Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Xile escriurà la primera Constitució paritària del món

La nova Carta Magna posa fi a trenta anys de transició i serà redactada per 155 ponents, la meitat de les quals seran dones

Cantant i ballant "El violador eres tú" a Santiago de Xile / Elena Bulet

El 5 d’abril de 2021 serà una data històrica. Ho serà, sobretot, per a la societat xilena, però no només. El país sud-americà escollirà les 155 persones que redactaran la nova Constitució, la meitat de les quals seran dones. Una fita inèdita fins ara. Per primer cop, un òrgan constitucional estarà format pel mateix nombre d’homes que de dones, perquè així ho estableix la llei que empara el procés constituent que s’ha obert a Xile.

La mobilització sostinguda als carrers de les principals ciutats del país des de l’octubre de 2019 i fins a l’arribada de la pandèmia va empènyer la classe política a pactar la convocatòria d’un plebiscit sobre la Carta Magna. La votació, que va tenir lloc el 25 d’octubre, va desembocar en una majoria aclaparadora a favor d’enterrar el text legal vigent, herència de la dictadura d’Augusto Pinochet (1973-1990), i obrir una nova etapa històrica. Per a moltes veus expertes, aquest és el final de més de trenta anys de transició.

El plebiscit sobre la Carta Magna va aconseguir una àmplia majoria a favor d’enterrar el text legal herència de Pinochet

La llei que garanteix la paritat de gènere és una reforma constitucional que va ser aprovada a principis de març, després d’un pols del moviment feminista amb les institucions polítiques. Activistes, acadèmiques i parlamentàries van unir esforços per assegurar la plena representació de les dones a l’assemblea constituent (o Convenció, com se l’ha batejat a Xile): “L’acord polític que van firmar els partits no considerava la igualtat de participació de les dones. Això no va passar inadvertit i les feministes van activar les alarmes i es van organitzar entre sectors que normalment no estan gaire articulats”, explica Valentina Moyano, membre de la Xarxa de Politòlogues, que va formar part d’aquest procés. Aquesta aliança estratègica va aglutinar polítiques tant d’esquerra com de dreta i va concentrar tota la pressió al Congrés: “Les dones van ser presents a totes les discussions del Parlament, d’on històricament han estat excloses, i a les últimes sessions van ocupar la tribuna de la sala en un ambient que no s’havia vist en altres votacions”, recorda la politòloga.


Candidatures diverses

Des d’acadèmiques fins a activistes, de totes les edats i zones geogràfiques, els perfils de les candidates constituents són diversos i variats. “Les feministes han ampliat el concepte de paritat per tal que també ocupin aquest espai lesbianes i companyes de comunitats dissidents, pobladores i treballadores que històricament han quedat excloses dels espais de poder”, comenta Sofía Brito, coautora del llibre La Constitució a debat i editora de Per una Constitució feminista.

“Soc part d’un moviment gegant que proposa dur a terme la transformació més gran que ha viscut Xile. Parlem de canviar la Constitució, però no a força de petites reformes. Ens hem cansat de la política tradicional –completament elitista i masculinitzada–, de l’exclusió, la injustícia, la desigualtat i la discriminació”, reclama l’advocada constitucionalista Bárbara Sepúlveda, directora de l’Associació d’Advocades Feministes (Abofem) i candidata a la llista del Partit Comunista pel districte de Recoleta, un dels més populars de l’àrea metropolitana. A la mateixa llista, però sota les sigles de Revolució Democràtica –integrada a la coalició d’esquerres Frente Amplio–, es presenta Luz Vidal, líder sindical del col·lectiu de treballadores de la llar: “Ens hem de fer càrrec de totes les injustícies que han passat per alt. Ser part de la Convenció, per al sector que represento, seria un acte reparador per tantes discriminacions que hem patit durant aquests anys de lluita per conquistar drets laborals”, diu.

El concepte de família i la paritat a les esferes de poder són aspectes que les dones volen abordar en el debat constituent

Al districte de Santiago, que concentra els barris del centre de la capital, hi ha diversos noms vinculats a la militància feminista i al moviment estudiantil, com Antonia Orellana o Emilia Schneider, ambdues del Frente Amplio i de 31 i 24 anys, respectivament. “Durant anys, en les lluites estudiantils i feministes hem xocat contra el mur d’un sistema polític molt impermeable, contra els cadenats i forrellats que blinden la Constitució i que ens han impedit avançar. Ara veiem la possibilitat de trencar amb això”, sosté Schneider, que també representa la població trans.

Des del sud del país, a la ciutat de Concepción, s’hi presenta Tammy Pustilnick, advocada de la Fundació Iguals, que vetlla pels drets de la comunitat LGBTIQ+: “No volia quedar-me mirant aquest procés des de fora. Tant que ens hem queixat –i amb raó– de la Constitució i l’impacte que té sobre la nostra vida quotidiana, almenys havia d’intentar-ho”, exposa.


Agenda feminista

Els temes que les candidates volen portar a l’assemblea recullen les demandes que les xilenes han plantejat des del retorn a la democràcia. “Hi ha una acumulació històrica de reclams que tenen a veure amb la dictadura, com la prohibició de l’avortament i els drets sexuals i reproductius de les dones”, comenta Orellana. “Hem de poder consagrar el dret a decidir, i també altres temes com el reconeixement del treball domèstic de les cures i posar fi a les estructures neoliberals que precaritzen, sobretot, les dones”, afegeix. El concepte de família i la paritat a les esferes de poder són altres aspectes que les dones volen abordar durant el debat constituent.

“Tot el text s’haurà d’escriure amb perspectiva de gènere i basar-se en els principis de solidaritat, igualtat substantiva i corresponsabilitat social de les cures. Cal que es reconeguin totes les identitats i tots els pobles originaris i els seus drets, amb una menció especial a les dones indígenes i els seus coneixements ancestrals”, proposa Bárbara Sepúlveda. De fet, del total d’escons que ocuparan les dones, almenys vuit seran per a representants dels pobles originaris, que, també per llei, tenen reservades 17 cadires en total.


Paritat a la llista i al resultat

Fins ara, cap país del món ha aconseguit una participació de les dones tan alta en un òrgan constituent. El 2011, Tunísia va arribar quasi al 30% dels escons de la seva assemblea gràcies a una llei de quotes; la Convenció boliviana de 2009 va arribar al 34,5% i a Islàndia, el 2010, el Consell Constitucional va incloure 10 dones, d’un total de 25 consellers. Cap dels casos, però, arriba al 50%.

La particularitat del model xilè és que la paritat no es busca només a les llistes electorals, sinó que s’aplica també al resultat. “S’ha dissenyat un mecanisme correctiu per tal que la proporció entre els dos gèneres sigui de 45-55%, cap dels dos pot superar l’altre en la composició final”, precisa Sofia Brito. La norma estableix que a cada districte es conformaran llistes encapçalades per dones que s’alternaran de forma successiva amb homes. Només en cas de les llistes senars, un dels dos gèneres pot superar l’altre, com a màxim en una candidatura.

Si els terminis es compleixen, el nou text se sotmetrà a un plebiscit de sortida durant el segon semestre de 2022

El calendari de la Convenció Constituent és atapeït. Tot just aquest mes, s’han presentat les llistes definitives, que inclouen un total de 3.382 candidatures, de les quals més de 2.200 són d’independents que concorren sense sigles de partits polítics i quasi 200 pertanyen a representants de pobles originaris. Després de la votació del mes d’abril, que coincideix amb les eleccions municipals i regionals, els i les constituents escollits tindran 9 mesos (que poden prorrogar-se fins a 12) per escriure una nova Carta Magna. El període es preveu intens, perquè els principals temes i demandes es discutiran a la Sala, però també als carrers. Si els terminis es compleixen, el nou text se sotmetrà a un plebiscit de sortida durant el segon semestre de 2022. Amb l’aprovació ciutadana de la proposta arribarà l’inici d’una nova etapa històrica.

Article publicat al número 516 publicación número 516 de la Directa