En pocs dies pavellons, poliesportius o centres culturals s’han transformat en centres d’emergència per a les persones sense sostre de les principals ciutats dels Països Catalans. Amb el confinament decretat per frenar la propagació de la COVID-19, els albergs complets i sense cap lloc on resguardar-se, aquests espais semblen ser més idonis que el carrer per passar la quarantena. Algunes persones sense llar, però, no opinen el mateix. De fet, després d’accedir-hi al pavelló número set de la Fira de Barcelona, amb una capacitat de mil places, deu usuaris van abandonar-lo de manera voluntària el passat dijous, segons va comunicar l’Ajuntament a través d’un comunicat. La manca d’assistència mèdica, d’un protocol eficient per detectar possibles contagis i de mesures d’higiene i de prevenció converteixen l’interior dels recintes en una amenaça per a la salut de les persones sense llar.
Outman, un jove de 30 anys, va entrar al pavelló de la Fira de Barcelona el dijous passat. Feia dues setmanes que treballava com a conductor privat de Cabify i es trobava en procés de recerca d’una habitació de lloguer. Després de la declaració de l’estat d’alarma i la conseqüent reducció de la demanda i l’oferta de transport, l’empresa, però, va escometre un Expedient de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO). “Ara estic sense treball ni sou per poder pagar un lloc on dormir”, conta a la Directa. A l’interior del recinte hi ha dues grans zones de lliteres, separades per un passadís i unes tanques. Les lliteres són de tres nivells, amb tres llits, però només s’usa una per a intentar mantenir la distància recomanada. “Les lliteres estan a un metre i mig l’una de l’altra”, descriu Otman, “però com hi ha tanta gent -i la que falta per venir- doncs no es poden respectar les distàncies”. “Se suposa que vinc per a no contagiar-me -continua-, però aquí és impossible. Estem tots molt a prop”. Outman també critica el tracte paternalista i distant d’alguns voluntaris i treballadors de Creu Roja, així com que no es té en compte si alguna de les persones allotjades és vegetariana o vegana: “No es respecta res. A més, ens tracten com si no sapiguem res. Fa 18 anys que estic a Espanya, clar que sé com funcionen les coses”, rebla amb rotunditat.
Outman confessa que no té molta por a contagiar-se, perquè és jove i espera que, si contrau el virus, presente símptomes lleus. Li preocupen, però, les persones grans que es troben confinades dins de la Fira de Barcelona
Outman confessa que no té molta por a contagiar-se, perquè és jove i espera que, si contrau el virus, presente símptomes lleus. Li preocupen, però, les persones grans que es troben confinades dins de la Fira de Barcelona. Aquestes són un dels grups de risc més vulnerables al coronavirus, junt amb les persones sense sostre que presenten malalties cròniques, qui, segons dades de la Fundació Arrels, representen el 30% de la gent que viu als carrers de la capital catalana i tenen una incidència més elevada de malalties infeccioses i més risc d’emmalaltir de pneumònia.
Des de la Fundació Arrels agraeixen aquestes mesures, però recorden que el que es necessita no són espais grans on confinar la gent sense llar, “sinó llocs menuts, perquè coordinar tantes persones juntes i preservar les distàncies de seguretat en espais massificats és molt difícil”, remarca el director Ferran Busquets, qui confessa que ja hi ha alguna persona sense sostre que els ha comunicat que no vol confinar-se a la Fira de Barcelona, “perquè allà es contagiarà”. Per això, proposen habilitar espais d’emergència, siga centres cívics o esportius, amb un nombre reduït de places, repartits entre els diferents barris de la ciutat i adaptats a les necessitats de les persones que viuen al carrer, així com tenint en compte la seua realitat i problemàtiques associades. També reivindiquen habilitar més habitacions d’hotels i apartaments turístics per acollir-les.
Reclamen poder fer més tests
Segons relata a la Directa David -nom fictici-, un treballador que demana no detallar el seu nom ni el de la institució en què treballa per temor a les represàlies, abans d’accedir al pavelló, els equips de Creu Roja, que junt amb l’Exèrcit de Terra, la Unitat Militar d’Emergències (UME), la Guàrdia Urbana de Barcelona i els Bombers de Barcelona, han condicionat l’espai, procedeixen a prendre la temperatura a les persones sense sostre i els fan un qüestionari per saber, entre altres qüestions, si tenen problemes de drogodependències. En el cas que alguna presente febre a les portes de la Fira, tal com va explicar la regidora de Salut en una roda de premsa, Gemma Tarafa, es traslladarà a centres sanitaris o a l’equipament de 30 places posat en funcionament amb Sant Joan de Déu per a les ciutadanes que necessiten confinament per prescripció mèdica.
L’Ajuntament de València també ha habilitat diversos espais per a la gent sense llar, com deu places en un alberg de Cáritas, 23 habitacions en una residència religiosa de Torrent, el Centre Jove de la Fundació Per amor a l’Art, on s’han posat en marxa vint places per a persones vulnerables; o la residència esportiva del complex esportiu i cultural de la Petxina, amb una capacitat per a unes 100 persones. Des de la regidoria de Benestar Social, han explicat a aquest mitjà que, en total, s’han habilitat fins a 774 habitacions, “totes individuals, i es desinfecten cada dia”. Així mateix, asseguren que les persones sense sostre estan rebent atenció mèdica.
Abans que accediren al poliesportiu de Castelló, no se’ls va prendre la temperatura ni se’ls va realitzar un garbellat per detectar malalties o problemes de drogodependència
Al seu torn, la regidoria de Benestar Social de l’Ajuntament de Castelló de la Plana ha transformat el poliesportiu municipal Castalia en un centre d’emergència de 40 places per oferir allotjament a les persones que pernocten al ras. L’espai compta amb 40 matalassos, separats entre ells per un metre i mig de distància de seguretat, servei de dutxes i menjador, que es gestiona des de l’Alberg municipal de transeünts-Cáritas. “Les treballadores de la cuina de l’alberg municipal, a banda de cuinar els àpats de les persones allotjades ací, també estan fent el desdejuni, dinar i sopar per a aquestes 40 persones”, manifesta Juan Manuel Aragonés, director de Cáritas a les comarques de Castelló.
Segons explica Aragonés a la Directa, abans que accediren al poliesportiu de Castelló, no se’ls va prendre la temperatura ni se’ls va realitzar un garbellat per detectar malalties o problemes de drogodependència. Una vegada dins, s’ha començat a mesurar la temperatura i si alguna persona “posa de manifest algun símptoma, ens posarem en contacte amb les autoritats sanitàries”, subratlla Aragonés, qui matisa que per ara no han detectat cap persona amb símptomes.
En paraules de David, es tracta d’un procediment “insuficient”, ja que les persones afectades també poden contagiar el virus durant la fase d’incubació, és a dir, el temps que passa des que es produeix el contagi fins que es desenvolupen els primers símptomes. Així mateix, es pot donar el cas que la infecció siga asimptomàtica. En aquests casos, segons explica Sonia Fayos, metgessa a l’Hospital la Plana, el virus es pot transmetre fins als catorze dies després d’haver contret la infecció i, “en un principi, la probabilitat de contagi és la mateixa”. En canvi, si els símptomes són lleus, es pot contagiar durant els primers cinc dies anteriors a la seua aparició i els catorze dies posteriors, mentre que si són severs o crítics, el temps de contagi és encara major, tot i que “hi ha excepcions en els diferents escenaris, ja que s’han vist casos on el període de probabilitat de contagi és més llarg”.
Per això, el treballador de la Fira reivindica que s’haurien de poder fer tests a totes les persones sense sostre abans que accediren al pavelló. Per ara, però, no s’estan fent, perquè, “com passa a altres llocs, no hi ha proves suficients per a tothom”, lamenta David, qui assegura que el dijous hi havia dues persones amb símptomes, a les quals se’ls va realitzar el test i va donar positiu. “Hi ha una zona amb lliteres per a la gent que té símptomes. És una àrea un poc més aïllada, on esperen els resultats dels tests. Si el resultat és positiu, se’ls porta a l’hospital o a l’equipament habilitat per a persones contagiades”, matisa David, per a qui l’espai tampoc està habilitat per respectar les normes de distanciament social. “Si comencen a aparèixer símptomes, és molt fàcil que es contagien”, assevera. Des de l’Ajuntament de Barcelona, matisen que fins ara de les 30 places en funcionament s’hi han ocupat huit, “sigui per casos positius o per persones que preventivament han d’estar en aïllament”.
Falta d’atenció mèdica
Els espais habilitats per a les persones sense sostre arreu de les grans ciutats dels Països Catalans no s’han preparat per a oferir una atenció mèdica, sinó per a acollir la gent que viu al carrer i que aquesta puga confinar-se el temps que s’allargue la declaració de l’estat d’alarma. “En ser una població amb unes característiques molt concretes, després s’ha vist que sí que és necessària l’assistència mèdica, però, com no estava plantejat com un centre mèdic, s’ha hagut de gestionar ràpidament i falten recursos sanitaris, medicaments…”, subratlla el treballador, qui explica que, en un principi, només estava previst enviar una metgessa durant el torn de vesprada. Ara, segons declaren des de la regidoria de Salut de l’Ajuntament de Barcelona, “hi ha serveis mèdics que passen consulta mèdica cada dia”.
Una de les principals mancances, segons la seua experiència a l’interior de la Fira de Barcelona, és la falta de previsió i recursos per atendre les persones amb síndrome d’abstinència de drogues. “El primer dia va ser molt caòtic. Hi havia molta gent que, abans d’entrar-hi, havia dit que no era drogodependent, però després vam detectar que sí que ho era i no hi havia previst un subministrament de metadona per fer front a aquest problema”, relata David, qui afegeix que, almenys els primers dies, també faltava medicació. Per la seua part, l’Ajuntament de Barcelona assegura que les persones amb consum actiu són ateses als Centres d’Atenció i Seguiment (CAS) a les drogodependències, els quals “segueixen oberts”. Al poliesportiu de Castelló de la Plana, Aragonés assegura que s’està “intentant” subministrar la medicació que necessiten les persones allotjades, però “no hi ha cap tipus d’assistència mèdica, perquè no tenim possibilitats”.
Totes aquestes mesures compten amb la supervisió i col·laboració dels professionals de Protecció Civil, l’exèrcit i els cossos policials, tal com va aprovar el Ministeri de Defensa espanyol el passat 16 de març, amb l’objectiu de “fer un seguiment diari de les persones sense llar i reforçar els centres socials”. Una mesura que des de les entitats socials no veuen amb bons ulls, ja que entenen que les autoritats “no disposen d’uns coneixements previs d’educació social, per tant, és difícil seguir un treball educatiu i d’integració social”, exposa una treballadora -que prefereix mantenir-se en l’anonimat- de la Casa de la Caritat de València, una de les institucions principals en l’atenció i acompanyament de les persones sense llar a la capital valenciana. En aquesta línia, David també subratlla que dins de la Fira de Barcelona es respira un ambient “molt disciplinari”, que “no ha de ser còmode per a aquestes persones”.
