Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Mascaretes solidàries contra la COVID-19

Col·lectius, entitats i veïnes d’arreu del país organitzen la producció i distribució de material sanitari en plena pandèmia. L'Anoia, el territori més afectat des del començament de la crisi sanitària, és també una de les comarques més actives en campanyes solidàries

El Sindicat Popular de Venedors Ambulants confecciona material sanitari / Arxiu

El 28 de març, dues setmanes després del decret de l’estat d’alarma, el govern espanyol cedia finalment a les pressions i decretava el confinament total. Només en quedaven exemptes les treballadores dels sectors considerats essencials per al funcionament d’una societat, com la sanitat, l’alimentació o el transport. A l’Estat espanyol ja havien mort 6.000 persones a causa del coronavirus, que està posant a prova la resistència física i emocional del conjunt de la població arreu del planeta.

El mateix dia, arribaven a Catalunya un milió de mascaretes procedents de la Xina, comanda que el govern català va fer a l’empresa catalana Basic Devices, que preveu la importació d’un total de dos milions de mascaretes i un milió de peces de roba de vestuari de protecció per a personal sanitari. L’Anoia, el territori més afectat des del començament de la crisi sanitària, alhora, també és una de les comarques més actives en relació amb les nombroses campanyes solidàries engegades aquests dies.

Amb el lema “Tots som la Conca”, les empreses de l’Anoia impulsen des de la primera setmana de l’estat d’alarma una campanya per recollir fons i poder adquirir mascaretes i material de protecció sanitària. La campanya, impulsada per la Unió Empresarial de l’Anoia, pretén arribar als 70.000 euros, quantitat que permetria la compra de 40.000 mascaretes.

Entre altres elements de protecció sanitària, en dues setmanes el grup Malla ha fabricat 247 viseres aïllants protectores, tres respiradors i 48 eines per obrir portes i polsar interruptors

D’altra banda, a les comarques de la Catalunya Central, també hi ha iniciatives autoorganitzades per fabricar mascaretes i material sanitari, com el projecte de producció de mascaretes coordinat per l’empresa Elements, que compta amb la col·laboració de les veïnes que disposen d’una màquina de cosir a casa, o el del grup de treball Malla, format pels professionals i tècnics de l’enginyeria i el disseny del col·lectiu disseny=Igualada i l’associació TICAnoia. El grup de treball compta amb veïnes voluntàries de la zona i més de vuitanta impressores 3D, totes ubicades dins de la Conca d’Òdena. El material produït es posa a disposició de l’Ajuntament d’Igualada, que s’encarrega de fer-lo arribar a l’Hospital d’Igualada i a la resta de centres sanitaris de la zona.

“En el moment que es va fer públic el confinament de la Conca i vam saber que diversos grups de gent es disposaven a fer front a una possible manca de material, vam pensar que, com a dissenyadors i tècnics, també podríem aportar-hi coneixement”, relata Xavier Vives, professor de disseny actualment retirat, que defuig qualsevol mena de protagonisme en assegurar que la tasca del grup és “totalment voluntària i col·lectiva”. Entre altres elements de protecció sanitària, en dues setmanes, el grup Malla ha fabricat 247 viseres aïllants protectores, 3 respiradors i 48 eines per obrir portes i polsar interruptors.

A les Terres de Ponent, l’Ateneu Garriguenc ha impulsat una campanya per a la compra compartida d’una impressora 3D per fer mascaretes i pantalles de protecció

Un altre col·lectiu implicat de manera absolutament voluntària i desinteressada en la fabricació de material amb l’ús de la tecnologia 3D és l’integrat per més de 13.000 makers o COVID makers en el conjunt de l’Estat espanyol. “Al voltant de 600 són a Girona, on en només una setmana de feina hem produït 2.000 viseres o pantalles protectores, que després es posen a disposició de l’Institut Català de Salut per a la seva distribució”, explica Baldiri Méndez, coordinador del grup @CV19FabGirona. A banda del grup de makers de Girona, afegeix que també hi ha més col·lectius a la Garrotxa i altres comarques gironines.

La solidaritat en forma de petites iniciatives destinades a pal·liar la manca de material de protecció sanitària s’ha escampat arreu. A les Terres de Ponent, l’Ateneu Garriguenc ha impulsat una campanya per a la compra compartida d’una impressora 3D per fer mascaretes i pantalles de protecció, destinades a reduir la manca de material a centres mèdics i residències geriàtriques de la zona.

Elaboració de pantalles de protecció per part d’una ‘coronavirus maker’ |Arxiu

 

D’altra banda, la pandèmia ha comportat la reconversió de l’activitat de nombroses empreses, com Seat o el sector del tèxtil vallesà. Davant l’extrema necessitat de respiradors, EPI o mascaretes, l’empresa automobilística ha deixat de fabricar cotxes a la seu del Baix Llobregat per fer prototips de respiradors i mascaretes de protecció sanitària, mentre que bona part de les empreses tèxtils del Vallès Occidental ha reconvertit la seva producció per fabricar mascaretes i altres peces de roba destinades a la protecció dels professionals sanitaris.

Ben a la vora de la seu de la patronal del tèxtil vallesà de Sabadell, la reconeguda cuinera molletana Montse Tàpia ha penjat temporalment les olles i els cullerots per posar-se a cosir mascaretes casolanes

Ben a la vora de la seu de la patronal del tèxtil vallesà de Sabadell, la reconeguda cuinera molletana Montse Tàpia ha penjat temporalment les olles i els cullerots per posar-se a cosir mascaretes casolanes. Juntament amb la seva germana, ha engegat una iniciativa ciutadana de fabricació artesanal de mascaretes de tela per repartir-les a l’Hospital de Mollet i altres centres sanitaris del Vallès Oriental. Al voltant de trenta persones han aconseguit fabricar un miler de mascaretes en un parell de setmanes. Com en el cas de Vives, Tàpia reconeix que ella només “ha llançat la idea, amb l’encert d’arribar a les persones adequades. Les companyes del CDR de Mollet del Vallès han agafat de seguida la proposta i, a través d’una xarxa activa de persones molt implicades, han organitzat la producció de mascaretes”.

A Barcelona, el Sindicat Popular de Venedors Ambulants ha muntat un taller de cosidores a la seva botiga Top Manta, on han iniciat la producció de mascaretes, bates i altres elements de protecció per al personal sanitari que treballa als hospitals catalans i a l’Hospitalet de Llobregat. I l’Associació Sumem ha posat en marxa una campanya de micromecenatge per a la compra de mascaretes i elements de protecció sanitària, iniciativa que en només cinc dies ja havia recaptat 660 euros.

El Sindicat Popular de Venedors Ambulants ha muntat un taller de cosidores a la seva botiga Top Manta, on han iniciat la producció de mascaretes, bates i altres elements de protecció per al personal sanitari

Però, en realitat, són incomptables les iniciatives comunitàries. El personal docent i l’alumnat de l’hospitalenc Institut Mercè Rodoreda ha proporcionat 400 ulleres, 150 màscares i material de neteja, i l’Associació de Veïnes i Veïns Independent de Bellvitge i l’Associació de Dones de Sant Josep fabriquen mascaretes casolanes per repartir entre les treballadores sanitàries de l’Hospital Universitari de Bellvitge i d’altres centres sanitaris de l’Hospitalet.

Veïnes de carrers i escales autoorganitzades en grups de suport mutu també han decidit posar-se a fer mascaretes a casa seva. Eloi Prieto, mestre de professió i temporalment promotor de Mascaretes Solidàries Sants, explica que el projecte consisteix en la producció casolana de mascaretes, de manera individual i coordinada. “Amb màquines de cosir, fem mascaretes casolanes amb tela de cotó i gomes elàstiques, que després li passem a l’Esther, una infermera de Badal que forma part dels Sanitaris per la República. Ella les distribueix pels centres que ens ho demanen”.

El sindicat CGT ha importat 10.000 mascaretes des de la Xina, gràcies a l’aportació econòmica de les afiliades, per a l’Hospital d’Igualada i altres centres sanitaris de gestió pública

Tot i l’esforç titànic de tota la ciutadania anònima que també treballa de manera incansable a Tàrrega, Begur, Sant Feliu de Guíxols i molts més indrets de la geografia catalana, possiblement la major part d’aquestes campanyes autogestionades no aconseguiran assolir les 10.000 mascaretes importades des de la Xina per la Confederació General del Treball de Catalunya (CGT), que ja prepara una segona adquisició de material mèdic per valor de 42.000 euros. Gràcies a l’aportació econòmica de les afiliades, les podrà fer arribar a l’Hospital d’Igualada i altres centres sanitaris de gestió pública.

El secretari d’Acció Social de la CGT a Catalunya, Iru Moner, lamenta que no n’hi ha prou: “Cada dia ens arriben queixes i denúncies de treballadores d’hospitals, de neteja o del transport sanitari que estan treballant amb mascaretes reciclades durant dies, amb EPI inadequats o directament sense. Fins i tot ens estem trobant personal sanitari que fa servir bosses d’escombraries com a bates impermeables”. Moner analitza quines són algunes de les possibles causes de l’actual crisi sanitària: “Aquesta crisi està posant sobre la taula la ineficàcia del sistema capitalista, on tot s’enfoca a l’obtenció de beneficis i la rendibilitat a curt termini. Per reduir costos, moltes empreses van deslocalitzar els seus centres de treball a altres països amb mà d’obra més barata i amb normatives mediambientals més laxes. Ara ens trobem amb un territori desindustrialitzat, que no té capacitat de fabricar gairebé res en moments com aquests”.