“Aquells dies va haver-hi coses realment interessants, com veure 2.300 treballadores socialitzant el seu salari. (…) Tots els estibadors del port venien a un bar que hi ha a la Barceloneta i posaven tots els seus diners sobre la taula, tot el que havien guanyat a la tarda. Dos companys ho recollien i l’endemà repartien la mateixa quantitat entre tota la plantilla, incloent-hi els acomiadats i sancionats; de manera que ningú, econòmicament, va patir més que el que estava treballant.” Un estibador recorda així les lluites portuàries de Barcelona dels anys vuitanta i l’experiència de les caixes de resistència que es van impulsar per combatre els acomiadaments i les sancions de les companyes que estaven en vaga, un testimoni recollit per la històrica revista basca Ekintza Zuzena.
Una caixa de resistència o de solidaritat és una eina temporal basada en el suport mutu, utilitzada històricament per alleujar la situació econòmica de persones o entorns familiars perjudicats o reprimits en lluites laborals i sindicals, acomiadaments o vagues
Una caixa de resistència o de solidaritat és una eina temporal basada en el suport mutu, utilitzada històricament per alleujar la situació econòmica de persones o entorns familiars perjudicats o reprimits en lluites laborals i sindicals, acomiadaments o vagues. Les persones d’un barri, territori, sindicat o col·lectiu que protagonitzen la lluita o que hi volen col·laborar fan donacions que ajuden les afectades a afrontar les dificultats econòmiques derivades de la seva lluita. Avui aquesta eina admet mil variants pel que fa a l’organització i la gestió, i pot tenir diferents utilitats –més encara en plena crisi pel coronavirus.
Una eina obrera recuperada i adaptada
A tall d’exemple històric, serveixen les caixes de resistència autogestionades pels obrers durant la vaga de la Canadenca del 1917; lluita on es va conquerir, entre d’altres, i per primer cop en la història mundial, la jornada laboral de vuit hores. Milers d’obrers van reunir fons i van mantenir les caixes solidàries actives durant 45 dies de vaga –repressió i ocupació militar incloses. Recentment, s’han vist altres versions com la caixa de l’ANC i Òmnium, destinada a “cobrir les sancions imposades per l’Estat espanyol” o els funds –fons digitals d’autodefensa econòmica. Aquestes plataformes digitals permeten el suport econòmic d’urgència a activistes d’arreu del món que es troben perseguides o sancionades.
La més recent d’aquestes iniciatives és la caixa de resistència creada per a la vaga de lloguers a tot l’Estat espanyol. Una lluita que engega aquest dimecres 1 d’abril i amb la qual, a través de la caixa de solidaritat –que ja ha aconseguit 20.000 €–, es pretén cobrir les despeses legals dels milers de llogateres que se sumin a la vaga.
Avui, el confinament total, la incertesa i la paràlisi ha complicat encara més la vida a tota mena de projectes laborals, polítics, socials i comunitaris, i ha afectat sindicats, editorials, llibreries, ateneus, casals, bars… També suposa precaritzar les economies de grans capes de població, i s’aguditza encara més la difícil supervivència d’alguns sectors de la societat, que ja vivien, des de fa anys, en trajectòries d’economia informal o submergida, amb poc o cap dret ni reconeixement per part de l’Estat. Però la vida sempre tira endavant, i molts d’aquests col·lectius s’organitzen i apel·len a la solidaritat col·lectiva i a les aportacions econòmiques d’arreu perquè els alleugereixin durant aquestes setmanes de confinament.
Les dones migrants s’organitzen
“Les treballadores sexuals, que també estem travessades per la migració, raça, classe i identitat de gènere, som especialment vulnerables a aquesta pandèmia, ja que no tenim drets com a treballadores; ens trobem davant d’un complet desemparament estatal. Les que treballem a Polígono de Villaverde, als voltants del Camp Nou i de pisos i clubs tancats per imperatiu sanitari, estem afrontant una situació d’enorme urgència i gravetat, nosaltres i les nostres famílies”. Ho expliquen les impulsores del Fons d’Emergència per a les Treballadores Sexuals, que fa uns dies van aconseguir l’objectiu en una primera campanya de recollida de fons, que van repartir entre vuitanta treballadores sexuals. Ara han creat una nova campanya de suport i recollida, juntament amb organitzacions com Afemtras, Aprosex, (N).O.M.A.D.A.S. i el sindicat OTRAS.
Una altra iniciativa prové de la Xarxa de Cures Antiracistes, una xarxa impulsada per persones migrants o en situació de precarietat davant la llei d’estrangeria que sobreviuen de la recollida de ferralla o la venda artesanal de menjar, persones que viuen amb malalties cròniques o diversitat corporal o que tenen menors a càrrec i no poden assegurar-ne la subsistència. Per això, han activat una xarxa de cures de tota la comunitat antiracista, posant de manifest una solidaritat comunitària i horitzontal, donant ajuda material però també acompanyament afectiu i psicològic. A més del suport econòmic, han habilitat un punt de recollida i distribució d’aliments a la Nova Usurpada de Gràcia i treballen en el suport en matèria d’habitatge, l’acompanyament a la mobilitat i la regularització de documents. L’1 de desembre, el col·lectiu denunciava haver estat sancionat per la Guàrdia Urbana de Barcelona quan estaven realitzant tasques de repartiment d’aliments.
L’associació Xarxa de Migració, Gènere i Desenvolupament i el col·lectiu Cuidadores sense Papers també han habilitat un fons per rebre suport econòmic i un punt de recollida d’aliments a la Caracola Migrante, un edifici al cor del Raval recuperat al narcotràfic i habilitat com a refugi per a dones migrants.
El sindicat independent de les treballadores de la llar i les cures Sindillar ha posat en marxa una campanya de recollida de fons per poder fer front als acomiadaments
Mujeres Migrantes Diversas és una altra associació de dones que compta amb més de 300 integrants, moltes de les quals han treballat com a internes permanents en domicilis. L’associació s’organitza per acompanyar en el procés migratori i fer front a les violències que reben com a migrants. “Durant l’actual brot de COVID-19, vivim acomiadaments injustificats, impagaments, internaments sense temps de descans, companyes cuidant persones que han donat positiu i que no tenen mesures de protecció…”, apunten. Per això, han activat una caixa de micromecenatge per rebre aportacions econòmiques i amb la qual volen arribar a donar suport a unes 300 treballadores.
Per la seva banda, el sindicat independent de les treballadores de la llar i les cures Sindillar ha posat en marxa una campanya de recollida de fons per poder fer front als acomiadaments. També han creat les “SindiRebels”, unes nines de tela que confeccionen les mateixes treballadores i que repartiran entre les donants per una aportació superior a 5 euros.
Resposta de l’economia social i solidària
Des de la Xarxa d’Economia Social i Solidària, juntament amb entitats com Goteo, Coop57, XAC, FETS i FCTC, apunten que “s’està plantejant engegar un fons de contingència de l’economia solidària que contribueixi a fer front a la situació econòmica que deixarà la pandèmia de la COVID-19”. Busquen identificar les cooperatives que estan intervenint de forma directa aquests dies, donant resposta a necessitats com l’alimentació (agroecologia i emergència alimentària), el tèxtil (material sociosanitari), les cures (atenció a l’emergència), la construcció (reparacions domèstiques urgents) i la tecnologia (impressió digital, desenvolupament i programació).
Per la seva banda, col·lectius de treballadors ambulants com els manters de Barcelona, Madrid i País Basc també han començat a moure’s. A Barcelona, el Sindicat Popular ha obert una caixa econòmica per rebre donacions i poder comprar aliments per repartir entre companys afectats i en situacions complicades, unes 154 famílies. A ciutats com Bilbao o Madrid, el col·lectiu manter també ha impulsat caixes de resistència i solidaritat.
