El 15 de novembre de 2011, es feia oficial l’elecció de Tarragona com a seu dels XVIII Jocs Mediterranis. Aquest divendres 22 de juny, després d’un any de retard, finalment s’inauguren sota la polèmica presència del rei Felip VI. El Nou Estadi de Tarragona acull la cerimònia a les nou de la nit, i els Comitès de Defensa de la República (CDR) han convocat a les cinc de la tarda a la ITV, que es troba a pocs metres del recinte, sota el lema #QueCorriElBorbó. L’ANC i Òmnium també han convocat, a dos quarts de set, al parc de l’Amfiteatre.
Quan passaven dos quarts de les cinc de la tarda, al voltant d’un centenar de persones s’ha congregat en el lloc acordat pels CDR, amb pancartes on es podia llegir “que salti el borbó”, “llibertat presos polítics” o “welcome to the catalan republic”. El grup s’ha intentat desplaçar fins als voltants de l’estadi, però agents de la BRIMO dels Mossos d’Esquadra els han barrat el pas i s’han viscut alguns moments de tensió. Per contra, algunes persones amb banderes espanyoles sí que es trobaven a tocar del recinte esportiu. Des d’un balcó pròxim, s’ha desplegat una gran pancarta groga on es podia llegir “Free Catalonia”. Posteriorment, els Mossos han encapsulat el grup de manifestants. Han deixat sortir algunes de les manifestants, però no han permès que ningú s’afegís al grup. Durant la protesta, s’ha realitzat una acció feminista per protestar contra la concessió de la llibertat condicional als condemnats pel cas “la Manada”: “la República Catalana serà feminista o no serà”, han recalcat. Després han cremat retrats dels condemnats en el cas.
A les set de la tarda, centenars de persones s’han congregat als jardins de la Reconciliació, a tocar del parc de l’Amfiteatre, lloc de la convocatòria de l’ANC i Òmnium. Els càntics més escoltats durant els primers minuts de la concentració han estat “Fora el borbó” i “llibertat presos polítics”. Cap a les dos quarts de vuit de la tarda ha arribat el president Quim Torra, que ha rebut el suport de les persones concentrades. “No podem normalitzar que tenim presos polítics i exiliats i que el dret a l’autodeterminació estigui criminalitzat, de cap de les maneres”, ha dit duran el seu parlament. En acabar la concentració als jardis de la Reconciliació, moltes de les persones que s’hi havien aplegat s’han dirigit cap als voltants del Nou Estadi, per sumar-s’hi a la convocatòria dels CDR.
Finalment, el president de la Generalitat de Catalunya sí que acudirà a la cerimònia d’inauguració perquè explica que “és casa nostra i no foragitaran el govern i el president de casa nostra mai, més”
Mentre el president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, ja va desestimar assistir a la inauguració, argumentant que hi hauria prou representació institucional, Quim Torra ha sostingut el dubte fins a darrera hora. Finalment, el president de la Generalitat de Catalunya sí que hi ha assistit perquè explica que “és casa nostra i no foragitaran el govern i el president de casa nostra mai, més”. Tot i això, ha anunciat que a partir d’ara ni ell ni cap membre del Govern assistirà a cap acte del rei i des de la Generalitat tampoc no es convidarà el monarca a cap acte. El president ha afegit que avui mateix renunciarà a la vicepresidència d’honor de la Fundació Princesa de Girona i lliurarà al rei l’informe del Síndic de Greuges sobre els fets de l’1-O, que considera la resposta dels cossos de seguretat “absolutament desproporcionada”, així com l’empresonament del Govern i l’aplicació del 155.
Només tres dies després del referèndum, Felip VI va comparèixer amb un discurs que avalava la repressió policial i acusava la Generalitat de “trencar l’ordenament constitucional” i de “dividir” la societat catalana. Des d’aleshores, els CDR han organitzat diverses protestes davant les visites del rei. A més de les mobilitzacions arran de la seva presència pel lliurament de despatxos a la nova promoció de jutges el 9 d’abril, la major protesta es va produir el 26 de febrer arran de la inauguració del Mobile World Congress. En aquella ocasió, un miler d’antiavalots dels Mossos d’Esquadra i un centenar del Cos Nacional de Policia espanyola, tots els disponibles a Catalunya, es van veure desbordats i no van poder perimetrar permanentment les quinze manifestacions que esperaven l’arribada del monarca al Palau de la Música.
