A mesura que s’acosten les eleccions municipals i que les actuacions dels escamots contra la simbologia independentista copen més espai al prime time de l’actualitat informativa, els partits polítics unionistes han intensificat la guerra soterrada pel control dels grups que arrenquen llaços grocs. En algunes comarques la cursa ha esdevingut competència o directament confrontació, amb estratègies divergents, tant en l’àmbit de l’acció al carrer com en el camp comunicatiu. El mes d’abril de 2018 naixien els Grupos de Defensa y Resistencia (GDR), amb Jaime Vizern –bagenc i simpatitzant de VOX– com la seva cara més pública. A començaments de maig es donaven a conèixer i entraven en clara competència amb els primers, els Cuerpos de Brigadas de Limpieza (CBL), amb el lideratge del mataroní José Casado i el vilassarenc Gabriel Romero. Durant una acció nocturna de retirada de llaços el 29 d’agost a les comarques de Girona, Casado, en declaracions a la premsa, hi posava una clara línia separatòria: “nosaltres no tenim res a veure amb els GDR”. Les múltiples reunions entre José Casado, Mónica Lora (regidora de PxC a Mataró) i Jordi de la Fuente, secretari d’organització de Plataforma per Catalunya (PxC), evidencien la influència que el partit d’extrema dreta fundat per Josep Anglada exerceix sobre els CBL.
I enmig d’aquesta pugna GDR-CBL, han pres més protagonisme al carrer altres dues faccions. El Grupo de Acción y Resistencia de Ciudadanos por España (GARCE) capitanejat per Santiago Pulido –l’home del camió del 155– i els grups d’arrencallaços amb marca 100% Ciutadans. GARCE, afincada a la comarca del Maresme, ha creat la seva pròpia pàgina web des d’on convoca arrencades de llaços grocs en paral·lel a Segadors del Maresme (integrada als CBL). L’última convocatòria de l’escamot de Pulido va ser el 22 de setembre a Blanes. “Fiesta de las sombrillas españolas, reunión de varios grupos de normalización de espacios públicos y resistencia al regionalismo separatista“, afirmaven els seguidors de GARCE, que aquell dia es van enfilar a la façana de la Casa del Poble de Blanes per destrossar i despenjar una pancarta on hi deia: “Blanes, municipi de la República Catalana”. L’immoble és de titularitat privada i l’actual seu d’ERC. Els fets van ser denunciats. En declaracions a la Directa, Daniel Iglesias, portaveu de GARCE, ha volgut matisar que Santiago Pulido no lidera el grup sinó que n’és un membre més i que “apleguem persones de tendències ideològiques diverses”.
GARCE: “Lo llevamos en el ADN”
Aleshores es van visualitzar les tensions entre GARCE i Segadors del Maresme, a qui consideren massa tous i no van convidar a participar-hi. Des d’aleshores GARCE actúa en solitari a Argentona, Mataró, Dosrius o Vilassar, enfilant-se a façanes d’ajuntaments i habitatges particulars per retirar llaços, però també estelades i pancartes, esdevenint així la facció més dura dels qui retiren simbologia independentista. “Lo llevamos en el ADN, somos descendientes de grandes conquistadores, escritores, poetas, guerreros y ademas nos debemos a nuestra historia, en la que siempre fuimos vencedores“, espeten en un comunicat de GARCE on celebren el seu primer any d’existència. I ho reblen amb una frase on deixen entreveure les disputes internes: “No debemos consentir que sentimientos pobres y mezquinos rompan nuestra unidad, algunos miembros de este glorioso grupo de patriotas se pierden por rencillas personales, discusiones estériles, que no sirven para nada, todo ello fruto de la tensión acumulada como consecuencia de la lucha“.
L’escamot de Santiago Pulido aposta per superar en extremisme les consignes dels CBL, que han acotat les intervencions a la retirada de simbologia dels carrers i no de façanes o patis particulars, i empren lemes més homologables al llenguatge del políticament correcte
L’escamot de Pulido, doncs, aposta per superar en extremisme les consignes dels CBL, que han acotat les intervencions a la retirada de simbologia dels carrers i no de façanes o patis particulars, i empren lemes més homologables al llenguatge del políticament correcte: “més ecologistes, més neutralitat, més convivència”, destaquen a la capçalera del seu perfil de Facebook. En consonància amb aquesta línia d’actuació els CBL i Segadors del Maresme viatjaven el passat 28 de setembre a Madrid per deixar una muntanya de bosses amb llaços grocs davant de la seu de Greenpeace.
Escamots ‘soft’ marca 100% Ciutadans
El procés de fragmentació d’aquest submón d’activisme espanyolista, però, també ha generat faccions més soft, lligades a l’estratègia política de Ciutadans. El detonant fou l’agressió patida el 29 d’agost per un càmera de Telemadrid que enregistrava una concentració on eren presents Albert Rivera i Inés Arrimadas. La formació taronja emetia, immediatament, un comunicat on condemnava l’atac a cops de puny, se solidaritzava amb la víctima i es referia a l’agressor com a integrant d’un “grup d’infiltrats”. Malgrat les imatges enregistrades per altres periodistes, on es veia amb nitidesa la cara de l’atacant, mai va ser detingut. Això sí, l’incident va portar Ciutadans a canviar la política d’acció al carrer, evitant la presència dels seus líders més mediàtics a les concentracions on poguessin coincidir amb militants de l’extrema dreta.
Una altra de les mesures desplegades pel partit d’Arrimadas a partir d’aleshores és la contractació d’un equip audiovisual que s’encarrega d’enregistrar accions de retirada de llaços grocs protagonitzades exclusivament per militància de Ciutadans. Una primera prova pilot, la va fer l’agrupació del partit a l’Hospitalet de Llobregat, que es va desplaçar durant el mes d’agost fins al municipi de Vandellòs, a les comarques de Tarragona. En la posada en escena eviten la imatge de cares tapades o la utilització d’estris tallants, els llaços es retiren a cara descoberta i amb gesticulació del tot amable, per després dipositar-los en bosses de la brossa. L’acció la van replicar posteriorment a Alella (amb Rivera i Arrimadas com a protagonistes), en el perímetre del parc de la Ciutadella, al nucli històric de Girona o a la plaça de Sant Jaume de Barcelona.
Els diners de VOX
A la comarca del Bages, per contra, hi han desembarcat definitivament els tentacles de VOX, de la mà de l’exguàrdia civil i empresari establert a Suïssa José Manuel Opazo. Monitoren l’activitat dels antillaços enquadrats en els GDR i aconsegueixen reclutar nous militants per a la formació de Santiago Abascal, que diumenge passat feia una demostració de força al pavelló madrileny de Vistalegre. L’alt poder adquisitiu de la formació ultra explica, en part, la seva capacitat de penetració en l’activisme antillaços lligat a l’extrema dreta: flux constant de diners per a pancartes, escales, benzina pels vehicles i assessorament judicial enfront de procediments penals i sancions administratives.
