Situada pocs quilòmetres al sud de la ciutat, compartida entre l’Horta Nord i les dues Riberes, trobem un dels paratges més emblemàtics del País Valencià: l’Albufera de València. Aquest ecosistema tan particular ha depés històricament de les interaccions entre l’aiguamoll, els cultius d’arròs que l’envolten i les poblacions adjacents. No és estrany que la relació entre aquests agents, amb interessos i visions particulars, genere tensions que afecten la conservació i la cura d’aquest espai únic.
Un dels principals punts de conflicte gira al voltant de la gestió que es fa de la palla produïda pels cultius d’arròs. Es calcula que cada any es generen aproximadament unes 70.000 tones de palla. Actualment, la solució preferentment emprada pel sector agrícola és desfer-se d’aquest subproducte mitjançant la crema. Aquesta opció sempre ha estat criticada per diferents sectors socials. “La crema no és una solució beneficiosa, ja que està generant gasos d’efecte hivernacle i compostos que afecten la salut de les persones que habitem al voltant de l’Albufera”, explica Lucia Moreno, activista d’Acció Ecologista – Agró.
Ara fa pocs mesos, la Comissió de Peticions del Parlament Europeu anunciava que supervisarà el compliment de les mesures indicades a les directrius de la política agrària comuna (PAC), en resposta a la queixa de la confederació d’associacions de veïns CAVE-COVA. Aquestes directrius europees prohibeixen aquesta pràctica excepte en els casos en què l’administració ho permeta per raons sanitàries justificades. En el cas de l’Albufera, aquests permisos excepcionals sovint han sigut la norma.
Deixar de cremar la palla tampoc té una solució senzilla ni immediata. A partir de la inclusió de restriccions i prohibicions a la crema per tal de rebre les ajudes de la Unió Europea, la palla va començar a quedar-se amuntegada als camps. Amb la inundació de l’Albufera, aquesta palla sofreix un procés de putrefacció que comporta la generació de metà i altres compostos no desitjats, cosa que degenera en un problema de contaminació de l’aigua que afecta greument el parc natural.
Altres alternatives impliquen retirar la palla i mirar de reaprofitar-la o reincorporar-la a la terra de cultiu mitjançant una tècnica coneguda com a fangueig. “El que fem és soterrar la palla per a estabilitzar un poc la matèria orgànica dins del fang i així no són tan greus els efectes de la putrefacció. Però aquesta, en cap cas, és la solució ideal”, manifesta Miquel Matoses, membre de la cooperativa Cèrcol Coop, que treballa per a produir arròs mitjançant tècniques ecològiques.
Si mirem enrere, descobrim que aquesta problemàtica és relativament nova. Al nostre passat col·lectiu podem trobar exemples de sistemes de producció circulars i sostenibles en els quals la palla no constituïa un residu del cultiu de l’arròs sinó un altre producte aprofitable. Abans de la mecanització de la recollida, la sega es feia de manera manual i les mates s’extreien senceres dels camps, creuant la marjal amb les barques de vela llatina per a conduir-les fins a les trilladores, on se separava el gra de la palla. Aquest feixuc procés permetia obtindre com a producte no tan sols l’arròs sinó també la palla que el contenia, que generalment podia ser utilitzada en embalatges, farratge per a la ramaderia o fabricació d’atovons o rajoles, per exemple. El repte per a totes les persones i entitats implicades en la solució d’aquest problema requereix la transformació del model actual i una producció d’arròs eficient i alhora respectuosa amb l’entorn.
Un banc que alimenta iniciatives
L’any 2013, una trobada entre activistes d’Acció Ecologista – Agró i de la cooperativa agroecològica l’Aixada com Eixida va donar lloc a la creació del Banc de Palla de l’Albufera. Es tracta d’un projecte que pretén, per una banda, fer de via d’accés a la palla d’arròs a tots aquells projectes que tinguen interés a fer ús d’aquest producte i, per altra, posar negre sobre blanc a totes les aplicacions viables d’aquest material. “Vam decidir encarregar-nos nosaltres [de la gestió de la palla], buscant una perspectiva crítica que servira per a posar la mirada en la falta de gestió”, conta Lucia Moreno, “fent que tots els usuaris que agafen palla d’arròs mitjançant el banc també s’impliquen en la gestió de l’Albufera i amb aquesta problemàtica”.
El banc funciona sota comanda per part de les usuàries, les quals han d’anar al mateix camp en el moment de l’arreplegada
El banc funciona sota comanda per part de les usuàries, les quals han d’anar al mateix camp en el moment de l’arreplegada per a obtindre les bales que necessiten. A les primeres edicions, el cost per a les usuàries era d’un euro per cada bala de 21 quilos, que eren destinats a cobrir les despeses d’empacat i logística bàsica. Però des de l’edició de 2018, aquests costos estan sent subvencionats per part de la Conselleria d’Agricultura, i resulten gratuïts per a les usuàries que les arrepleguen al mateix camp i tenen un xicotet cost addicional en el cas de no poder assistir i requerir emmagatzemar-la.
El projecte, a més, busca interconnectar els diferents agents protagonistes d’aquest cicle, des del productor d’arròs fins als projectes usuaris finals passant pels empacadors de la palla. “Nosaltres hem buscat sempre el suport de les persones que realment fan el procés d’extracció i distribució de la palla per a poder donar vida al projecte”, destaca Raül Silla, de l’Aixada com Eixida. Per a les tasques d’empacat de la palla ha sigut fonamental la participació de José Luis Pecino, propietari d’una empresa familiar destinada a l’alimentació animal, qui s’ha fet càrrec de l’empacat, l’emmagatzematge i la distribució de la palla del banc des de 2017.
La majoria de les usuàries estan relacionades amb projectes agroecològics i utilitzen la palla per a encoixinar els camps
La majoria dels projectes usuaris del banc estan relacionats amb projectes de producció agroecològica, en els quals s’utilitza com a material per a encoixinar els camps. S’han abastit de palla cultius de diferents tipus i dimensions, com ara horts particulars, horts urbans de gestió municipal i projectes de producció ecològica –com la mateixa cooperativa Aixada com Eixida. Aquesta necessitat va ser un dels motius que va propiciar el naixement del banc. “Nosaltres, que tenim l’hort ben a prop de l’Albufera, estàvem comprant bales de palla de fora, motiu pel qual vam decidir unir forces per a fer la palla accessible i propiciar que aquesta gestió siga una tasca col·lectiva”.
L’encoixinat dels camps permet reduir o prescindir de l’ús d’herbicides i, alhora, consumir menys aigua. Aquesta tècnica també ha sigut utilitzada en projectes de reforestació duts a terme per part de la fundació CEAM i la plataforma ReplanaRest, amb resultats molt satisfactoris.
La palla de cereals ha sigut tradicionalment utilitzada per a l’alimentació del bestiar, per la qual cosa no és estrany que el banc també en reba una demanda important. Generalment, la palla d’arròs s’ha considerat de menor qualitat respecte a la produïda en altres cultius. L’empacador del banc explica com han treballat per a aconseguir millorar la qualitat de la palla: “Aprofitant una sèrie de varietats [d’arròs] concretes, segant a una altura diferent i collint en dates diferents, aconseguim propietats equivalents o superiors a la d’altres cultius”, indica Pecino. També relacionat amb la producció alimentària i en el marc del projecte Micològic, situat també al parc natural, s’utilitza la palla per als substrats utilitzats en la producció de fongs ecològics.
Retallar la petjada ecològica de la construcció
Una altra manera d’emprar la palla és utilitzar-la com a material de bioconstrucció. Aquest és un sector en creixement que resulta especialment interessant perquè contribueix a minimitzar l’actual petjada ecològica de la construcció. A més, durant aquest any, està prevista una gran obra pública pionera en l’ús d’aquestes tècniques localitzada a la localitat de Meliana, a poca distància de l’Albufera. Es tractarà d’un centre de dia per a gent gran construït mitjançant tècniques de bioconstrucció amb palla d’arròs.
Respecte a altres cereals, la d’arròs presenta unes propietats especialment avantatjoses per a aquest ús. “La seua conductivitat tèrmica és un poc inferior, per tant, millor que la del blat, per exemple. Però on es nota moltíssim és pel que fa a la degradació en humit. És a dir, en cas que hi hagués qualsevol tipus d’infiltració d’aigua per la coberta o per capil·laritat des del sòl, la palla d’arròs presenta una major resistència a l’aigua que la resta de cereals degut al seu alt contingut en sílice”, detalla Joan Romero, president de la cooperativa valenciana Okambuva, integrada en la xarxa de construcció.
El projecte “Tinc una palla a l’ull” també fa una crida a la utilització de la palla com a material de bioconstrucció
El projecte “Tinc una palla a l’ull” també fa una crida a la utilització de la palla com a material de bioconstrucció mitjançant la cerca de suport d’un ampli espectre d’agents socials i de les administracions. Aquesta iniciativa, promoguda per Pablo Quintana, reclama la creació d’obra pública utilitzant la palla de l’Albufera i la celebració d’una festa inclusiva per a fer conscient la població de les possibilitats d’aquest material. “L’objectiu és mostrar a tots els habitants de València i del país que la palla de l’arròs serveix per a construir habitatges i es poden fer escoles fins a substituir tots els barracons escolars d’aquest país”, en paraules del mateix Quintana.
Altres usos en què també s’ha provat aquest material ha sigut com a recurs educatiu en projectes de diversa índole. “Les bales són molt dinàmiques i les pots col·locar com vulgues. Per als xiquets són com un Lego gegant i ofereixen moltes oportunitats per a la creació”, explica Laura Martín, fundadora de Bosque Escuela La Tribu. Fins i tot, el professor Rubén Tortosa, de la Universitat Politècnica de València, amb el seu equip d’investigació, ha provat la palla d’arròs com a material per a la construcció de falles mitjançant impressió 3D.
Tot un camí per a recórrer
Cadascun dels projectes que s’entrecreuen amb el banc de palla i el paratge de l’Albufera manifesten una voluntat compartida d’involucrar-se com a part de la solució dels problemes del medi on estan inserits. Des del banc insisteixen que l’objectiu no és encarregar-se de la gestió de tota la palla que es produeix a l’Albufera –fita inabastable actualment–, sinó promoure una reflexió crítica envers aquest procés i potenciar totes les activitats que contribueixen positivament a una gestió respectuosa de l’entorn.
La proposta de les activistes és clara: “S’han de promoure totes les iniciatives que fan servir palla d’arròs per a incrementar-ne la retirada. Però, a més a més, s’ha de coordinar de manera racional la gestió de la palla després de la collita. S’ha de fer una bona coordinació de tots els actors i una bona gestió que avui dia no es fa”, sentencia Lucia Moreno.
