Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Els carrers que seran sempre de l'1 d'octubre

Desenes de municipis catalans han dedicat espais públics al record de la jornada de votació d'ara farà un any, o estan en tràmit de fer-ho. Majoritàriament es tracta de places, però també hi ha carrers, parcs i fins i tot edificis de titularitat municipal, com centres cívics o pavellons. Molts estan situats en indrets on es va votar o es van produir càrregues policials. En algun cas, s'ha aprofitat per eliminar referències a la Constitució, la monarquia, la Guàrdia Civil o a personatges proscrits per la llei de la memòria. En repassem alguns exemples

Alcover, Vila-seca, les Planes d’Hostoles, les Preses, Sant Feliu de Pallerols, la Vall d’en Bas, Arbúcies, Fontcoberta, Cadaqués, Cornellà del Terri, Banyoles, Santa Cristina d’Aro, Pals, Jorba, Riudecanyes, Vilanova i la Geltrú, Sitges, Fonollosa, el Palau d’Anglesola, Tàrrega, Cervera, Balaguer, les Borges Blanques, Móra la Nova, Sant Carles de la Ràpita, Roquetes, Mollerussa, Ripoll… la llista és llarga i en creixement constant. Des de petits nuclis d’encara no 50 habitants com Vilagrasseta (a la Segarra) fins a grans capitals com Girona. Desenes de municipis d’arreu de la geografia catalana han decidit honorar el referèndum d’ara fa dotze mesos i la resistència de la població davant de les càrregues policials dedicant-hi de forma oficial un espai a la via pública. Si fa un any molta gent va defensar els col·legis electorals al crit d'”els carrers seran sempre nostres” avui, si més no, es pot dir que molts carrers i places de Catalunya ja són de l’1 d’octubre.

Un dels casos més significatius, per la velocitat amb què es va prendre la decisió, va ser el de Sant Julià de Ramis, el municipi on havia de votar el president Carles Puigdemont i on es van viure una de les primeres càrregues dia, a càrrec de la Guàrdia Civil. Un ple extraordinari, convocat l’endemà del referèndum, el 2 d’octubre, va establir batejar com a plaça 1 d’Octubre l’esplanada situada enfront del pavelló municipal on va tenir lloc la intervenció policial. Encara hi ha, però, un exemple més precoç: a Vilagrasseta (pedania de Montoliu de Segarra) ja va posar el nom d’1 d’Octubre a una placeta mesos abans de la celebració del referèndum, el juny de l’any passat.

Vilagrasseta, una petita pedania de la Segarra, va ser pionera en dedicar una plaça al referèndum el juny de l’any passat, tres mesos abans que se celebrés i quan la possibilitat que finalment tingués lloc encara era prou incerta

A Girona, l’única capital provincial amb un vial dedicat al referèndum de fa un any, es va convocar un plenari municipal extraordinari el febrer passat en el qual es va aprovar el canvi de nom de la plaça de la Constitució amb els vots favorables de PDeCAT, ERC i la CUP. Centenars de persones van seguir el ple des de la plaça del Vi, entre elles un reduït grup d’unionistes contràries a la modificació. La nova plaça del referèndum està situada davant del Col·legi Verd, un dels centres electorals on la policia va entrar amb violència ara fa un any i es va inaugurar el 21 d’abril, amb una multitudinària festa ciutadana, amb videomissatge de l’exalcalde Carles Puigdemont inclosa. El llavors delegat del Govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, va escriure en una piulada a Twitter: “esta placa innominiosa es una muestra de la intransigencia y la intolerancia que inspira el movimiento secesionista en Catalunya. Convertir la plaza de la Constitución de Girona en un insulto a la democracia solo genera odio y división entre catalanes”. Durant els mesos previs, els CDR gironins havien celebrat diversos actes reivindicatius per modificar el nom de la plaça, com el que va tenir lloc el gener, amb una enganxada col·lectiva de cartells que simulaven plaques amb el nou nom. El Gironès és una de les comarques de Catalunya on més carrers i places s’han inaugurat per recordar els fets d’ara farà un any. Bescanó, Llagostera, Vilablareix, Sant Gregori, Cassà de la Selva i Aiguaviva (on també s’ha aprofitat per eliminar el nom de la Constitució del nomenclàtor) i l’esmentada Sant Julià de Ramis ja ho han fet. Igualment, a les Borges Blanques (les Garrigues), s’ha seguit el mateix patró i l’antiga plaça de la Constitució ara duu el nom de l’1 d’Octubre.

 

Fer net de referències dictatorials, monàrquiques i a la Guàrdia Civil

A Tortosa l’adjudicació d’un carrer al referèndum va servir per eliminar el record que encara pervivia al nomenclàtor a Joaquim Bau, alcalde de la capital del Baix Ebre durant la dictadura de Miguel Primo de Rivera, als anys vint, i que també va ocupar càrrecs públics amb la dictadura de Franco. La moció per facilitar el canvi es va votar el passat mes d’abril, a proposta de la CUP i només el PP s’hi va oposar. La mesura també preveu retirar el títol de fill honorífic de Tortosa i la medalla d’Or de la ciutat a Bau.

A Deltebre (també al Baix Ebre) la intenció d’eliminar un altre nom de reminiscències franquistes del nomenclàtor finalment no ha tirat endavant. La localitat tindrà una avinguda de l’1 d’Octubre, després que una votació popular celebrada durant el passat mes de juny ratifiqués la proposta municipal de canviar el nom del carrer de Girona. Prèviament, la CUP havia proposat que el nom del referèndum servís per esborrar el del carrer del Capitán Cortés, comandament de la Guàrdia Civil que va morir el 1937 en una presó republicana després de combatre al bàndol sublevat. L’abstenció del PDeCAT, que governa al municipi, va impedir-ho. L’equip de govern va argumentar que el nom està molt arrelat al poble i “caldrà fer més pedagogia” abans de modificar-lo, tot i que ja fa un parell d’anys es va aprovar fer-ho.

Acció per reclamar el canvi de nom de la plaça de la Constitució a Girona el gener passat. La substitució per la plaça de l’1 d’Octubre es va oficialitzar tres mesos més tard.

 

A Berga es va aprovar en plenari el passat mes de febrer, a proposta d’ERC, dedicar al primer dia d’octubre del 2017 el fins llavors anomenat carrer de la Serra de Casampons, on hi havia dos col·legis electorals ara fa un any, però que també acull la caserna de la Guàrdia Civil de la ciutat. La regidora del PSC, Rosalia Monroy, tot i no oposar-se a dedicar un vial a la jornada de votació, va discutir-ne la ubicació, en considerar-ho “una mica provocatiu”. De fet, el carrer escollit no compta amb veïnat empadronat més enllà dels agents de la benemèrita. I a l’Ametlla de Mar (Baix Ebre) també és donarà una circumstància molt semblant: en el plenari d’aquest dimecres, 25 de setembre, és previst que s’aprovi el canvi de nom de l’avinguda Ensenyament per la de l’1 d’Octubre, una proposta que ja compta amb el vistiplau de la majoria de grups del consistori. En aquest carrer hi ha un centre escolar on s’havia de votar ara fa un any (però les urnes es van traslladar a un altre espai davant de l’assetjament de la Guàrdia Civil) però també una casa quarter de l’institut armat.

La Guàrdia Civil també queda assenyalada en el canvi de nom a Cervera. El carrer de l’1 d’Octubre, que es va inaugurar solemnement coincidint amb la festa de Sant Jordi, substitueix el dedicat al Duque de Ahumada, fundador de l’institut armat, que el consistori ja havia decidit prèviament eliminar. Després d’una consulta popular entre el veïnat, l’advocació al referèndum es va imposar per 400 vots a altres opcions, com “Democràcia”, “Diversitat” o el prohom cerverí doctor Josep Salvany. Una de les plaques del nou carrer, situada justament al mur de l’antiga caserna de la Benemèrita que ara fa un any va ser col·legi electoral, va més enllà de la simple denominació funcional, ja que una inscripció recorda: “Pretén ser un homenatge a totes les persones que van fer possible el referèndum el dia 1 d’octubre. Aquella jornada, desgraciadament, es van viure les terribles càrregues de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil”. Poc després, el consistori de la veïna Tàrrega (Urgell) també va aprovar majoritàriament que el carrer de la Guàrdia Civil passés a dur el nom de l’1 d’Octubre.

En altres casos s’ha aprofitat per fer net de referències monàrquiques. A Sant Quirze del Vallès (Vallès Occidental), per exemple, es va descobrir la nova placa de la plaça 1 d’Octubre a l’indret que fins llavors duia el nom del rei Alfons XIII, besavi de l’actual cap de l’Estat espanyol. A Caldes de Malavella es va aprofitar una data amb reminiscències borbòniques per fer efectiu el canvi de nom, ja que, coincidint amb la visita del monarca espanyol es va convocar un ple extraordinari per dedicar la plaça de l’Ajuntament a l’1 d’Octubre.

A Cervera el carrer de l’1 d’Octubre substitueix el del Duque de la Ahumada, fundador de la benemèrita, i una de les plaques està situada en una antiga caserna d’aquest cos, que ara fa un any va ser centre de votacions

A Olot, ERC va proposar rebatejar l’avinguda dels Reis Catòlics, però l’oposició d’una part del veïnat domiciliat d’aquest vial va fer que l’Ajuntament plantegés una alternativa, la que avui és la plaça del Teatre, que passarà a dir-se amb la data de la votació de fa un any gràcies a una aprovació del ple municipal de l’abril passat. El canvi efectiu, segons el consistori, es troba pendent d’unes obres d’urbanització.

Al Vendrell (Baix Penedès) el canvi de nom es va forjar després d’un plenari amb sorpresa. El 31 d’Octubre va prosperar la proposta de Som Poble (la marca local de la CUP) per rebatejar el carrer del General Prim al referèndum d’un mes enrere. En un consistori molt fragmentat, l’abstenció dels sis regidors del PSC, Sí que es Pot i l’únic del PP van fer possible l’aprovació. L’edil popular va assegurar que el sentit del seu vot havia estat un error i que s’oposaria a la mesura en les comissions tècniques posteriors. La proposta de nom es justificava perquè en aquest vial va ser on centenars de persones es van aplegar la tarda de l’1 d’octubre per seguir l’escrutini i celebrar-ne el resultat. El fet de ser el punt de trobada de la població la nit del referèndum també ha estat l’argument utilitzat per modificar el nomenclàtor a Calonge (Baix Empordà), que ha batejat com a 1 d’Octubre l’esplanada situada davant del pavelló municipal.

En molts casos, l’adjudicació d’un espai al nomenclàtor no ha partit de la iniciativa de cap grup polític, sinó de propostes veïnals o d’entitats del municipi. És el cas del Palau d’Anglesola (el Pla d’Urgell) on també es va escollir un espai viari amb càrrega simbòlica; en el darrer plenari de l’any passat, va prosperar la demanda de canviar el nom de la plaça d’Espanya per plaça de l’1 d’Octubre.

A la Pobla de Segur el consistori ha aprovat una consulta per retirar a l’actual ministre Josep Borrell, fill de la localitat, l’avinguda que hi té dedicada, i un dels noms proposats és el de l’1 d’Octubre

A la Pobla de Segur (Pallars Jussà) també hi ha damunt la taula una modificació viària amb significació política inclosa. Al plenari del setembre passat va prosperar una moció presentada pel grup d’ERC que insta a retirar el nom de l’avinguda de Josep Borrell i Fontelles, actual titular del Ministeri d’Afers Exteriors espanyol, conegut per la seva posició contrària a l’independentisme, que és nascut al municipi. Segons el nou text aprovat, el nou nom s’ha de decidir en una consulta popular en la qual es plantegen, entre altres opcions, el de l’1 d’octubre i el d’Oriol Junqueras.

Bloqueig per manca d’acord entre grups polítics

En altres exemples, l’advocació d’un lloc a la via pública als fets de fa un any es troba encallada, ja sigui per la lentitud burocràtica en la tramitació, per indecisió de les autoritats locals o per desavinences entre les forces polítiques consistorials sobre la ubicació del nou carrer. A Puigcerdà, capital de la Cerdanya, una iniciativa veïnal va presentar 900 adhesions al consistori per rebatejar el nom del carrer d’Espanya, però el govern municipal, amb majoria del PDeCAT, encara no ha mogut fitxa. A Ripoll, al seu torn, la proposta d’anomenar 1 d’Octubre l’actual plaça Cívica es va aprovar el mes de març en plenari, però abans de l’estiu passat l’equip de Govern va contra proposar el nom del carrer de les Vinyes, on es va concentrar l’únic col·legi electoral del municipi.

Un cas especialment embolicat de manca d’entesa entre forces polítiques sobre el futur emplaçament és el de Vic. Fins ara n’han estat rebutjats dos perquè el consistori, governat pel PDeCAT, va decidir plantejar el canvi a consulta entre el veïnat dels vials afectats i, en ambdós casos, s’ha rebutjat de forma majoritària. Primer es va proposar el nom del referèndum per al carrer del Virrei Avilés, a petició de Capgirem Vic (grup on s’integra la CUP), però el 87% de persones residents o titulars de locals comercials d’aquesta via consultades s’hi van pronunciar en contra. Gabriel Miguel d’Avilés y del Fierro, prohom suposadament nascut a la capital osonenca i que a les acaballes del segle XVIII va ser virrei del Perú i del Río de la Plata, se’l considera responsable de persecucions contra les comunitats indígenes sud-americana, i de la mort del líder anticolonialista Tupac Amaru. L’any 2016 l’Ajuntament ja va aprovar una moció que instava a retirar-lo de la galeria de fills il·lustres de la ciutat i eliminar el carrer que hi té dedicat. A continuació es va presentar una nova alternativa, la plaça de l’Estació, consensuada amb les entitats Òmnium Cultural i l’Assemblea Nacional Catalana. Però també aquí un 75% de persones que hi resideixen es va mostrar refractària al canvi. Ara l’Ajuntament planteja dedicar als fets de l’1 d’octubre de 2017 la plaça situada davant de l’edifici municipal del Sucre, una proposta que no acaba de convèncer les entitats sobiranistes ni, sobretot, a Capgirem Vic, que considera que és un indret apartat del centre i poc significat en la vida pública del municipi.

Descoberta del mural que recorda les càrregues policials de l’1 d’octubre a Roquetes (Baix Ebre), el 21 de desembre passat.

 

A Solsona, per evitar desavinences sobre l’emplaçament, es va optar per batejar com a “plaça de l’1 d’Octubre” a un espai fins llavors sense nom, situat davant de la sala polivalent del municipi, aprofitant l’avinentesa que va ser el lloc de votacions l’1-O de 2017. La decisió va prosperar al plenari del març, amb el vot favorable de tots els grups consistorials, inclòs el PSC. Prèviament, el nom de la nova plaça s’havia imposat en un procés participatiu veïnal a altres opcions, com “república” i “independència”.

A Vila-Seca (Tarragonès) també s’està cercant un carrer o plaça de nova urbanització després que s’aprovés al ple municipal del març passat dedicar un espai a la via pública al referèndum. Tampoc tenia nom oficial l’indret que ara duu el de l’1 d’Octubre a Fonollosa (Bages), inaugurat amb un acte públic aquest passat divendres, 22 de setembre, i que està situat al costat de la plaça Major. El memorial, a part de la placa del carrer i una altra que recorda els fets de fa un any, inclou també un vistós mural pintat per l’artista de Navàs Valentí Gubianas, que evoca l’apoderament de la votació, i que ocupa el mur del centre on va tenir lloc i on també es va produir una dura intervenció policial.

Al Vendrell, el vot favorable d’un regidor del PP (per error segons la seva versió) va fer possible que la dedicació d’un carrer a l’1 d’octubre prosperés al plenari municipal

En altres municipis també s’ha volgut donar un caràcter més monumental al record de l’1 d’octubre. A Roquetes (Baix Ebre), on l’actuació de la Guàrdia Civil va deixar quinze persones ferides, es va inaugurar la mateixa nit de les eleccions del 21 de desembre passat una pintura mural a càrrec de l’artista local Ignasi Blanch on es veuen diverses figures alades que segons l’autor simbolitzen la dignitat amb què la població va enfrontar la violència. Alhora, es va descobrir una placa que bateja l’indret com a 1 d’Octubre i on es recorden els fets. Mural i placa van ser finançats mitjançant una col·lecta popular.

A Figueres s’ha optat per una fórmula prudent. L’Ajuntament ha decidit afegir el nom de l’1 d’Octubre a la plaça de Ramon Muntaner però sense eliminar la referència original. En l’institut que dóna a la plaça es van concentrar la majoria de votacions el dia de la consulta, ja que la resta de centres habilitats van tancar davant la possibilitat d’una irrupció policial i la dificultat per defensar-los. PDeCAT, ERC i la CUP hi van votar a favor i el PP, C’s i el PSC s’hi van oposar. Com en moltes altres localitats que ho han aprovat, el canvi de nom està previst que es materialitzi coincidint amb l’aniversari del referèndum.

La duplicació de noms també és la fórmula que s’ha fet servir a Cadaqués (Alt Empordà). En el plenari del setembre es va aprovar afegir l””1 d’Octubre” a la plaça que recorda el nom de Carles Rahola, periodista i polític natural del municipi afusellat a Girona per les autoritats franquistes el 1939. A Reus, igualment, el maig passat es va aprovar que el jardí situat a l’avinguda Onze de Setembre dugui el nom de Parc de l’1 d’Octubre – Mas Mineria, ajuntant dues demandes, la dels CDR locals i la de l’Associació de Veïns del barri de Niloga.

 

Víctimes d’atacs vandàlics

Algunes plaques de carrers dedicades als fets de fa un any han estat vandalitzades per accions de grups unionistes o comandos dedicats a arrencar llaços grocs, com per exemple la de la plaça que es va dedicar a l’esdeveniment a Castellvell del Camp (Baix Camp), que va aparèixer doblegada i guixada el passat mes de maig. A Sant Cugat del Vallès, la llosa de la nova plaça de l’1 d’Octubre (que substitueix l’antiga plaça del Rei), ha estat esmicolada a cops de martell i escarpa a penes un parell de dies després d’inaugurar-se, el passat 17 de setembre, en un acte amb presència del president de la Generalitat, Quim Torra. Des del compte d’Instagram Sarriaespanola es va penjar un vídeo en què apareixen tres encaputxats fent malbé la placa que, a part del nom de l’espai, incloïa una frase de la desapareguda expresidenta d’Òmnium Cultural Muriel Casals: “No som aquí per buscar un somni; nosaltres som el somni”.

La llosa de la plaça 1 d’octubre feta malbé a Sant Cugat del Vallès, pocs dies després de ser inaugurada

 

A Garrigàs (Alt Empordà), un altre municipi on va repartir de valent la Guàrdia Civil, no es dedicarà un carrer al referèndum, sinó tot un centre cívic de nova construcció, la inauguració del qual és prevista pel pròxim dia 29 de setembre. Igualment, a Móra la Nova (Ribera d’Ebre), des del 19 d’octubre de l’any passat el pavelló firal on van tenir lloc la votació de fa un any du el nom de l’1 d’Octubre. Els tres grups del ple municipal (ERC, PDeCAT i PSC hi van votar a favor, a l’hora que aprovaven una declaració com a persona non grata el llavors delegat del Govern espanyol, Enric Millo. De la mateixa manera, a Balaguer (la Noguera) a finals de juny es va rebatejar amb la data del referèndum el pavelló poliesportiu on va tenir lloc la votació. Així mateix, a Breda i Riudarenes (la Selva) també s’ha donat el nom del primer dia d’octubre al centre cívic i la sala polivalent on es va votar i, en el segon cas, resistir la irrupció dels antiavalots de la benemèrita.

A Barcelona, el consistori, sense oposar-s’hi, és partidari de deixar passar més temps abans de dedicar una referència al nomenclàtor a l’1-O. Durant algun temps la plaça d’Espanya va apareixer com a “plaça 1 d’Octubre” a Google Maps

Però en bona part de les capitals i localitats més poblades de Catalunya, el fet de no haver-hi una majoria de forces independentistes al consistori ha impossibilitat, per ara, que el record de l’1 d’octubre es perpetuï de forma oficial al nomenclàtor. No han mancat, però, iniciatives veïnals simbòliques per reclamar-ho. A Lleida, el 4 de novembre de l’any passat, amb una festa popular, els CDR locals van col·locar una placa amb la inscripció de “plaça de l’1 d’octubre” similar a les oficials a la capital del Segrià, en record de les càrregues policials que es va produir en aquest lloc la data del referèndum. Un primer intent per part d’operaris municipals de retirar la placa va ser frustrat per protestes veïnals i, al cap de pocs dies, va desaparèixer sense cap explicació oficial. I a Tarragona, el mes de maig, una concentració de suport a vuit persones citades a declarar per haver participat en la jornada del referèndum, va acabar amb la col·locació de rètols de “plaça de l’1 d’octubre” en les lloses de l’actual plaça Imperial Tarraco.

A Barcelona, el consistori governat per Barcelona en Comú, tot i no rebutjar d’entrada les demandes de memorialitzar la data de fa un any, ha apostat per la prudència al·legant que han de passar més temps perquè es dediqui algun vial a algun personatge o fet històric. Així ho va deixar clar el comissionat de Programes de Memòria de l’equip de Govern municipal, Ricard Vinyes, el qual va argumentar, el passat mes de desembre, que “el pas del temps és el que enalteix un esdeveniment”. Dies abans, l’aleshores regidor republicà Juanjo Puigcorbé havia proposat informalment que es dediqués al referèndum l’avinguda de la reina Maria Cristina. La normativa de Barcelona estableix que passin cinc anys des de la mort d’una persona per adjudicar-li una referència al nomenclàtor, però no és tan clara pel que fa a esdeveniments. Això sí, a Google Maps, durant algun temps, la plaça d’Espanya va aparèixer referenciada com a plaça 1 d’Octubre, per obra d’algun manipulador informàtic anònim.