“La penetració de la petroquímica és tan gran en l’entramat social, polític i econòmic de Tarragona que tothom té un familiar que hi treballa que acaba sent defensor de la petroquímica”. Així de clar es mostra el periodista tarragoní Rafa Marrasé. Ell és un dels pocs periodistes de la zona que investiga cadascun dels incidents relacionats amb el complex petroquímic on el passat dimarts 14 de gener un reactor de l’empresa IQOXE va explotar causant la mort de tres persones. Marrasé, que publica els resultats de les seves investigacions al mitjà Porta Enrere, relata els estrets vincles que uneixen el lobby industrial i les corporacions municipals, la Generalitat de Catalunya i els mitjans de comunicació, especialment els locals. No és difícil trobar un exemple: Francisco Montoya, que és l’actual cap de premsa de l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT), patronal de les empreses productores del sector, abans era el cap d’informació local del Diari de Tarragona.
“Quan hi ha algun tipus d’incident, com el d’IQOXE de la setmana passada, diuen que tot estava bé i que ha sigut un accident. Està clar que voluntàriament no ho has volgut fer, però clar, si tens un senyal de 60 i vas a 100 i et saltes un semàfor també se li diu un accident…”. Josep Lluís Domingo és catedràtic de toxicologia de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i en la peça d’obertura del reportatge que la Directa publica al seu número 492 explica, entre altres, com intenta des de l’any 1988 realitzar un estudi en profunditat dels efectes de la indústria en la salut de les persones, però tant l’administració com les mpreses li han girat l’esquena.
Francisco Montoya, actual cap de premsa de la patronal de les empreses productores del sector, abans era el cap d’informació local del ‘Diari de Tarragona’
Un estudi en profunditat és el que demanen des d’entitats com el GEPEC, Cel Net o la Canonja 3. Parlem amb Júlia Granell, de Cel Net i Iris Cobacho, de La Canonja 3. Júlia Granell exigeix “una legislació específica per la zona, que pugui valorar i analitzar els compostos que s’estan emetent”. Per la seva banda, per a Cobacho, “s’hauria de recuperar el poder de pressió, decidir si vols fer els estudis de qualitat de l’aire, per exemple, ja que actualment hi ha por a patir represàlies a conseqüència de la dependència econòmica que tenim”. La indústria petroquímica ha facilitat el desenvolupament d’empreses que aprofiten productes derivats. És el cas de Silvalac, una empresa que ha estat emetent gasos tòxics durant els últims anys tot i les denúncies del veïnat. N’hem parlat amb Francesc Fortuny, un dels veïns afectats, i Jaume Formosa, membre del GEPEC.
Jaime Rodríguez és un treballador amb 30 anys d’experiència, prejubilat, malalt d’asma “crònica i degenerativa”. Explica que va intentar que l’hi reconegueren com a malaltia professional però no ho va aconseguir. Forma part de Co.bas, que juntament amb la CGT, són dos sindicats que denuncien les condicions laborals a les fàbriques, on cada vegada més serveis són externalitzats i delegats a empreses subcontractades. També parlem amb membres de les plantilles de les empreses, que en alguns casos denuncien la manca de condicions de seguretat de la indústria.
La part final d’aquest reportatge de la secció A Fons aprofundeix en els vincles d’empreses com Repsol, Basf o Dow Chemical amb pobles com El Morell, la Canonja o la Pobla de Mafumet. De vegades, aquestes relacions podrien fregar la il·legalitat. És el cas de Rubén Folgado, qui té una causa judicial oberta per presumptes delictes comesos en relació amb la construcció i ampliació de la planta de l’empresa Messer Ibérica al Morell. Folgado va ser designat president de l’AEQT el passat mes de novembre. Però com habitualment passa, cap mitjà, excepte Rafa Marrasé, es va fer ressò de la seva imputació.
