar les penes. “Crec que la gent ha percebut la injustícia que estem patint i empatitza totalment amb nosaltres. Demà li pot tocar a qualsevol, el precedent que està fixant aquest cas pot ser perillós per a milers de persones”, hi afegeix Goikoetxea per contextualitzar la situació.

Un cop desestimat aquest recurs, “el recorregut jurídic del cas passaria per reclamar al Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional, que podria suposar dos anys de feina”, explica Aritz Leoz, portaveu de la plataforma de suport Altsasukoak Aske. Aquests recursos són l’avantsala del Tribunal Europeu de Drets Humans, amb seu a Estrasburg, un procés que globalment es podria allargar durant vuit o nou anys. El problema és que, en casos d’aquesta naturalesa, el tribunal especial pot dictaminar que s’han vulnerat drets de les acusades quan aquestes ja han complert pràcticament tota la condemna. El grup de familiars ha denunciat al llarg d’aquests últims mesos algunes irregularitats que envolten el cas, com ara la no acceptació d’un vídeo que qüestiona el relat de la fiscalia i el fet que, dels set jutges que han participat en aquest cas, quatre han estat condecorats per la Guàrdia Civil.

Per donar una nova embranzida a la campanya pública, la setmana passada una representació de familiars va viatjar a Brussel·les per aprofundir la divulgació internacional del cas i buscar suports entre partits i entitats de drets humans. Leoz, explica que, més enllà del calendari i els ritmes que marquin els tribunals, “és important la nostra veu s’escolti a Europa, ja que entenem és una qüestió radical de defensa de drets i llibertats”.

300 voluntàries van autogestionar tota mena d’aspectes relatius a la mobilització: recorregut, punts d’informació, trànsit, acompanyament de persones amb mobilitat reduïda o interpretació amb llenguatge de signes

En dies com ahir, la tasca de difusió i extensió que la plataforma ha anat fent es visibilitza amb enormes mostres de suport públic. No és el primer cop, recentment s’han produït altres mobilitzacions massives a Pamplona, l’abril i el juny de 2018. Aquesta última, amb l’assistència de 80.000 persones, la més gran feta mai a Navarra.

Aquest cap de setmana, Altsasu jugava a casa, amb la implicació de 300 persones voluntàries encarregades d’autogestionar tota mena d’aspectes relatius a la mobilització: el recorregut, punts d’informació, control del trànsit, aparcament, acompanyament de persones amb mobilitat reduïda o interpretació de l’acte amb llenguatge de signes.

L’organització també va habilitar el frontó per dormir, però al final s’hi va quedar menys gent de l’esperada perquè moltes veïnes es van coordinar per acollir persones a les seves mateixes cases. A primera hora del matí de diumenge, a uns quants metres del frontó, la societat gastronòmica Kukuerreka oferia un esmorzar popular a més de 200 persones. Es tracta només de dos exemples que mostren com Altsasu –població de 7.500 habitants– es va bolcar per tal que l’esdeveniment fos un èxit. D’altra banda, la plataforma també va explicar que s’havien organitzat més de 60 convocatòries d’autobusos procedents sobretot dels Països Catalans, Madrid, Astúries i molts indrets del País Basc. Ahir al migdia la presència de catalanes es va fer notar al poble, amb gran quantitat de pancartes crítiques amb la justícia espanyola.

Al migdia, quan molts vehicles encara intentaven accedir al poble, va arrencar la capçalera de la manifestació amb el lema “Això no és justícia”, que va desbordar els carrers d’Altsasu amb més de 60.000 persones, segons els càlculs que va fer l’organització a partir de set punts de recompte. Per concloure l’acte posterior a la manifestació, es va llegir una carta de les joves des de la presó de Zaballa (Àlava) en què agraïen el suport rebut. Tres d’ells –Jokin Unamuno, Adur Ramírez de Alda i Oihan Arnanz– compleixen avui 862 dies a la presó. Des de l’escenari, els familiars i el grup de suport van remarcar que no es cansaran de denunciar la vulneració de drets, la manca de garanties processals i la connivència mediàtica que, en moments clau, s’ha utilitzat per criminalitzar el poble. Durant els últims dos anys, han portat les seves reivindicacions ben lluny i ahir, sense sortir de casa, van poder recollir alguns fruits de la solidaritat que han anat sembrant.