A la localitat valenciana de Burjassot (l’Horta Nord), i més concretament al barri de Santa Gemma, una antiga fàbrica de raspalls abandonada durant més de tres dècades a partir d’ara és “un espai on començar a organitzar-se la classe treballadora com a comunitat en lluita”, defineixen les militants del Sindicat de Poble Construint Burjassot (CB). Segons ha pogut certificar la Directa, la propietat de l’immoble és l’empresa Viv-es alfara 2 SLU, la qual està administrada per Jesús Carratalà Ortí.
Des que el sindicat va nàixer el novembre de 2021 ha emprès la tasca de construir autonomia de classe per un Burjassot “viu, actiu i combatiu”. A més, des de CB asseguren que s’emmarquen dins d’una “estratègia revolucionària” que va més enllà del terme del poble de Guillem Agulló i de Vicent Andrés Estellés. És per això que forma part del Sindicat d’Habitatge de València (SHV) –juntament amb Construint Malilla, el Sindicat de Barri del Cabanyal i el Sindicat de Barri d’Orriols i Montolivet Veïnal.
Construint Burjassot conta a més amb la particularitat que, de totes les organitzacions que conformen el SHV, és l’única que opera des del marc “poble” i no des del de “barri”. “És una aposta clara per un model de sindicalisme d’habitatge que és extrapolable a tots els contextos”, explica Enric, militant de CB. “De moment, hem adaptat el model per a una localitat independent com és Burjassot —que compta amb un cens poblacional 38.880 habitants—, però el nostre objectiu com a moviment és el d’estendre el sindicalisme d’habitatge, fins i tot, a les zones rurals atenent a les seues problemàtiques particulars”.
El municipi ha esdevingut en una ciutat dormitori per la seua ubicació pròxima a les instal·lacions d’À Punt-Mèdia i del Campus Universitari, la qual cosa ha provocat una pujada del preu de l’habitatge
Segons conten des de CB, en els últims anys, el municipi ha esdevingut en una “ciutat dormitori” per la seua situació geogràfica —zona oest de l’àrea metropolitana de la ciutat de València. A més a més, compta amb la presència molt pròxima de les instal·lacions d’À Punt-Mèdia i del Campus Universitari de la Universitat de València. Aquests factors han fet que el preu de l’habitatge, tant pel que fa a la compra com per al lloguer, haja augmentat de manera exponencial.
Durant els quasi dos anys d’existència organitzada de Construint Burjassot, s’han teixit aliances amb altres espais del poble, com Ca Bassot–Associació Cultural, que lluita per la recuperació de la memòria antifeixista del País Valencià. En la seu de Ca Bassot se celebren les assemblees obertes de CB i, junt amb l’associació, han participat en l’homenatge anual a Guillem Agulló, jove antifeixista assassinat per un grup de nazis a Montanejos (l’Alt Millars) l’any 1992. També, pel seu caràcter de sindicat de poble, tenen vinculació amb espais d’altres pobles de la comarca de l’Horta Nord, com ara el Centre Social Autogestionat (CSA) El Manyà, ubicat a Massamagrell.
Ara, han decidit anar més enllà i han pres la decisió de “prendre un espai propi on construir autonomia, una estructura popular mitjançant la qual avançar cap a l’emancipació de la classe treballadora”. Així naix, a aquella antiga fàbrica Cepind del número 86 del carrer Actor Rambal, La Colmena, el primer espai alliberat del Sindicat de Poble Construint Burjassot.
Gota a gota de mel, construint La Colmena
Com una abella que es cola per la finestra i posa la primera gota d’un rusc al racó d’una obscura habitació fins ara deserta, Sonia, militant del Sindicat de Poble Construint Burjassot (CB), va ser la primera a entrar en l’antiga fàbrica del número 86 del carrer Actor Rambal. Veïna del barri de Santa Anna des de fa més de 30 anys, sempre ha conegut aquest espai buit i en constant degradació en un context marcat per la marginació d’aquesta zona perifèrica de Burjassot, on els serveis, com ara el transport; són mínims o inexistents i les alternatives d’oci es limiten a fumar canuts en el parc.
Per això, segons explica Sonia, es desprèn la necessitat d’alliberar un espai en aquesta latitud concreta del poble, un barri construït sota mil·lenàries coves gratades per l’erosió de la pedra calcària que l’edificació i el paviment han anat ocultant, “un barri de classe treballadora on començar a construir poder popular”. “Com a veïna de Burjassot i més concretament del barri de Santa Gemma, crec en la ferma necessitat de generar estructures populars de i per a unes veïnes que han estat marginades per les classes dominants i les institucions que les emparen”, sentencia l’activista.
Així, una setmana després que Sonia, a hores d’ara moradora, okupara l’espai, el dimecres 12 de juliol; CB va anunciar sorprenent i públicament la creació de La Colmena: el Casal Popular de Construint Burjassot. Per a l’anunci es va aprofitar una “Vespraeta estiuenca a Burjassot” al proper parc de Vicent Ferrer, una jornada amb orxata i fartons, jocs i activitats, i un mural participatiu –aquest últim no es va poder realitzar.
I encara que alguna persona es va quedar despagada amb la notícia que no s’anava a fer cap mural, aquest fet va ser ràpidament oblidat amb la sorpresa que les militants del Sindicat estrenaven Casal Popular. “Hem rebut immediatament el suport per gran per part del veïnat –expliquen des de CB– que celebra amb nosaltres que aquest espai condemnat a l’abandó siga el lloc on començar a trobar-se com a veïnes i a organitzar-se com a classe”.
Des del mateix dia que es va alliberar l’edifici, s’ha engegat un procés de rehabilitació de l’espai amb tallers col·lectius i jornades de treball
El projecte que ací s’inicia es configura de tal manera que presenta tant el vessant habitacional –com es el cas de Sonia– com el social, és a dir, com espai de trobada obert. És per això que des del mateix dia que es va alliberar l’edifici, s’ha engegat un procés de rehabilitació de l’espai amb tallers col·lectius i jornades de treball on, veïnes i militants, actuen amb el propòsit de fer d’aquest una estructura popular sòlida on poder continuar construint Burjassot.
De moment, a l’edifici, que compta amb dues plantes diàfanes en forma de “U”, un ample terrat i un corral presidit per una figuera monumental; es convoquen les assemblees de CB, sent així un dels primers passos per a dotar d’activitat a l’espai. Així, tots els dilluns a les sis de la vesprada el Sindicat de Poble Construint Burjassot convida a les persones que visquen per l’Horta Nord i vulguen lluitar pel dret a l’habitatge a acudir, participar i militar conjuntament per un Burjassot combatiu.
La propietat i el seu eixam
Un dia després de l’anunci de l’okupació del vell edifici fabril de Cepind, a mitjan vesprada, un grup d’aproximadament sis obrers es va presentar a les portes de La Colmena per tractar d’accedir al seu interior. Des del principi, tal com relaten les militants de CB presents en el moment dels fets, es va iniciar un diàleg amb els operaris, que “van augmentar el seu nivell de violència a mesura que anava avançant la conversa”, fins al punt de tractar d’entrar a l’espai per la força amb un muntacàrregues.
Els obrers van acabar cridant la Policia Nacional espanyola, la qual es va personar, va notificar que hi havia gent que havia constituït morada i va marxar després d’informar que s’obria la via judicial
“Ens van explicar que dins tenien ferramentes de construcció i que gastaven l’espai com a magatzem”, conten des de CB. “Nosaltres vam negociar i els vam dir que l’espai ara estava sota control del Sindicat, però que sense cap problema els retornaríem totes les ferramentes que havien deixat a l’interior, més concretament al costat de la porta, tan sols entrar a l’edifici”. Així i tot, les amenaces no van cessar i els obrers van acabar cridant la Policia Nacional espanyola, la qual es va personar, va certificar i notificar que, efectivament hi havia gent que havia constituït morada, i va marxar després d’informar que el procediment, de moment, aniria per via judicial. Els obrers van seguir el mateix camí.
Des del Sindicat de Poble Construint Burjassot ho tenen clar: “continuarem plantant cara als especuladors amb l’okupació dels espais sota control popular. Ens apropem més a prendre el control sobre els nostres mitjans de vida”. I afegeixen: “ja no ens valen unes gotes de mel, volem el rusc sencer. La Colmena és ara de les abelles, de les abelles obreres”.
