Després de les eleccions municipals i autonòmiques del passat 28 de maig, els pactes entre la dreta i l’extrema dreta han donat lloc a governs reaccionaris que suposen una retallada en els drets aconseguits fins aleshores. A les Illes l’extrema dreta no ha entrat en el govern, però sí als consells insulars de Mallorca i Menorca, amb la finalitat de “posar fi a les polítiques socialistes i separatistes”. Marga Prohens (Partit Popular) renovarà el seu càrrec com a presidenta balear sense que la força ultradretana Vox ocupe cap conselleria. A canvi, han pactat 110 mesures programàtiques, un acord que estarà sota el monitoratge d’una Comissió de Seguiment i Avaluació.
Al País Valencià, Carlos Mazón, candidat del PP, amb 40 diputats; ja és president de la Generalitat amb el suport de Vox, qui va obtenir 13 diputats. Arran d’aquest acord, l’extrema dreta aconsegueix la vicepresidència, encapçalada pel torero Vicente Barrera i Susana Camarero, després que el PP vetés al candidat de Vox Caros Flores per estar condemnat per maltractament a la seua exparella; i les conselleries de Cultura, Agricultura i Justícia. El pacte entre les dues formacions polítiques es basa en un programa de 50 punts que recull les principals accions que vol desenvolupar la coalició durant aquesta legislatura.
L’educació i la llengua
L’educació, la llengua i la cultura són tres dels àmbits més perjudicats pels pactes de la dreta i l’extrema dreta. L’acord de govern al País Valencià reconeix el “PIN parental” amb la següent fórmula: “els pares autoritzaran el contingut de les activitats extracurriculars”. També es dona llum verda a “la llibertat educativa, la lliure elecció de centre i la lliure elecció de la llengua d’ensenyament entre les dues oficials, en totes les etapes educatives”. Les afirmacions carregades de “llibertat” han estat acompanyades d’una persecució al català que no s’ha fet esperar. En una entrevista a l’emissora COPE, Mazón va declarar la seua voluntat a tancar l’Oficina de Drets Lingüístics, a la qual es va referir com a l’“Oficina de Policia Lingüística”. L’entitat vetlla pel compliment i aplicació de la normativa d’ús de les llengües oficials del territori. En la mateixa entrevista, l’ara president de la Generalitat manifestava el seu convenciment amb “acabar amb el procés a la valenciana i fer fora la ideologia de les aules”.
La reacció de les entitats en defensa de la llengua va ser immediata. Organitzacions com Escola Valenciana o Plataforma per la Llengua han publicat manifests en què condemnen les polítiques del nou executiu, i sentencien que “negar l’aprenentatge en valencià no sols és perjudicial per als coneixements de l’alumnat; suposa negar-los oportunitats en l’àmbit social, cultural i laboral”.
Des de Plataforma per la Llengua del País Valencià qualifiquen “d’intolerable que una administració pública perseguisca i censure revistes per estar escrites en valencià”
Paral·lelament, al municipi de Borriana (la Plana Baixa), el pacte entre PP i Vox ha provocat que la regidoria de Cultura caiga en mans de l’extrema dreta. Tant punt ha arribat al consistori, ha ordenat que es retiren publicacions com Camacuc, Llengua Nacional, Cavall Fort, El Temps i Enderrock. El regidor de Cultura, Jesús Albiol, va publicar en el seu compte de Twitter: “L’Ajuntament de Borriana no continuarà promovent el separatisme amb els diners dels borrianencs. No som catalans de segona, som valencians i espanyols de primera”. També, en declaracions a l’agència EFE, va manifestar el seu objectiu de “posar fi a la politització de la cultura”. Des de Plataforma per la Llengua del País Valencià qualifiquen “d’intolerable que una administració pública perseguisca i censure revistes per estar escrites en valencià”.
La resposta es va fer notar el passat 17 de juliol, amb una concentració a les portes de l’Ajuntament convocada per Plataforma per la Llengua i la Plataforma per la Tolerància de Borriana. S’hi van sumar la FOLCA, la Federació d’Organitzacions per la Llengua Catalana, que està formada per Escola Valenciana, El Tempir d’Elx, Maestrat Viu, Intersindical, l’Associació Llengua Nacional, Amics de la Bressola, La Bressola, CIEMEN, Federació d’Entitats de Defensa de la Llengua a Catalunya Nord, Institut d’Estudis Eivissencs, Associació per la Llengua i la Cultura i Òmnium Cultural del Baix Camp.
Vicent Marco, president de la Unió de Periodistes Valencians, manifesta que aquest fet “és un atac en contra dels principis democràtics, i que sense pluralitat i diversitat no pot haver-hi una democràcia plena”. Alhora, denuncia que l’administració es deixe portar per “raons partidistes i ideològiques en lloc de per criteris d’equanimitat”.
A les Illes, les polítiques en matèria d’educació i llengua són molt semblants. L’extrema dreta també vol acabar amb l’Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics, sota l’argument que “és un instrument d’exclusió del castellà i una imposició lingüística”; i crearà una Oficina de Garantia de la Llibertat Lingüística. També volen garantir el finançament de l’escola concertada. I sentencien: “no patirà cap discriminació respecte als centres públics”.
Feminismes i drets LGBTIQ+
“Defensar els drets de les famílies, erradicar la violència intrafamiliar i garantir la igualtat entre totes les víctimes”. Són les línies d’acció de l’extrema dreta i els seus socis pel que fa a les polítiques d’igualtat i inclusives. El fort retrocés que suposa la negació del concepte de violència masclista, que ja formava part del consens social, ha portat diversos col·lectius feministes a unir-se sota el nom de Reacció Feminista. El passat 13 de juliol, van dur a terme el seu primer acte. “Fèrem concentracions a Castelló, València, Xàtiva i altres pobles en rebuig al nou govern de la Generalitat Valenciana”, explica Tamara Ribés Escrig, membre d’Assemblea Feminista 8M de Castelló i de Reacció Feminista.
En el seu manifest, fan una crida “a totes les companyes perquè ens organitzem i lluitem per no retrocedir ni un pas en els nostres drets com a dones, trans i cis, lesbianes, bisexuals, migrants, racialitzades, marginades i treballadores sexuals”.
Des de Lambda, col·lectiu LGBTIQ+ de València per la diversitat sexual, de gènere i familiar, titllen de “destructiu” el programa de l’extrema dreta, sobretot, pel que fa als drets sexuals i reproductius. “Alguna cosa em diu que haurem d’estar ben actives i organitzades els pròxims quatre anys”, sentència Ribés.
La mesura número 81 del pacte entre la dreta i l’extrema dreta balear ataca directament al col·lectiu trans, en “exigir la derogació de la Llei 4/2023, coneguda com a Llei Trans”. I matisen: “modificarem la Llei autonòmica per a garantir que les dones estiguen i se senten protegides en espais d’intimitat, com vestuaris o banys, així com en l’àmbit de l’esport”.
Història i memòria
En el primer apartat de l’acord de govern valencià, sota el títol de “llibertat”, destaquen dues mesures que ataquen de ple la Llei de Memòria Democràtica i per a la Convivència impulsada pel Govern del Botànic. Durant les dues legislatures anteriors, s’havia desenvolupat un mapa de foses, identificat víctimes i creat un cens d’aquestes, entre altres qüestions. A més, el text normatiu feia una menció especial a la repressió i violència patida per les dones, fruit de la seua activitat pública, política o intel·lectual durant la Guerra Civil, la dictadura i fins a l’aprovació de la Constitució espanyola.
Ara, el pacte de PP i Vox acorda que: “reivindicarem la història d’Espanya i de la Comunitat Valenciana i garantirem la llibertat de memòria […] Per això, es derogaran les normes que ataquen la reconciliació en els assumptes històrics”. I en un altre punt prometen “aprovar una Llei de Senyes d’Identitat que protegisca els valors i costums de les tradicions de la Comunitat Valenciana […]”. Per a aconseguir-ho, “s’eliminaran les subvencions a les entitats o associacions que promoguen els ‘països catalans’”.
Amb tot, les entitats que lluiten per la justícia i la memòria històrica es mantenen fermes en la seua tasca. Tal com expressa Ángel González, president de la CAMDE-País Valencià, la Coordinadora d’Associacions per a la Memòria Democràtica del País Valencià, “ens costarà més fer passos endavant, però els continuarem fent, encara que siga més a poc a poc”.
Economia, turisme i habitatge
En matèria d’economia i turisme, a l’acord entre les dues forces polítiques de tall reaccionari no s’esbrina cap acció concreta, a excepció de “l’eliminació de la taxa turística” o la “protecció i promoció del turisme”. Però, diversos mitjans ja s’han fet ressò d’algunes mesures que es pretenen impulsar, si a més, s’estableix una correlació de forces favorable al govern valencià actual. Un exemple és la derogació de la Llei de costes, que segons interpreta Mazón, “va contra la propietat privada i el medi ambient, tot alhora; és ideològica i va contra la Comunitat Valenciana”. A les Balears el govern promet acabar amb “la turismofòbia”, alhora que “defensaran el turisme de creuers pel seu impacte en el sector turístic i de la restauració”. Així mateix, “lluitaran contra la venda ambulant il·legal, sancionant venedors i consumidors”.
La PAH-València critica les mesures que PP i Vox porten al programa. “La Conselleria d’Habitatge no pot desaparèixer, perquè ha fet molts avanços pel que fa al dret a la vivenda”, manifesta Jose Luís González, portaveu de la PAH
L’habitatge és una altra de les potes de l’acord valencià, en la qual s’especifica la “creació d’una oficina especialitzada per a l’assessorament i acompanyament de totes les víctimes enfront de l’ocupació il·legal”; així com la defensa dels propietaris “en cas que es produïsca una ocupació il·legal”. En el marc d’aquestes propostes, la nova alcaldessa de la ciutat de València, Maria José Català (PP), que ha arribat al consistori gràcies al suport de Vox, descarta la creació de “zones tensades pel lloguer”, malgrat que el preu dels lloguers en València ha pujat al voltant del 19 % en l’últim any. A més, reforça la idea de combatre l’okupació creant l’Oficina Antiocupació d’àmbit municipal, per assessorar a propietaris i veïnat.
El pacte del govern balear també contempla la creació de la mateixa oficina, que anomenaran “Oficina de Defensa de les Víctimes de l’Ocupació”. També en matèria d’habitatge pretenen “acabar amb totes les polítiques intervencionistes, prohibicionistes i d’atac a la propietat privada desenvolupades en els últims huit anys”.
La Comissió Promotora Volem un Tercer Botànic ha convocat una mobilització el 20 de juliol, a la qual s’han sumat més de 300 entitats de tot el territori, “per a preservar i consolidar els drets assolits al llarg de la història”
La Plataforma d’Afectades per la Hipoteca (PAH) de València, en roda de premsa, ha criticat les mesures que l’extrema dreta i els seus aliats porten al seu programa. “La Conselleria d’Habitatge no pot desaparèixer, perquè ha fet nombrosos avanços pel que fa al dret a la vivenda al País Valencià”, manifesta Jose Luís González, portaveu de la PAH València. El seu objectiu és continuar treballant en la consolidació de la Llei 2/2017, de funció social de la vivenda; la Llei 6/2020 per a l’ampliació del parc públic d’habitatge mitjançant els drets de tanteig i retracte; o la Llei 3/2023 de mesures per a fer front a situacions de vulnerabilitat i emergència residencial i evitar abusos en l’àmbit immobiliari; així com el Decret 130/2021 per a la mobilització de vivendes buides i deshabitades. Tal com defensa González, “cal avançar amb instruments que fan front a l’assetjament immobiliari i enfortir la UAD (Unitat enfront del Desnoament)”.
Amb els acords programàtics signats, i duta a terme la presa de possessió tant al govern de les Illes com al País Valencià, es despleguen tot un seguit de polítiques reaccionàries que ataquen frontalment els avanços aconseguits fins aleshores. L’onada reaccionària, però, tindrà enfront els moviments socials. Al País Valencià s’ha creat la Comissió Promotora Volem un Tercer Botànic, que ha convocat una mobilització el pròxim 20 de juliol, a la qual s’han sumat més de 300 entitats i col·lectius de tot el territori. Alhora, fa una crida a acudir a les urnes el 23 de juliol “per a preservar i consolidar els drets assolits al llarg de la història”.
