El 27 març de 2023, VOX va registrar una proposta a la Comissió d’Igualtat i Feminismes del Parlament de Catalunya per eliminar el finançament públic a l’Associació de Drets Sexuals i Reproductius, organització que treballa des de 1982 pel dret a l’avortament, la universalització dels mètodes contraceptius o l’educació sexual. Parlem amb la seva responsable d’incidència política internacional, Almudena Rodríguez, sobre els “grups antigènere” i les seves estratègies globals i coordinades –amb un pes important en l’àmbit digital– contra els drets de les dones i la població LGTBIQ+.
A què ens referim quan parlem de “grups antigènere”?
Ens referim a tot un conjunt d’organitzacions que es caracteritzen per utilitzar els discursos d’odi i la violència contra el que ells anomenen “ideologia de gènere” i contra les entitats i persones defensores d’aquesta suposada ideologia, que són, principalment, les defensores de drets sexuals i reproductius. És a dir, els drets de les dones, com el dret a l’avortament, o els de la població LGTBIQ+. Hi ha diferents termes per a referir-s’hi des de diversos enfocaments i abordatges: grups fonamentalistes, ultraconservadors, extremistes, antidrets… Espanya és l’origen d’alguns dels grups antigènere més influents internacionalment: Hazte Oir, Fundació Provida, Abogados Cristianos, Fòrum de la Família o la plataforma internacional CitizenGo són alguns dels exemples més importants.
A l’informe “Ofensiva fonamentalista a la democràcia: Defensores de Drets sexuals i reproductius confrontant als grups i polítiques antigènere”, apunteu que el seu auge no és una reacció a les onades d’avenços feministes dels darrers anys, sinó que és anterior.
“Aquests grups col·laboren estretament amb partits d’extrema dreta que, en molts països, han aconseguit arribar al poder i aprovar polítiques contra els drets de les dones i la població LGTBIQ+”
Exacte. A partir dels anys 90 del segle passat, moment en què es van produir grans avenços feministes i l’aprovació dels actuals tractats internacionals de Nacions Unides, que reconeixen els drets sexuals i reproductius; és quan aquests grups es comencen a “rearmar” i a traçar noves estratègies. S’adonen que la mobilització social no és suficient, sinó que cal entrar a les institucions per marcar l’agenda política reaccionària i antidrets des d’allà. És per això que aquests grups col·laboren estretament amb partits d’extrema dreta que, en molts països, han aconseguit arribar al poder i aprovar polítiques contra els drets de les dones i la població LGTBIQ+. És el cas dels governs d’Hongria o Polònia dins la Unió Europea, de Bolsonaro al Brasil o de Trump, que una de les primeres lleis que aprova, juntament amb la famosa llei de construcció del mur de frontera amb Mèxic, és la “regla de la mordaça global” (Global Gag Rule), que bloqueja el finançament internacional dels EUA a ONG que ofereixen assessorament o serveis d’interrupcions voluntàries de l’embaràs o propugnin la despenalització de l’avortament. I a Espanya, el partit d’extrema dreta VOX és directament fundat per Hazte Oir.
Quan preneu consciència que aquests grups antigènere operen de manera transnacional?
Va ser l’any 2016, quan algunes integrants de l’Associació de Drets Sexuals i Reproductius vam participar en la Comissió de la condició jurídica i social de la dona, l’espai de Nacions Unides sobre els drets de les dones; i en una xerrada van assistir un gran nombre de joves de grups fonamentalistes a rebentar l’acte. Després ens van perseguir pels passadissos i van publicar articles nostres, amb noms i cognoms. Va ser el primer atac directe que vam rebre. Després, compartint experiències amb companyes d’Amèrica Llatina, vam veure que els atacs, les pressions i les campanyes eren similars a molts països. Aquests grups es coordinen en l’àmbit internacional en espais com el Congrés Mundial de les Famílies, on participen també partits polítics de l’extrema dreta i membres de l’Església catòlica o l’Islam. Són espais de treball on es defineixen les fake news, missatges, campanyes i mobilitzacions que després es reproduiran adaptades a cada territori. I en aquestes estratègies té un pes fonamental l’expansió del seu missatge en l’àmbit digital.
Com és aquest “ecosistema digital antigènere”?
Hi ha una teranyina de pàgines web, fòrums i grups o continguts a xarxes socials que conformen aquest univers digital fonamentalista, per on les notícies falses i la desinformació es transmeten amb facilitat i es viralitzen, gràcies també a la inversió en una sèrie d’eines digitals, com els bots o les granges de trols. També és important els chan, un tipus de fòrums on es pot publicar de manera anònima i la gent agrupa els missatges per subcategories d’interessos. Aquí hi ha tota una subcultura a base de mems, missatges i símbols comuns. A les xarxes socials i en aquests espais està demostrat que el contingut extremista i els missatges d’odi generen més visites i interaccions i, per tant, més beneficis a les empreses tecnològiques. Però també se sap que contribueix enormement a la polarització de la societat. Per això, hem d’exigir a les plataformes digitals que no contribueixin a propagar aquests discursos d’odi i violència. Cal una regulació d’aquest entorn digital que garanteixi drets.
Quins recursos o narratives utilitzen aquests grups a través d’aquestes xarxes?
“És indignant que, per exemple, diferents governs de la Generalitat hagin finançat Provida Cataluña durant més de 10 anys”
Són sofisticats i tenen molta habilitat per construir discursos, tot i que puguin semblar missatges molt senzills. Ho fan a través de fake news, de mems i de campanyes de desinformació diverses. Un dels elements més importants és que envien el discurs trossejat en missatges clau, senzills i directes, perquè la persona que ho rebi vagi ajuntant les peces fins a tenir el puzzle complet i pensi que ha arribat per si mateixa a aquella conclusió. Fan a la persona partícip, li donen el poder de pensar i de sentir que és intel·ligent, i això és molt poderós. Aquestes campanyes i missatges, com comentàvem abans, formen part d’estratègies globals i es reprodueixen pràcticament igual als diferents països. Per exemple, la campanya del “pin parental” a Espanya, que vol eliminar l’educació sexual a les escoles, és pràcticament igual a la que es va difondre a alguns països d’Amèrica Llatina, “Con mis hijos no te metas”. I sempre va acompanyada de notícies falses similars, relacionades amb pedofília, amb llibres que, segons diuen, inciten a la masturbació d’infants de tres anys, etc. Han comprovat que els discursos contra els drets sexuals i reproductius, contra les dones i les persones LGTBIQ+, sobretot contra les dones trans, són els que generen més adeptes i més impacte, més que quan ataquen les persones racialitzades.
Quines estratègies segueixen els moviments feministes contra aquests discursos?
Una molt important és construir narratives que confrontin aquests discursos, però sense polaritzar. És a dir, no hem de mencionar-los mai, ni utilitzar els seus mateixos conceptes ni explicar-nos des de la superioritat moral. Cal oferir nous missatges que ajudin a la població a generar marcs de pensament nous. Per exemple, en el cas de l’avortament, hem d’aconseguir sortir del marc de la penalització, perquè moltes vegades ens hem educat amb estigmes. Una altra estratègia és atacar el seu finançament. No pot ser que les institucions financin organitzacions que atempten contra els drets humans i contra la democràcia. És indignant que, per exemple, diferents governs de la Generalitat hagin finançat Provida Cataluña durant més de 10 anys, un grup que, a més, finança la plataforma antigènere One of Us al Parlament Europeu. També s’hauria de fer pressió sobre empreses i patrocinadors que financin aquestes organitzacions perquè deixin de fer-ho, una estratègia que està sent efectiva en moviments ecologistes que ataquen la publicitat d’empreses que tenen responsabilitat en l’impacte climàtic o que avalen discursos negacionistes. I finalment, el més important és visibilitzar qui són aquests grups, qui són les cares visibles, com operen, quines són les seves connexions econòmiques i polítiques. Això és el que els posa més nerviosos.
L’ofensiva judicial i política contra els drets sexuals i reproductius a Catalunya va en augment. La proposta de VOX per la supressió dels contractes, subvencions i els ajuts a la vostra associació és una de les últimes accions. Segons les enquestes, la possibilitat d’un govern espanyol PP-VOX a finals d’aquest any pot ser una realitat. Us alarma aquest escenari?
Sí, el futur pinta molt negre, però el que estem fent nosaltres ara és fer molta investigació de diferents perfils de xarxes socials i fòrums d’aquest ecosistema fonamentalista per generar evidències científiques de com construeixen els seus discursos d’odi i quines són les paraules clau que utilitzen (“família”, “vida”…). La proposta de VOX de treure’ns el finançament públic és un atac directe a la democràcia, utilitzant-nos a nosaltres com a boc expiatori. La població ha d’entendre que aquests grups que ataquen el dret a l’avortament, el matrimoni igualitari o els drets de les persones trans, tenen l’objectiu final de buidar de contingut la democràcia per acabar imposant mesures més neoliberals. No és casualitat que, per exemple, en l’assalt al Capitoli als Estats Units, hi hagués una gran presència de grups antiavortistes. Necessitem que partits, moviments socials i mitjans de comunicació posin aquest tema en l’agenda i entenguin que els grups que ataquen els drets sexuals i reproductius són els mateixos que després volen enderrocar democràcies.
